{"id":1636,"date":"2013-01-22T00:32:00","date_gmt":"2013-01-21T22:32:00","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=1636"},"modified":"2013-01-30T12:42:06","modified_gmt":"2013-01-30T10:42:06","slug":"qualsevol-cosa-es-un-paisatge","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2013\/01\/22\/qualsevol-cosa-es-un-paisatge\/","title":{"rendered":"Qualsevol cosa \u00e9s un paisatge"},"content":{"rendered":"

S\u00f3n quarts de dues, fa estona que camino i tinc gana. Plou i el paraigua vessa. Passo per davant del bar Pili i Roberto<\/em> i hi entro, encuriosit per un men\u00fa extens que s\u2019anuncia a sis euros i mig. A dins hi ha tot de vells. Pili i Roberto no hi s\u00f3n, per\u00f2 han deixat de record una decoraci\u00f3 impersonal i una parella xinesa, molt jove. S\u00f3n eficients. Em porten els plats que he demanat un darrere l\u2019altre. M\u2019he decidit per coses ben calentes. M\u2019\u00e9s ben igual el gust que tinguin. A fora plou i fa fred. Quan faig el caf\u00e8 provo d\u2019escriure algunes notes…<\/p>\n

\u201cHe baixat del tren a Sants. He sortit de l\u2019estaci\u00f3 en direcci\u00f3 oest, fins que he trobat el gran calaix de qu\u00e8 parlen els diaris. Les parets s\u00f3n transparents, de vidre. Per dins hi corren els trens. Uns arriben a la ciutat. Uns altres se\u2019n van. La pluja queda fora. El calaix \u00e9s un empelt en la fenedura que separa dues ribes. Potser dues ciutats. Sembla que l\u2019arquitecte de l\u2019obra ha declarat que es tracta d\u2019un edifici horitzontal. Li demanaria que ho expliqu\u00e9s millor: no hi veig l\u2019ofici d\u2019habitar, en aquest conjunt de plans de vidre i formig\u00f3. No s\u00e9 si les \u00e0nimes que habiten els trens tenen temps de viure en aquest lloc. El suposat edifici estirat nom\u00e9s el veig com un nyap. Hi ha mil maneres d\u2019imaginar la ciutat. Ning\u00fa no deu haver provat d\u2019imaginar-la amb tren. He prosseguit el cam\u00ed fins la Riera Blanca. Aqu\u00ed s\u2019acaba Barcelona, el calaix i comen\u00e7a l\u2019Hospitalet. I una ferida oberta sense empelts. Volto pels carrers amb la intenci\u00f3 de perdre\u2019m, per\u00f2 les vies del ferrocarril sempre acaben per trobar-me. Hi ha carrers amb equatorians, dominicans, peruans, magrebins, negres, xinesos… Cap noia no passeja sola. Hi ha parelles d\u2019ancians que saluden uns i altres i fan com de lligam. La gent, les cases i els carrers semblen haver estat parits cada vegada que passa un tren. Diria que des de l\u2019expulsi\u00f3 que els s\u00f3n indiferents. Saben que parien abans i que pariran quan marxaran. Qualsevol cosa \u00e9s un paisatge.\u201c<\/p>\n

El marro del caf\u00e8 s\u2019ha assecat al cul de la tassa. Deso la llibreta i el bol\u00edgraf. Pago el dinar i rebo un somriure. I el canvi. Surto del bar. L\u2019estaci\u00f3 de l\u2019Hospitalet \u00e9s aqu\u00ed mateix. Hi entro. Hi ha el meu tren que, despr\u00e9s del xiulet, arrenca i pren velocitat per tornar-me a casa. Avui, els n\u00favols, de tant pesants, gaireb\u00e9 no floten. Quan fa mal temps la ciutat perd el cap enmig de la boirina. \u00c9s una caracter\u00edstica que li proporciona un aspecte carrincl\u00f3 i tou, que invita a somiar en escenes d\u2019amor. No s\u00e9 si els ha semblat mai que, quan plou, el tren llisca m\u00e9s fi. A la finestra, les gotes d\u2019aigua dibuixen un paisatge. Fan camins, els desfan i desapareixen.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

S\u00f3n quarts de dues, fa estona que camino i tinc gana. Plou i el paraigua vessa. Passo per davant del bar Pili i Roberto i hi entro, encuriosit per un men\u00fa extens que s\u2019anuncia a sis euros i mig. A dins hi ha tot de vells. Pili i Roberto no hi s\u00f3n, per\u00f2 han deixat […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1636","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1636","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1636"}],"version-history":[{"count":15,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1636\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1652,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1636\/revisions\/1652"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1636"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1636"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1636"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}