{"id":164,"date":"2009-06-27T23:59:53","date_gmt":"2009-06-27T21:59:53","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=164"},"modified":"2009-06-28T09:15:41","modified_gmt":"2009-06-28T07:15:41","slug":"das-stahltier","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/06\/27\/das-stahltier\/","title":{"rendered":"Das Stahltier"},"content":{"rendered":"

Williy Zielke va fer enfadar Goebbels amb una pel\u00b7l\u00edcula de trens. Va passar l\u2019any 1934, quan el Reichsbahn<\/em> alemany havia encarregat al director de cinema i col\u00b7laborador habitual de Leni Riefenstahl, una producci\u00f3 que resum\u00eds els cent anys de ferrocarril en aquell pa\u00eds, una efem\u00e8ride que s\u2019havia de celebrar el 1935. El resultat va desagradar el ministre nazi de propaganda, que va considerar que al film no s\u2019enaltien prou els valors del poble alemany. Zielke havia volgut mostrar l\u2019evoluci\u00f3 de la locomotora de vapor des dels temps del carret\u00f3 de Cugnot, sense deixar d\u2019explicar que l\u2019invent era estranger. Per m\u00e9s inri<\/em>, en una escena, una multitud d\u2019alemanys esvalotats ovacionava el maquinista angl\u00e8s William Wilson el dia en qu\u00e8 l\u2019Adler<\/em>, la primera locomotora que va circular a Alemanya, es va posar en moviment. La pel\u00b7l\u00edcula, malgrat la defensa que en va fer Riefenstahl, va ser prohibida immediatament i no se\u2019n va saber res m\u00e9s fins el 1954, en qu\u00e8 va ser retrobada. <\/span><\/span><\/p>\n

La sort dels que van intervenir a Das Stahltier<\/em> va ser desigual. Aribert Mog, l\u2019actor protagonista, havia estat un gal\u00e0 de moda a l\u2019alemanya del III Reich<\/em> que va morir al Front de l\u2019Est. La banda sonora, excepcional, la signava Peter Kreuder que tot i haver fugit dels nazis el 1939, havia estat capturat i havia anat a parar a un camp de concentraci\u00f3. Acabada la guerra va refer la seva carrera professional amb for\u00e7a \u00e8xit, per cert. Zielke, en canvi, no va tornar a dirigir m\u00e9s cinema fins molts anys m\u00e9s tard. Va morir el 1989.<\/span><\/span><\/p>\n

En el transcurs de la pel\u00b7l\u00edcula les c\u00e0meres, situades en posicions incre\u00efbles, capten pl\u00e0nols d\u2019una bellesa hipn\u00f2tica. D\u2019altra banda, l\u2019\u00fas d\u2019una c\u00e0mera de m\u00e0 proveeix el film d\u2019 escenes d\u2019una absoluta modernitat. Amb tot, el discurs nom\u00e9s pren forma a partir d\u2019un muntatge preci\u00f3s, un encaix perfecte en qu\u00e8 no balla cap pe\u00e7a. Els objectes que desfilen per les imatges prenen, sota la mirada expressionista de Zielke, una dignitat inusitada. A la f\u00e0brica els martells de la forja, el foc dels forns i, a la locomotora, el moviment de barres i manovelles, els mecanismes que fan que el protagonista la defineixi com l\u2018animal d\u2019acer, Das Stahltier<\/em>. Un animal amb cor, amb ulls, amb vida, per m\u00e9s que la ra\u00f3 digui que nom\u00e9s\u00a0s\u00f3n una caldera, una bomba d\u2019aire o uns fanals. La seq\u00fc\u00e8ncia final de les vies, desfilant sobreposades, la prendria als anys vuitanta Lars Von Trier per la seva pel\u00b7l\u00edcula Europa<\/em>. Das Stahltier<\/em> resumeix molt m\u00e9s que la hist\u00f2ria d\u2019un ferrocarril, en ella Zielke destil\u00b7la la contradicci\u00f3 d\u2019una societat que estava fent de les m\u00e0quines el signe de la seva identitat.<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n

<\/div>\n

<\/p>\n

Totes les imatges procedeixen de Filmportal.de<\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Williy Zielke va fer enfadar Goebbels amb una pel\u00b7l\u00edcula de trens. Va passar l\u2019any 1934, quan el Reichsbahn alemany havia encarregat al director de cinema i col\u00b7laborador habitual de Leni Riefenstahl, una producci\u00f3 que resum\u00eds els cent anys de ferrocarril en aquell pa\u00eds, una efem\u00e8ride que s\u2019havia de celebrar el 1935. El resultat va desagradar […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-164","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/164","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=164"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/164\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":175,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/164\/revisions\/175"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=164"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=164"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=164"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}