El primer tren del mat\u00ed arriba a l\u2019estaci\u00f3 de Santa Susanna. Quan obre les portes pugen tot d\u2019adolescents que s\u2019escampen pel vag\u00f3. Estan excitats per l\u2019alcohol, les drogues i la son. Una parella s\u2019asseuen junts. Molt junts, apuntalats l’un amb l’altre. Per\u00f2 el noi es posa de peus i pregona: \u201cvoy ciego!\u201d. S\u2019expressa amb xuleria, com la del torero que ha tallat les orelles al toro i les ofereix al p\u00fablic mai prou tip de sang. Torna a seure apuntalat a la noia. Li posa la m\u00e0 al genoll, li passa per les cuixes i li engrapa el cony. Ella li demana que li faci un porret. Potser perqu\u00e8 li ve de gust. Potser perqu\u00e8 vol que faci servir els dits per a qualsevol cosa i li deixi el sexe tranquil. Es fan petons llefiscosos i babaus. Fumen. Fuma gaireb\u00e9 tothom, al vag\u00f3. S\u00f3n hores en qu\u00e8 civisme vol dir deixar viure al pro\u00efsme.<\/p>\n
***<\/p>\n
Passen uns minuts de les vuit del mat\u00ed i el tren arriba a Terrassa. A l\u2019andana hi ha un grup amb bicicletes que s\u2019esperen per pujar. Hi pugen com poden. Al tren ja n\u2019hi havia, de gent amb bicicletes. Uns venien de Barcelona i, uns altres, de Sabadell. Se saluden, es presenten. Havien quedat. \u201cSom els de la trobada de singles<\/em>\u201d, canten. Els que es coneixen s\u2019ignoren amb eleg\u00e0ncia. Els que no es coneixen es fan preguntes. Volen saber de la feina, de les aficions, de la forma f\u00edsica. Saber de la forma f\u00edsica de l\u2019altre \u00e9s la consigna que anuncia el sexe que ha de venir: \u201cEst\u00e0s fort per aguantar el meu ritme?\u201d. Van a Calaf amb tren per tornar a Manresa amb bicicleta. Van excessivament disfressats. Seria dif\u00edcil trobar un altre vag\u00f3 amb tant de color. Tamb\u00e9 amb tanta roba cosida a la pell. Panxes, glutis, saxons, bessons, pits: tot queda ressaltat. Ning\u00fa no dir\u00e0 que no pot trobar el que havia sortit a buscar. Per\u00f2 el cam\u00ed que han triat fa baixada.<\/p>\n ***<\/p>\n Paquita i Luz s\u00f3n les \u00faniques viatgeres que han pujat a Balaguer. Han comprat bitllet per Tremp. Les dues dones hi van a dinar i a ballar. Paquita \u00e9s una catalanota de pell colrada. Du els cabells groc palla. Semblen una bala al cim d\u2019un tur\u00f3. Luz \u00e9s dominicana: negra, rodona i xata. Explica a l\u2019amiga que no t\u00e9 feina i que gaireb\u00e9 ha acabat els diners. Paquita li diu que al dinar en seran m\u00e9s de vuitanta i que, si tots posen un euro, \u201ctendr\u00e1s ochenta euros para tu pasaje, Luz\u201d. Creu que vol tornar a Santo Domingo. \u201cDe ninguna manera! Yo me voy para Madrid con mi hermana… que algo habr\u00e1\u201d. L\u2019altra insisteix que no hi ha feina i que, ni ella, ni el seu marit, no treballen. Luz respon fredament: \u201clo que sucede es un castigo… hay que leer a Isaias… se acerca el fin del Mundo y no hacemos ning\u00fan caso… leer al profeta Isaias…\u201d. Paquita s\u2019espanta. Li diu que ella tamb\u00e9 es creient, tot i que no vagi a missa. Juntes es planyen pels seus esperits, per\u00f2 el tren aviat arribar\u00e0 a Tremp. All\u00e0 les espera la resurrecci\u00f3 de la carn. \u00c9s carnaval.<\/p>\n ***<\/p>\n L\u2019estaci\u00f3 de Puigcerd\u00e0 t\u00e9 calefacci\u00f3. Hi ha viatgers que esperen el tren. S\u2019hi est\u00e0 b\u00e9. Entren dos homes i passegen. Un deu tenir cinquanta anys. L\u2019altre \u00e9s m\u00e9s jove, no gaires m\u00e9s de trenta. Van mal afaitats. Duen sabatots de goma. Vesteixen amb vulgaritat. Demanen la documentaci\u00f3 a una parella que, entre sorpresa i incr\u00e8dula, no els fan cas. \u201cPolic\u00eda, pol\u00eds<\/em>\u201d, els diuen. Sorpresos, el noi i la noia ensenyen els passaports. S\u00f3n americans. Ara, tots els altres tamb\u00e9 tenen el DNI o el passaport a la m\u00e0. Els policies fan la ronda, comproven que tot \u00e9s en ordre i surten a l\u2019andana. \u201cEl Almax ya no me hace nada\u201d, li diu el jove al m\u00e9s gran, que li respon: \u201cmacho, si es que no sirve para nada… yo lo he tomado a kilos… y pa\u2019 na\u2019<\/em>\u201d. El tren surt puntual. Prop de La Molina passa el revisor. Segur que ha pres un Almax: els viatgers tenen el bitllet a la m\u00e0.<\/p>\n ***<\/p>\n A l\u2019estaci\u00f3 d\u2019Adif, a Girona, una tarda de diumenge. – Anada a Blanes<\/em>. – C\u00f3mo?<\/em> – Anada a Blanes<\/em>. – D\u00f3nde dices?<\/em> – A n a d a \u00a0a \u00a0B l a n e s… Qu\u00e8 no m\u2019ent\u00e9n?<\/em> El de la finestreta s\u2019aixeca de la cadira i crida un company: – Oye, ponte tu que no le entiendo<\/em>. El company li respon: – Dice que quiere ir a Blanes<\/em>. Torna a seure i deixa anar: – Ah, vale! Son tres cuarenta.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El primer tren del mat\u00ed arriba a l\u2019estaci\u00f3 de Santa Susanna. Quan obre les portes pugen tot d\u2019adolescents que s\u2019escampen pel vag\u00f3. Estan excitats per l\u2019alcohol, les drogues i la son. Una parella s\u2019asseuen junts. Molt junts, apuntalats l’un amb l’altre. Per\u00f2 el noi es posa de peus i pregona: \u201cvoy ciego!\u201d. S\u2019expressa amb xuleria, […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1653","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1653","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1653"}],"version-history":[{"count":22,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1653\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1666,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1653\/revisions\/1666"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1653"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1653"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1653"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}