L’home que escriu de trens s\u2019ha trencat un peu i li han enguixat mitja cama. Est\u00e0 convalescent i imm\u00f2bil, sol i avorrit. El pensament li corre esverat. L\u2019atura amb la idea de fer passar una coixesa semblant a la seva per una estaci\u00f3 de ferrocarril, fer-la travessar l\u2019andana i pujar-la en un tren. \u201cEs pot, es pot,\u201d li diu la consci\u00e8ncia a l\u2019escrivent. Per\u00f2 \u00e9s clar, per reeixir, primer, \u00e9s necessari que adapti els detalls del viatge a l\u2019excepcionalitat de la perip\u00e8cia, que tot vagi una mica coix, que envi\u00ef un personatge seu \u2014per exemple, l\u2019X, enguixat i amic dels trens com ell\u2014 a l\u2019hospital i per ferrocarril, cosa que no faria mai si no \u00e9s perqu\u00e8 est\u00e0 convalescent i imm\u00f2bil, sol i avorrit.<\/p>\n
Perqu\u00e8 vagi a l\u2019hospital amb tren, primer, ha de fer que el personatge arribi a l\u2019estaci\u00f3. Estan separats un parell de quil\u00f2metres. L\u2019X hi vol anar amb les crosses. \u201cPuc fer-ho\u201d, li diu a l’escrivent. El deixa anar. Quan arriba a l\u2019estaci\u00f3 t\u00e9 rampes a les mans, el costellam cruixit i el cos amarat de suor. Amb totes aquestes tatxes, compra el bitllet i espera el tren, que es presenta, com gaireb\u00e9 sempre, puntual. No obstant aix\u00f2, la dificultat per arribar-hi li ha produ\u00eft la sensaci\u00f3 que, m\u00e9s que puntual, aquest dia, el tren ve amb presses, amb impertin\u00e8ncia, sense ganes de deixar-lo pujar.<\/p>\n
Si m\u00e9s amunt hem afirmat que calia modificar els detalls del viatge, per adaptar-los a la nova situaci\u00f3, aquest primer de caminar fins l\u2019estaci\u00f3, que ha caracteritzat els altres viatges d\u2019X i que en les circumst\u00e0ncies actuals sembla del tot forassenyat, l’escrivent, no l’ha volgut canviar perqu\u00e8 sap que l’X \u00e9s tossut com una mula i que aquest canvi no l\u2019hauria acceptat, tant com li agrada passar per tot, per viure experi\u00e8ncies i explicar-les. Sobretot, explicar-les.<\/p>\n
\u00bfQu\u00e8 ha trobat el nostre viatger enguixat i amb crosses, segurament descamisat i amb el front resplendent de suor, que ja se li asseca, al vag\u00f3? Possiblement ha trobat la mateixa indifer\u00e8ncia de sempre: avui tampoc no l\u2019han deixat seure, la qual cosa ha fet que el viatge li resulti desagrad\u00f3s, fins i tot violent, i ha inaugurat en ell un ressentiment envers els altres viatgers, que no duen la cama enguixada, que caminen sense crosses, perqu\u00e8 els ha trobat, senzillament, normals.<\/p>\n
L\u2019hospital no \u00e9s gaire lluny, nom\u00e9s tres estacions sense comptar aquella en qu\u00e8 ha pujat al tren. El trajecte li ha proporcionat el marge suficient perqu\u00e8 recuperi el seu aspecte digne, tot i que se sent desvagat per culpa, pensa ell, de la caminada amb crosses. Dissimuladament, ha restitu\u00eft el baix de la camisa dins els pantalons i ha netejat la suor resseca del front i del clatell. Les crosses nom\u00e9s li han caigut un parell de vegades. L\u2019X es mant\u00e9 ferm.<\/p>\n
Per\u00f2 quan ha hagut de baixar del tren ha vist que perillava la seva reforma. La camisa se li tornava a escapar, la suor li revenia al front, tot, perqu\u00e8 la porta del vag\u00f3 era massa lluny, perqu\u00e8 la crossa dreta topava amb un peu que no era el seu, perqu\u00e8 el vag\u00f3 i el que contenia continuava semblant-li impertinent.<\/p>\n
L\u2019X ha baixat sense que ning\u00fa no l\u2019ajud\u00e9s, d\u2019un salt. \u201cVes quin remei\u201d, ha pensat, mentre desfeia l\u2019amplada de l\u2019andana en direcci\u00f3 al vest\u00edbul de l\u2019estaci\u00f3, que ha travessat. Ha accionat la m\u00e0quina que controla els bitllets i en el pas estret no ha aconseguit dominar les crosses, que han anat per terra, un cop m\u00e9s.<\/p>\n
No coneixem cap hospital que tingui al davant una estaci\u00f3 de tren, per\u00f2 per estalviar-li un mal pas, es pot fer que l\u2019X se\u2019l trobi porta per porta. Perqu\u00e8, de fet, aquesta hist\u00f2ria nom\u00e9s \u00e9s una fantasia, un acalorament de la ment de l\u2019escrivent, que s\u2019ha trencat un peu i est\u00e0 convalescent i imm\u00f2bil, sol i avorrit. Seguim-lo amb l\u2019X, que ara entra a l\u2019hospital…<\/p>\n
Afermat en les crosses, l’X ha franquejat la porta de l\u2019hospital, ha travessat el vest\u00edbul, que bullia de gent i, amic dels trens com \u00e9s, ha considerat que s\u2019assemblava a una gran estaci\u00f3 central. Ha mirat el directori dels metges com el que busca l\u2019horari d\u2019un tren de llarg recorregut. Ha identificat el seu i s\u2019hi ha dirigit amb precauci\u00f3: \u201ctap, clac, tap, clac, tap, clac… compte que no em rellisquin les crosses en aquest paviment encerat!\u201d, se l’ha sentit dir. Quan l\u2019ha enfilat, el passad\u00eds de les consultes se l\u2019ha figurat com una andana i s\u2019ha assegut tranquil\u00b7lament, a la sala d\u2019espera que li tocava, amb l\u2019esperan\u00e7a que el seu tren no trigaria gaire a passar.<\/p>\n
Quan la infermera l\u2019ha cridat a la consulta no ho ha fet pas amb un xiulet, com alerten els caps d\u2019estaci\u00f3 els maquinistes, sin\u00f3 que ho ha fet pel seu nom, que ha tingut l\u2019encert de pronunciar b\u00e9, la qual cosa l\u2019ha reconfortat sincerament (perqu\u00e8 el d\u2019X \u00e9s un nom que molts consideren impronunciable). \u201cLi traurem el guix\u201d, li ha etzibat el metge sense moure\u2019s de la seva cadira, en la qual seia, com soldat a ella, darrere una taula de despatx gaireb\u00e9 neta, nom\u00e9s, adornada per un monitor que el connectava amb un repertori de malalties i f\u00e0rmacs i el desconnectava dels malalts. Aix\u00ed \u00e9s, si m\u00e9s no, com l\u2019ha jutjat l\u2019X en veure\u2019l. La infermera, protocol\u00b7l\u00e0riament, l\u2019ha estirat a la llitera i ha accionat amb insist\u00e8ncia una eina el\u00e8ctrica sobre el guix, fins que la pe\u00e7a, que no era sin\u00f3 una caricatura de la cama que s\u2019ha burlat d\u2019ell sis setmanes, s\u2019ha obert per mostrar l\u2019extremitat aut\u00e8ntica. La composici\u00f3 general de la imatge, per\u00f2, ha fugit a contracor del m\u00f3n ferroviari d\u2019X. Tamb\u00e9 del de l\u2019escrivent. A cap dels dos no se\u2019ls acudia que cap escena semblant hagu\u00e9s tingut lloc en un vag\u00f3, perqu\u00e8, qu\u00e8 hi haurien de fer el metge, la infermera i l\u2019enguixat en un tren? El metge ha arribat per auxiliar-los.<\/p>\n
\u2013 Miri, ara, vost\u00e8, quan sortir\u00e0, va a l\u2019ortop\u00e8dia que hi ha aqu\u00ed al davant de l\u2019hospital i es compra un bot\u00ed de pl\u00e0stic que li recepto, que val 170 euros, dels quals, nom\u00e9s n\u2019haur\u00e0 de pagar 30 perqu\u00e8 la resta els posa l\u2019Institut Catal\u00e0 de la Salut \u2014la invitaci\u00f3 del metge connectava l\u2019escena al ferrocarril, s\u00ed, per\u00f2 no a l\u2019actual, no a l\u2019ins\u00edpid rodalia que havia dut l\u2019X a l\u2019hospital, sin\u00f3 als trens d\u2019abans, els dels sacs de patates camuflats sota el carb\u00f3 del t\u00e8nder, els dels viatgers que transportaven caf\u00e8 o tabac d\u2019amagatotis, al pa\u00eds de la picaresca i la gana, a l\u2019Espanya de l\u2019estraperlo. I l\u2019escrivent, que se n’ha adonat de seguida, no s\u2019ha pogut estar de fer que l\u2019X repliqu\u00e9s el suggeriment.<\/p>\n
\u2014 Es obligatori comprar-lo on vost\u00e8 diu, el bot\u00ed? \u2014ha preguntat l\u2019X.<\/p>\n
\u2014 No… pot comprar-lo on vulgui. Jo li ho deia perqu\u00e8 \u00e9s aqu\u00ed al davant i li resultar\u00e0 molt c\u00f2mode.<\/p>\n
\u2014 \u00c9s imprescindible dur-lo, el bot\u00ed?<\/p>\n
\u2014 No \u00e9s imprescindible, per\u00f2 jo li ho recomano \u2014ha reblat el metge que, immediatament, ha donat per finalitzada la visita.<\/p>\n
L\u2019X era al passad\u00eds, el mateix que li havia semblat una andana. L\u2019ordre ferroviari el retornava a la calma. Duia en una m\u00e0 les crosses que no necessitava. En l\u2019altra, tot de papers: les consultes programades, la recepta del bot\u00ed de pl\u00e0stic… S\u2019ho ha mirat tot amb gest displicent i, finalment, ha dipositat papers i crosses al cubell d\u2019escombraries del vest\u00edbul, que encara bullia de gent. Ha sortit de l\u2019hospital, ha passejat fins l\u2019estaci\u00f3 (que ja no calia que estiguessin porta per porta) i ha esperat el tren, que se li ha tornat a posar malament. De tornada a casa seva ha fet a peu l\u2019\u00faltim tram del trajecte, perqu\u00e8 \u00e9s el que ha fet sempre i no ha trobat cap motiu per trencar un costum que ara considera m\u00e9s fort que mai, per com unes hores abans havia estat capa\u00e7 de fer-lo a pas de crosses.<\/p>\n
No jutgem la tossuderia d\u2019X, ni condemnem el metge. El que s\u2019ha explicat aqu\u00ed no \u00e9s sin\u00f3 el producte d\u2019un cap esverat per la immobilitat del cos. Ho advert\u00edem: tot ha estat per l\u2019acalorament d\u2019un escrivent avorrit que ha volgut fer passar penes i treballs a un seu personatge. Nosaltres sabem que, al tren, l\u2019educaci\u00f3 dels viatgers no deixaria mai sense seient un coix. Tampoc no riurien dels defectes del pro\u00efsme. I encara que en el relat hi hagu\u00e9s un p\u00e8l de veritat, a saber, que ning\u00fa no hagu\u00e9s deixat seure l’X i que hagu\u00e9s vist, a cua d\u2019ull, com es reien d’ell quan li queien les crosses, no serien motius suficients per fer-lo caure en un ressentiment general, com el que el viatge a l\u2019hospital li ha provocat. Tampoc han de fer cas de l\u2019actitud del metge que ha at\u00e8s el personatge, perqu\u00e8 estem segurs que mai no es trobaran que amb la recepta els afegeixin l\u2019adre\u00e7a d\u2019un lloc concret, com si digu\u00e9ssim, per embutxacar-se, el facultatiu, un benefici addicional…<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L’home que escriu de trens s\u2019ha trencat un peu i li han enguixat mitja cama. Est\u00e0 convalescent i imm\u00f2bil, sol i avorrit. El pensament li corre esverat. L\u2019atura amb la idea de fer passar una coixesa semblant a la seva per una estaci\u00f3 de ferrocarril, fer-la travessar l\u2019andana i pujar-la en un tren. \u201cEs pot, […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1691","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1691","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1691"}],"version-history":[{"count":60,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1691\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1752,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1691\/revisions\/1752"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1691"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1691"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1691"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}