El tren es det\u00e9 amb un suau capcineig. Tot seguit, als viatgers ens sobrev\u00e9 un moviment que no \u00e9s real, sin\u00f3 una il\u00b7lusi\u00f3 que mai no sabrem si es deu a la imperfecci\u00f3 dels ulls o del cap. Notem pels sentits que emprenem un nou viatge des del prec\u00eds moment en qu\u00e8 el tren s\u2019ha aturat. No hi fa res que s\u2019aturi en un punt o altre, el lloc de la detenci\u00f3 no condiciona el resultat. Per als ulls, o per al cap, els objectes que hi ha fora del tren desafien la immobilitat, es prenen una estranya autonomia, se\u2019ns allunyen.<\/p>\n
Qu\u00e8 no donar\u00edem per ser amos i senyors d\u2019aquest efecte i usar-lo a discreci\u00f3, desprenent-nos de tot el que no volem, sense viol\u00e8ncies, i sense que l\u2019objecte rebutjat pogu\u00e9s retornar a la posici\u00f3 inicial!<\/p>\n
No cal dubtar que d\u2019objectes de rebuig n\u2019hi hauria de qualsevol mena. Els viatgers bonhomiosos posarien en fugida els detalls m\u00e9s bruts del m\u00f3n. No se\u2019ls resistirien l\u2019egoisme ni la cobd\u00edcia, que deriven en fams i viol\u00e8ncies de tota condici\u00f3. Les farien desfilar, lentament, com ho fa el petit punt de llum que veuen en la nit, quan el tren s\u2019atura en un lloc desconegut. En trobar\u00edem de pusil\u00b7l\u00e0nimes, entre els que hi ha al tren, que voldrien veure com se\u2019ls allunyen els maldecaps de cada dia: el company de feina que els trepitja l\u2019ull de poll, els deutes que els rosseguen el sou, la fam\u00edlia que es congria contra ells perqu\u00e8 mai no han sabut dir-los un no… es mirarien el que consideraven la seva dissort com les onades del mar, com les veuen des del ferrocarril de la costa, que mai no arriben a llepar el litoral quan el tren s\u2019ha aturat a l\u2019estaci\u00f3, posem per cas, de Sant Pol. Als vagons tampoc no hi faltarien els bandarres, que aprofitarien per fugir dels pusil\u00b7l\u00e0nimes no sense haver-los plomat primer, i se\u2019ls mirarien riotes des del seu impensat avantatge, com el que pren la rastellera de travesses que sostenen els carrils d\u2019una altra via, que es perd en l\u2019horitz\u00f3. Hi hauria, tamb\u00e9, els que han quedat atrapats, amb el cap buit, en la geometria dels panots que cobreixen una andana. Sense cap pensament articulat veuen que el m\u00f3n no s\u2019est\u00e0 quiet i no entenen res, confosos pel fet que el seu tren s\u2019ha aturat i que al mateix temps hi ha alguna cosa en moviment que se’ls escapa.<\/p>\n
I tot plegat viur\u00e0 en els que som als vagons fins que arribar\u00e0 un altre suau capcineig, contrari al primer, que ens anuncia que la realitat ha tornat per imposar-se amb el seu moviment vertader, el que els ulls i el cap saben entendre amb claredat, el del tren que repr\u00e8n la marxa i se\u2019n va.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El tren es det\u00e9 amb un suau capcineig. Tot seguit, als viatgers ens sobrev\u00e9 un moviment que no \u00e9s real, sin\u00f3 una il\u00b7lusi\u00f3 que mai no sabrem si es deu a la imperfecci\u00f3 dels ulls o del cap. Notem pels sentits que emprenem un nou viatge des del prec\u00eds moment en qu\u00e8 el tren s\u2019ha […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1754","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1754","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1754"}],"version-history":[{"count":27,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1754\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1782,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1754\/revisions\/1782"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1754"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1754"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1754"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}