Era un nen fascinat per tot el que contenia el ferrocarril. Durant molts anys va conservar una noci\u00f3 infantil de l\u2019ofici de maquinista. Els veia, al maquinista i a la m\u00e0quina, com una mateixa cosa. El conductor era s\u00f2lid com l\u2019acer amb qu\u00e8 es fabricava la locomotora i previsible com l\u2019horari del tren. \u201cUn home aix\u00ed ha de ser-ho de veritat\u201d, pensava. De gran, volia ser com ell.<\/p>\n
La maduresa el va fer pensar que podia ser que la cosa an\u00e9s a l\u2019inrev\u00e9s. Va ser aleshores que va voler con\u00e8ixer maquinistes. Va parlar-hi. Tamb\u00e9, va escoltar els relats que li explicaven d\u2019uns altres que els havien precedit. Encara va voler afegir-ne m\u00e9s, de tipus, a la galeria: els dels maquinistes de la literatura i el cinema. Del conjunt va resultar-ne un poliedre sempre disposat a canviar de posici\u00f3, entre la mistificaci\u00f3 i la banalitat. En una cara apareixien maquinistes formidables que condu\u00efen trens fabulosos en interminables jornades de treball. Uns homes que s\u2019al\u00e7aven orgullosos sobre les espatlles de la precarietat mec\u00e0nica. Com en els contes, aqu\u00ed, la realitat li semblava trastocada, invertida. Per\u00f2 en el prisma hi havia m\u00e9s cares, una d\u2019elles, la de l\u2019ofici ple de rutines banals amb qu\u00e8 es condueix a milions de persones que pugen als trens, en tot moment, en qualsevol punt del m\u00f3n, que no pensen que es posen en mans d\u2019un sol home, del qual dependran per a l\u2019\u00e8xit del seu viatge.<\/p>\n
Al capdavall, va creure que trobava un exemple de mistificaci\u00f3 i banalitat en el darrer par\u00e0graf de La B\u00eate humaine<\/i>, d\u2019\u00c9mile Zola:<\/p>\n
Qu’importaient les victimes que la machine \u00e9crasait en chemin ! N’allait-elle pas quand m\u00eame \u00e0 l’avenir, insoucieuse du sang r\u00e9pandu? Sans conducteur, au milieu des t\u00e9n\u00e8bres, en b\u00eate aveugle et sourde qu’on aurait l\u00e2ch\u00e9e parmi la mort, elle roulait, elle roulait, charg\u00e9e de cette chair \u00e0 canon, de ces soldats, d\u00e9j\u00e0 h\u00e9b\u00e9t\u00e9s de fatigue, et ivres, qui chantaient.<\/i><\/p>\n
Considerava que hi ha professions que imposen un exc\u00e9s de responsabilitat en el que les treballa: la del que condueix el tren \u00e9s una d\u2019elles. Li va passar pel cap un pensament semblant quan la secci\u00f3 de successos dels informatius li va parlar d\u2019un maquinista que havia estimbat el seu tren, prop de Santiago. Va mirar-se el poliedre i la cara que tenia al davant li mostrava la de l\u2019home que comet un error. L\u2019home sense atributs, l\u2019extensi\u00f3 necess\u00e0ria de la m\u00e0quina \u2013sense ella tot perdia sentit\u2013 perqu\u00e8 el tren ens mogu\u00e9s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Era un nen fascinat per tot el que contenia el ferrocarril. Durant molts anys va conservar una noci\u00f3 infantil de l\u2019ofici de maquinista. Els veia, al maquinista i a la m\u00e0quina, com una mateixa cosa. El conductor era s\u00f2lid com l\u2019acer amb qu\u00e8 es fabricava la locomotora i previsible com l\u2019horari del tren. \u201cUn home […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1791","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1791","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1791"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1791\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1793,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1791\/revisions\/1793"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1791"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1791"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1791"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}