Despr\u00e9s d\u2019un revolt la carretera troba la via del tren. Els llums vermells s\u2019encenen de manera intermitent, brunzeixen els senyals i les barreres no deixen passar: \u00e9s l\u2019anunci que s\u2019acosta un tren. Al nostre pa\u00eds els passos a nivell fan desesperar: el tren triga molt a arribar-hi i, quan finalment \u00a0ha passat, tens la sensaci\u00f3 que l\u2019encarregat d\u2019aixecar la barrera s\u2019ha enfilat en el comboi, que t\u2019ha deixat abandonat. Puc escriure en aquests termes perqu\u00e8 m\u2019he hagut d\u2019aturar en molts passos a nivell. S\u00e9 el que em dic. Avui mateix, quan me n’he trobat un de tancat, he girat la clau del contacte, m\u2019he tret els guants, el casc, i he baixat de la moto decidit a esperar.<\/p>\n
M\u2019agrada anar amb moto. Sempre li he vist grans avantatges, sobretot un: que a la carretera et deixa fer el que vols, quan vols. Sempre pots passar el primer. La moto l\u2019aprecio perqu\u00e8 \u00e9s exigent: t\u2019obliga a llegir l’asfalt i a mantenir-te despert. Sents la pot\u00e8ncia del motor en els canells, el grip dels pneum\u00e0tics a la sortida de les corbes, mentre endreces el cul sobre el seient…A m\u00e9s, \u00e9s tan f\u00e0cil embriagar-se i sucumbir al parany de la velocitat! Tot dep\u00e8n de tu. Afirmo que la moto \u00e9s l\u2019expressi\u00f3 de l\u2019individualisme, si m\u00e9s no, del meu.<\/p>\n
Si el pas a nivell ha interromput el meu viatge \u00e9s perqu\u00e8 ha de passar el tren. \u00c9s una convenci\u00f3 i b\u00e9 podria ser a l\u2019inrev\u00e9s, que fos ell el que par\u00e9s per deixar-me passar a mi…<\/p>\n
Quan arriba el tren, ho fa amb el mateix efecte sonor que sempre em sorpr\u00e8n. El que produeix l\u2019aire que despla\u00e7a la m\u00e0quina, el de les rodes que llisquen pels carrils, el del pant\u00f2graf que rossega la caten\u00e0ria. I l\u2019inevitable xiulet.<\/p>\n
M\u2019agrada anar amb tren. Sempre li he vist grans avantatges, sobretot un: que fa passar per davant l\u2019inter\u00e8s general. L\u2019aprecio perqu\u00e8 et deixa viatjar ben despr\u00e9s: no has de preocupar-te de l\u2019estat dels carrils, del temps que fa fora del vag\u00f3, dels maquinistes dels altres trens… l’apreci\u00f3, tamb\u00e9, perqu\u00e8 puc tafanejar en les converses de la gent, saber qu\u00e8 els interessa, entendre de qu\u00e8 parlen. Escoltar-me a mi mateix. M\u2019agrada perqu\u00e8 s\u2019assembla a un caf\u00e8, a la pla\u00e7a del mercat, a un gran carrer. El tren em deixa, quan vull, diluir-me en el paisatge que passa velo\u00e7 per les finestres del vag\u00f3. \u00c9s una manera tan generosa de viatjar, aquesta, en la qual els viatgers acceptem la cotilla de l’horari, convenient per a tots, sense que sigui fet expr\u00e9s per a ning\u00fa.<\/p>\n
El brunzit s\u2019atura i els llums s\u2019apaguen. El tren que venia ja s’allunya. Compto les travesses que tinc al davant: dues, quatre, sis, vuit… Lentament, les barreres s\u2019aixequen. Al\u00b7leluia, l\u2019encarregat no m\u2019ha oblidat!\u00a0L’inter\u00e8s general ha passat i l’individualisme torna i pren la forma d’un manillar. Em poso el casc i els guants, arrenco la moto i travesso les vies. Accelero: tres, cinc, set, nou mil revolucions.<\/p>\n
Per\u00f2 a la butxaca hi duc un bitllet. Dem\u00e0 he d\u2019agafar un tren.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Despr\u00e9s d\u2019un revolt la carretera troba la via del tren. Els llums vermells s\u2019encenen de manera intermitent, brunzeixen els senyals i les barreres no deixen passar: \u00e9s l\u2019anunci que s\u2019acosta un tren. Al nostre pa\u00eds els passos a nivell fan desesperar: el tren triga molt a arribar-hi i, quan finalment \u00a0ha passat, tens la sensaci\u00f3 […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1795","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1795","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1795"}],"version-history":[{"count":32,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1795\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1826,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1795\/revisions\/1826"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1795"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1795"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1795"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}