{"id":180,"date":"2009-06-30T18:48:11","date_gmt":"2009-06-30T16:48:11","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=180"},"modified":"2009-06-30T23:01:54","modified_gmt":"2009-06-30T21:01:54","slug":"despit-de-tren","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/06\/30\/despit-de-tren\/","title":{"rendered":"Despit de tren"},"content":{"rendered":"

Raquel Blanca estudia el darrer curs d\u2019Educaci\u00f3 Social a la UdG, t\u00e9 24 anys i \u00e9s de Figueres. Aquest \u00e9s el primer any que passa a la resid\u00e8ncia que MIFAS t\u00e9 a Girona. \u00c9s tetrapl\u00e8gica. Des que va comen\u00e7ar els estudis a la universitat que havia vingut amb tren, per\u00f2 despr\u00e9s de tres anys ho va deixar estar. N’estava farta. La Raquel diu que el tren li ha fet passar molts mals moments.<\/span><\/span><\/p>\n

Els primers problemes amb el ferrocarril els va tenir tot just matricular-se a la UdG, quan va anar a preguntar a l\u2019estaci\u00f3 de Girona qu\u00e8 havia de fer per pujar al tren amb la cadira de rodes. All\u00e0 li van dir que res, que no podien fer res per ella. Ho va veure clar: \u201cse\u2019m treien de sobre.\u201d La sorpresa la va tenir en fer la mateixa pregunta a l\u2019estaci\u00f3 de Figueres, perqu\u00e8 no li van posar cap pega. L\u2019\u00fanica condici\u00f3 que havia de complir era que els havia de portar un calendari en qu\u00e8 s\u2019especifiqu\u00e9s a quins trens volia pujar, per poder-la esperar. Semblava f\u00e0cil, per\u00f2 va ser un maldecap.<\/span><\/span><\/p>\n

El primer dia que va anar a agafar el tren es va adonar que la persona que l\u2019havia d\u2019ajudar era l\u2019agent de seguretat de l\u2019estaci\u00f3 que, prove\u00eft d\u2019una plataforma for\u00e7a r\u00f2nega, la va fer entrar al tren. El sistema no li va agradar gens perqu\u00e8 \u201ccridava molt l\u2019atenci\u00f3, em convertia en un espectacle.\u201d A m\u00e9s, resultava que nom\u00e9s podia viatjar amb els trens Regionals Delta, perqu\u00e8 “van dir-me que la cadira de rodes no passava per les portes del Catalunya Expr\u00e9s.”<\/span><\/span><\/p>\n

Les coses es van comen\u00e7ar a t\u00f2rcer quan un dia va arribar a l\u2019estaci\u00f3 i no hi havia ning\u00fa per ajudar-la. Encara va ser m\u00e9s greu quan,\u00a0venint amb\u00a0tren, tampoc no l\u2019esperaven perqu\u00e8, aleshores, van haver de ser els viatgers els que es van veure en l’obligaci\u00f3 de baixar-la a ella i a la seva cadira. La hist\u00f2ria es va repetir unes quantes vegades. A m\u00e9s, el fet d\u2019haver entregat un horari convertia els despla\u00e7aments en un moviment r\u00edgid i si mai no havia de quedar-se m\u00e9s temps a Girona, fos pels estudis, fos per estar-se amb els amics, no ho podia fer.<\/span><\/span><\/p>\n

Una mica escaldada, el segon any, la Raquel va comen\u00e7ar a posar-se d\u2019acord amb els segurates<\/em> que la pujaven i la baixaven del tren. Els va demanar el m\u00f2bil i va poder donar una mica de flexibilitat al seu horari. Amb tot, la felicitat va durar poc perqu\u00e8 l\u2019arg\u00facia va irritar un funcionari de l\u2019estaci\u00f3 amb el qual va acabar tenint raons.<\/span><\/span><\/p>\n

Quan va arribar el tercer any, les coses van canviar d\u2019una manera radical. Ja no calia trucar a Girona ni a Figueres per donar els horaris perqu\u00e8 tot el servei havia estat centralitzat a Madrid. Va passar que, a set-cents cinquanta quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia, all\u00f2 de Figueres els sonava molt lluny\u00e0 i desconegut i, el m\u00e9s habitual, era que confonguessin les instruccions que els donava la Raquel i enviessin alg\u00fa per ajudar-la a una estaci\u00f3 que no era la que ella havia demanat. A m\u00e9s, amb el canvi, resultava que, a difer\u00e8ncia dels altres anys, nom\u00e9s podia viatjar amb els Catalunya Expr\u00e9s perqu\u00e8, li deien a Madrid, que\u00a0eren els \u00fanics trens adaptats. <\/span><\/span><\/p>\n

En els tres anys que no va tenir cap m\u00e9s alternativa que despla\u00e7ar-se amb tren va passar estones molt dolentes, perqu\u00e8 l\u2019angoixava molt no saber si l\u2019estarien, o no, esperant a l’estaci\u00f3. Amb tot, va haver an\u00e8cdotes d\u2019all\u00f2 m\u00e9s sucoses, com els tres dies en qu\u00e8 els agents de seguretat es van negar a ajudar-la perqu\u00e8 volien que els paguessin un plus per la feina que els suposava. Tamb\u00e9 era un\u00a0problema si un dia es trobava amb algun altre discapacitat amb cadira de rodes ocupant l\u2019\u00fanica pla\u00e7a disponible, perqu\u00e8 aleshores havia de posar-se all\u00e0 on fos, sovint, \u201cfeia nosa als viatgers.\u201d<\/span><\/span><\/p>\n

La Raquel no ent\u00e9n perqu\u00e8 les coses no podien ser m\u00e9s f\u00e0cils, perqu\u00e8 no n\u2019hi havia prou amb telefonar una estona abans i no tenir l\u2019obligaci\u00f3 de fer-ho amb quaranta vuit hores d\u2019antelaci\u00f3. Quan es va voler queixar no va trobar cap resposta i sempre va tenir la sensaci\u00f3 que Renfe i Adif s\u2019anaven passant la pilota. Diu, i repeteix, que al tren li ho han fet passar molt malament.<\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/p>\n

<\/div>\n
<\/span><\/div>\n

<\/p>\n

Dotzenes de cadires de rodes esperen els malalts del Tren dels Peregrins a Lourdes. En aquest cas, tamb\u00e9 van baixar del tren com van poder. La Tor de Carol, 16 de juny de 1997<\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Raquel Blanca estudia el darrer curs d\u2019Educaci\u00f3 Social a la UdG, t\u00e9 24 anys i \u00e9s de Figueres. Aquest \u00e9s el primer any que passa a la resid\u00e8ncia que MIFAS t\u00e9 a Girona. \u00c9s tetrapl\u00e8gica. Des que va comen\u00e7ar els estudis a la universitat que havia vingut amb tren, per\u00f2 despr\u00e9s de tres anys ho […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795,1],"tags":[],"class_list":["post-180","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/180","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=180"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/180\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":186,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/180\/revisions\/186"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=180"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=180"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=180"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}