Uns homes juguen al d\u00f2mino en un bar de Bilbao. Quatre discuteixen. S\u2019acusen els uns als altres de no saber jugar. \u201cIros a la mesa de los que no saben!\u201d, sentencia un d\u2019ells, gros com una balena i amb una veu que fa por. A la barra hi ha homes que no parlen de res. Un parell s\u00f3n bornis. El cambrer, jove, tatuat i amb unes ulleres de pasta, sembla acabat d\u2019empeltar en el local. Riu les gr\u00e0cies dels clients i mira de parlar com ells. Es fa el vell. Entro, sec entre els dos bornis i al bar pengen el cartell de complet. Demano un caf\u00e8. Me\u2019l prenc i en demano un altre. Res per menjar, de moment. No he dormit gens. Vaig arribar la nit passada, tard i malament. Amb tren. Els viatges dolents s\u00f3n com les fam\u00edlies desgraciades de Tolstoi: cadascun ho \u00e9s a la seva manera.<\/p>\n
El tren va sortir amb retard de Barcelona. Ens hi havien embarcat com si f\u00f3ssim bestiar. \u201cFormen dos filas, por favor!\u201d, ens van exigir. Ens van tenir vint-i-cinc minuts formats, a la sala d\u2019espera, sense deixar-nos baixar a l\u2019andana. \u201cHay que ver, no piensan en los ni\u00f1os\u201d, deien els vells. \u201cHay que ver, no piensan en los mayores\u201d, deien els matrimonis amb criatures. Una iaia rebia instruccions del seu net: \u201cAbuela, tu no te preocupes… para saber que est\u00e1s en Logro\u00f1o mira tu reloj y sabr\u00e1s, porqu\u00e9 hoy los trenes son muy puntuales\u201d.<\/p>\n
Quan ens van donar l\u2019ordre de pujar al tren \u2013\u201cDespacio, por favor!\u201d, insistia una hostessa\u2013 vam descobrir que els indicadors lluminosos dels vagons no funcionaven. Fer que coincidissin els n\u00fameros del bitllet i del seient va ser com voler resoldre un trencaclosques sense tenir totes les peces. Tots vam preguntar per la pe\u00e7a que faltava. Pregunt\u00e0vem a la gent que pens\u00e0vem que eren del tren i tan sols eren viatgers com nosaltres. \u201cEl coche ocho? No, este es el cinco!\u201d… Em vaig asseure per intu\u00efci\u00f3.<\/p>\n
El tren va abandonar Barcelona amb dotze minuts de retard. Quan va prendre velocitat, vaig notar un cop sec sota els peus, despr\u00e9s, un instant de silenci i, immediatament, l\u2019acci\u00f3 del fre d\u2019emerg\u00e8ncia que ho aturava tot. Els llums i l\u2019aire condicionat van deixar de funcionar. Van passar uns minuts que van semblar-me molts. Pel passad\u00eds va arribar un noi grassonet que, una estona abans, a l\u2019andana de l\u2019estaci\u00f3, havia demostrat que coneixia la posici\u00f3 dels vagons sense necessitar els indicadors. Devia tenir uns vint anys. Caminava amb presses. Suava. Em va semblar que era dels que acceptarien qualsevol feina a bord d\u2019un tren, perqu\u00e8 li agradaven els trens.<\/p>\n
\u2014Podria explicarnos por qu\u00e8 estamos parados?\u2014 vaig preguntar, aturant-lo.<\/p>\n
\u2014Ante todo no teman, no tiene por qu\u00e9 haber peligro. Posiblemente sea la catenaria\u2014 va respondre, i va prosseguir la seva marxa atabalada cap a la cua del tren.<\/p>\n
Acompanyat d\u2019una lleugera tremolor, el tren, va aconseguir posar-se en moviment. Va arribar a l\u2019estaci\u00f3 de Tarragona i, quan en va sortir, ho va fer per la via contr\u00e0ria. Semblava que la informaci\u00f3 era certa, que l\u2019avaria era al fil el\u00e8ctric i que, ara, la deixar\u00edem enrere. El tren va tornar a la via normal uns quil\u00f2metres m\u00e9s endavant i es va afanyar per guanyar velocitat. Va ser llavors que vam entrar en un t\u00fanel i, un altre cop, es va repetir la fatal seq\u00fc\u00e8ncia anterior. Com a resultat de la conjunci\u00f3 de l\u2019avaria mec\u00e0nica i la posici\u00f3 subterr\u00e0nia vam quedar aturats en la m\u00e9s completa obscuritat. I en silenci. Vaig arrepapar-me al seient disposat a passar-hi el temps que calgu\u00e9s, com el Jon\u00e0s que jeu en el ventre d\u2019una balena. Si D\u00e9u em castigava amb un viatge semblant, almenys, li havia d\u2019agrair que m\u2019hagu\u00e9s venut un bitllet confortable, de classe preferent.<\/p>\n
No duia rellotge. Potser per aquest motiu, enmig de la foscor cet\u00e0cia, vaig pensar en la vella que havia vist a la sala d\u2019espera, en l\u2019hora que devia marcar el seu rellotge i, si no seria, aquest temps invisible dins el t\u00fanel, el de la seva arribada a Logro\u00f1o. Tamb\u00e9, de com es devia riure del net que creia que a Espanya hi podia haver res que an\u00e9s b\u00e9. Suposo que la imaginaci\u00f3 va ser un bon aliat per fer-me passar el temps. Si m\u00e9s no, vaig haver de recon\u00e8ixer que m’havia mantingut distret fins el moment en qu\u00e8 els mecanismes del tren es van tornar a posar en funcionament. Va ser llavors, quan el rellotge va apar\u00e8ixer en el panell llumin\u00f3s del vag\u00f3, que vaig adonar-me que havia arribat l\u2019hora en qu\u00e8, el net, havia dit a la vella que havia de baixar del tren, i que uns parents la devien esperar en una estaci\u00f3 que distava tres-cents quil\u00f2metres de nosaltres.<\/p>\n
Tres vegades m\u00e9s vam quedar aturats a la via. Els viatgers n\u2019est\u00e0vem ben tips. Finalment, el tren va arribar a Bilbao amb gaireb\u00e9 quatre hores de retard. Sense sortir de l\u2019estaci\u00f3 d\u2019Abando em vaig adonar que la ciutat estava de festa. Celebraven la Semana Grande. Al carrer, vaig descobrir que els habitants s\u2019havien convertit en un curi\u00f3s alamb\u00ed que ingeria alcohol i el destil\u00b7lava en pixum, i que la ciutat sencera mirava de rebaixar la bullentor dels carrers amb els orins. Ballaven, bevien i pixaven com si pensessin que, tard o d\u2019hora, la nit ho abocaria tot al fons de la Ria del Nervi\u00f3n i s’ho empassaria una balena. Vaig sumar-me a la gresca i despr\u00e9s d\u2019uns calimotxos ja feia com ells. Sabia que estava de pas, que l\u2019endem\u00e0 havia de marxar, que em convenia anar a un hotel per descansar, per\u00f2 no em vaig poder estar de seguir el ritme de les colles, el frenes\u00ed de la m\u00fasica… En un lloc aix\u00ed, per qu\u00e8 hauria d\u2019anar a dormir?<\/p>\n
Ara faig la penit\u00e8ncia amb una dosi doble de caf\u00e8. S\u00e9 que tindr\u00e9 cremor d\u2019est\u00f3mac si no menjo res, per\u00f2 em mantindr\u00e0 amb el cap despert. He de d’abandonar el bar, els jugadors que no deixen de cridar, els bornis que tinc asseguts al costat. Me\u2019n vaig a l\u2019estaci\u00f3 de Concordia. Comprar\u00e9 un bitllet per Leon, que guardar\u00e9 a la butxaca. Com faig sempre. Per 24,90\u20ac un trenet m\u2019entretindr\u00e0 deu hores. Recorrer\u00e0 tres-cents tretze quil\u00f2metres. No en conec cap de m\u00e9s lent. Per\u00f2 abans he de dir ad\u00e9u a una balena.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Uns homes juguen al d\u00f2mino en un bar de Bilbao. Quatre discuteixen. S\u2019acusen els uns als altres de no saber jugar. \u201cIros a la mesa de los que no saben!\u201d, sentencia un d\u2019ells, gros com una balena i amb una veu que fa por. A la barra hi ha homes que no parlen de res. […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1828","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1828","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1828"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1828\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1844,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1828\/revisions\/1844"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1828"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1828"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1828"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}