Bilbao en un dissabte d\u2019agost. \u00c9s migdia. Despr\u00e9s de la festa la ciutat dorm la mona i la baixamar mostra el ventre de la balena, que encara no ha pa\u00eft tanta merda. Un carrer s\u2019esmuny entre el Nervi\u00f3n i l\u2019estaci\u00f3 de Concordia. Cal passar-hi per arribar a l\u2019estaci\u00f3, que \u00e9s un edifici refistolat. Els ornaments que presideixen la fa\u00e7ana s\u00f3n excessivament pretensiosos. Els van construir per fer-se notar. En el seu interior, quan es topa amb les vies, poden venir ganes de riure de tan petites com s\u00f3n. Els bascos, els alambins que anit es divertien, irreductibles, sota uns llums festius que afiguraven aizkolaris, s\u00f3n els constructors d\u2019uns trenets que semblen de joguina. Quin contrast! Qu\u00e8 ho deu fer que una gent tan s\u00f2lida construeixi uns camins tan prims? El passavolant necessita establir una teoria per marxar de la ciutat satisfet. T\u00e9 temps d\u2019explicar-se-la. Fins que surti el trenet que el dur\u00e0 a Leon.<\/p>\n
El cervell se li posa en moviment i atrapa Rousseau que, en les Confessions,<\/i> descrivia els camins que havia recorregut per l\u2019Alta Savoia, empetitits per un paisatge que el meravellava. El fil\u00f2sof s\u2019aturava aqu\u00ed i all\u00e0 per gaudir d\u2019una panor\u00e0mica majestuosa, o per observar el detall que li hauria passat desapercebut si un cam\u00ed recte hagu\u00e9s perm\u00e8s una velocitat m\u00e9s elevada. Anava a peu i ho preferia abans que viatjar sobre rodes, malgrat que les sabates li fessin mal i acab\u00e9s el viatge molt per les dur\u00edcies. La construcci\u00f3 de ferrocarrils va iniciar-se molt tard al Pa\u00eds Basc, potser perqu\u00e8 els habitants de les seves valls\u00a0han estat uns fers defensors del seu paisatge, de les cases, dels boscos i les clarianes que contenen, que volien contemplar sense cap canvi, encara que paguessin el preu de veure com els creixien dur\u00edcies en els peus.<\/p>\n
Rousseau s\u2019embriagava de bellesa per\u00f2 el passavolant s\u2019adona que el paisatge, aqu\u00ed, no ho pot explicar tot. Ara recorda haver llegit un estudi que atribueix el predomini de la via estreta al frac\u00e0s del ferrocarril de Bilbao a Tudela, de via ampla, que va escaldar els capitalistes del pa\u00eds fins al punt \u2212defensava l\u2019autor de l\u2019explicaci\u00f3\u2212 que van decidir que, despr\u00e9s d\u2019aquell rev\u00e9s, farien els trens m\u00e9s petitets. Per\u00f2 de capitalistes escaldats pel negoci ferroviari n\u2019hi va haver per tot el continent i el ferrocarril va mantenir una categoria adient amb la import\u00e0ncia de l\u2019invent. Dubta, el que mata el temps en cab\u00f2ries, que l\u2019explicaci\u00f3 pugui ser certa. No sap veure el frac\u00e0s econ\u00f2mic com una causa directa, si no \u00e9s que aquesta gent adusta, que pixa pel carrer quan surt de festa, perqu\u00e8 confien que el pendent s\u2019endur\u00e0 els pixums pel mateix forat de sempre, van decidir fa temps que els seus diners no havien de sortir d\u2019aquestes valls, i que la fallida de la companyia ferrovi\u00e0ria representava que els pixums se\u2019ls podien escampar en una direcci\u00f3 no desitjada.<\/p>\n
Pot especular encara m\u00e9s, matisar una i altra afirmaci\u00f3, fins i tot contradir-les amb una de nova, per\u00f2 ara a l\u2019estaci\u00f3 hi ha crits. En passa alguna. Un jove magreb\u00ed empeny un home. L\u2019escridassa i l\u2019acusa: \u201ceres un racista de mierda\u201d. Treu de la butxaca un bitllet, que el llen\u00e7a per terra i el trepitja. El passavolant no ent\u00e9n que ha passat, per\u00f2 s\u2019adona que els empleats de l\u2019estaci\u00f3 han envoltat l\u2019immigrant, que es mostra a cada noment m\u00e9s i m\u00e9s enfurismat. Els repeteix els insults. \u00c9s fa evident que l\u2019entretenen. El jove pica l\u2019esquer i perd l\u2019oportunitat de fugir. Dos ertzaintzes creuen el portal pretensi\u00f3s i pugen les escales al galop, al mateix temps que els empleats del ferrocarril desfan el cercle. En un instant el magreb\u00ed ha quedat emmanillat. Tota aquesta viol\u00e8ncia ha tingut lloc en una estaci\u00f3 que du per nom Concordia. Els policies i el reu tracen un cam\u00ed que els porta al carrer, el que s\u2019esmuny entre la ria i l\u2019estaci\u00f3. El cotxe de policia els espera i, quan s\u00f3n dins, se\u2019ls end\u00fa.<\/p>\n
Es fa dif\u00edcil jugar al joc del pensador despr\u00e9s del trasbals de la detenci\u00f3. El passavolant est\u00e0 conven\u00e7ut que els paisatges que els esperen, al magreb\u00ed i a ell, s\u00f3n dram\u00e0ticament diferents. Potser, Rousseau, fatalista de mena, no hi estaria d\u2019acord. Els interrogaria sobre la llibertat i els aclariria que no viuen tan llunyans, l’un de l’altre. L\u2019estaci\u00f3, que ha quedat tranquil\u00b7la, mostra el trenet que ha de partir cap a Leon. Val la pena pujar-hi, prendre-hi seient i preparar-se per al viatge. El viatger comprova, prudent, que encara du el bitllet a la butxaca. Mira enfora i m\u00e9s enll\u00e0 del carrer veu que el Nervi\u00f3n creix i ho tapa tot. El tren fa un xiulet, arrenca els motors i s\u2019escapa de Bilbao, muntanya amunt.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Bilbao en un dissabte d\u2019agost. \u00c9s migdia. Despr\u00e9s de la festa la ciutat dorm la mona i la baixamar mostra el ventre de la balena, que encara no ha pa\u00eft tanta merda. Un carrer s\u2019esmuny entre el Nervi\u00f3n i l\u2019estaci\u00f3 de Concordia. Cal passar-hi per arribar a l\u2019estaci\u00f3, que \u00e9s un edifici refistolat. Els ornaments […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1845","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1845","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1845"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1845\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1852,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1845\/revisions\/1852"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1845"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1845"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1845"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}