{"id":194,"date":"2009-07-01T20:20:15","date_gmt":"2009-07-01T18:20:15","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=194"},"modified":"2009-07-01T21:57:56","modified_gmt":"2009-07-01T19:57:56","slug":"quaranta-anys-sense-els-trens-petits","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/07\/01\/quaranta-anys-sense-els-trens-petits\/","title":{"rendered":"Quaranta anys sense els trens petits"},"content":{"rendered":"

El dia 15 de juliol far\u00e0 quaranta anys que el tren d\u2019Olot va deixar de funcionar. Va ser l\u2019\u00faltim dels trens que van construir els gironins gratant-se les butxaques. Tamb\u00e9 va ser el m\u00e9s gros. El seu tancament va ser el m\u00e9s injustificat de tots perqu\u00e8 ni feia nosa al creixement de la ciutat de Girona, ni el transport p\u00fablic per carretera podia fer-li la compet\u00e8ncia. Aix\u00f2 s\u00ed, perdia diners. Tretze anys abans l\u2019estat havia fulminat el trenet de Palam\u00f3s despr\u00e9s d\u2019haver posat la mel als llavis dels empordanesos amb les promeses que d\u2019aquell ferrocarril, gaireb\u00e9 de miniatura, en farien un de gros, modern i electrificat. L\u2019ampliaci\u00f3 que havia de tenir lloc al port palamos\u00ed necessitava d\u2019un gran tren, els deien. Pocs mesos abans que el d\u2019Olot, havien clausurat el de Sant Feliu. Des del 1949 que es demanava la unificaci\u00f3 de la xarxa gironina per\u00f2 tot va quedar en paper mullat.<\/span><\/span><\/p>\n

Avui s\u2019ha posat a la venda el n\u00famero de juliol de la Revista de Girona<\/em> en qu\u00e8 hi ha un dossier que descriu els darrers anys de vida dels trens petits i, a m\u00e9s, all\u00f2 que n\u2019ha quedat: les vies verdes. El proper diumenge Pres\u00e8ncia tamb\u00e9 els dedicar\u00e0 un reportatge. No haur\u00edem de tenir, per\u00f2, una mirada melanc\u00f2lica, ni descobrir en aquells trens tan simp\u00e0tics all\u00f2 que els seus contemporanis no van veure. Els trens petits van\u00a0anar perdent els viatgers\u00a0perqu\u00e8 la majoria els veia com unes andr\u00f2mines passades de moda. Encara es recorda aquell rodol\u00ed que\u00a0deia “El tren d’Olot surt quan vol i arriba quan pot.” Als anys seixanta als trens els deien borregueros<\/em> i, els somnis, tenien forma de cotxe. La gent volia poder anar all\u00e0 on fos i, sobre tot, volia evitar la companyia for\u00e7osa que representava fer-ho al compartiment d\u2019un vag\u00f3. Nom\u00e9s els que havien pogut viatjar als pa\u00efsos en qu\u00e8 els ferrocarrils de via estreta havien aconseguit modernitzar-se van poder arribar a entendre el potencial que tenien, tot i que en aquells anys, els d\u2019aqu\u00ed viatjaven poc. De tota manera, els trens van desapar\u00e8ixer perqu\u00e8 aquells que manaven a Girona i a la Diputaci\u00f3 no van saber, o no van poder, defensar un paquet d\u2019infraestructures que eren del tot imprescindibles pel desenvolupament equilibrat del territori. Per la ra\u00f3 que fos es va fer una tria i, els trenets, en van quedar fora.<\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El dia 15 de juliol far\u00e0 quaranta anys que el tren d\u2019Olot va deixar de funcionar. Va ser l\u2019\u00faltim dels trens que van construir els gironins gratant-se les butxaques. Tamb\u00e9 va ser el m\u00e9s gros. El seu tancament va ser el m\u00e9s injustificat de tots perqu\u00e8 ni feia nosa al creixement de la ciutat de […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-194","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/194","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=194"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/194\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":200,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/194\/revisions\/200"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=194"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=194"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=194"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}