El regional<\/i> que arriba a l\u2019estaci\u00f3 de Girona a les 15,35 t\u00e9 un minut de parada. Es pren un altre minut, com tots els trens que fan el mateix viatge, perqu\u00e8 no t\u00e9 prou temps per renovar la humanitat que transporta. Tinc la sensaci\u00f3 que al tren regional hi viatgem els que quedem al marge del TGV i, encara, del Media Distancia. Una societat de carnets joves, sense papers, targetes daurades i treballadors centrifugats cap a la rodalia del centre de serveis.<\/p>\n
En cada viatge em sorprenc fent un recompte de vells que la pensi\u00f3 \u2013sospito- no els arriba per pagar-se el viatge en un seient m\u00e9s confortable. Per\u00f2 en la societat del\u00a0regional<\/em>\u00a0 l\u2019edat tampoc no els fa prou dignes d\u2019aconseguir-lo i \u00e9s habitual veure\u2019ls fer el trajecte de peu, amb una ganyota de perplexitat gravada en el rostre, perqu\u00e8 els m\u00e9s joves no els han deixat seure.<\/p>\n Al tren tamb\u00e9 hi ha el revisor, un tipus d\u2019aspecte descurat, generalment desprove\u00eft de tota autoritat, que fa veure que no sap que el passatger, que li explica que acaba de pujar al tren, fa cinc parades que hi \u00e9s, i hi viatjava amb l\u2019esperan\u00e7a de no haver-lo trobat i no haver de pagar el bitllet. Ens acompanyen sempre un parell de vigilants de seguretat, fatxendes, que s\u2019obren pas en companyia d\u2019un gos que duen lligat curt i emmurriat, incapa\u00e7 de fer cap passa digna dels de la seva esp\u00e8cie, perqu\u00e8 el paviment de lin\u00f2leum no es va pensar perqu\u00e8 el trepitgessin els cans. El maquinista \u00e9s absent en aquest m\u00f3n. No es deixa veure mai per\u00f2 s\u00e9 que hi \u00e9s perqu\u00e8 de tant en tant fa anar el xiulet.<\/p>\n Quan ens posem en marxa les vies enfilen el llarg i suau pendent pel qu\u00e8 el tren s\u2019allunya de Girona i travessa un paisatge que \u00e9s com els altres, en qu\u00e8 el territori edificat ha crescut a tocar del ferrocarril. Per un motiu que desconec, aqu\u00ed, no hi ha cap pudor per ensenyar la falta d\u2019urbanitat: fa\u00e7anes escrostonades, solars en qu\u00e8 s\u2019hi amuntega la brossa i edificis gaireb\u00e9 enrunats, en una banda. En l\u2019altra, la rid\u00edcula estaci\u00f3 de mercaderies de la ciutat, que alguna cosa deu voler dir del m\u00fascul que n\u2019hi ha que insisteixen que hem de marcar. Tot seguit, sorgeix l\u2019espectacle del TGV, com si fos un eructe de la terra, que es deixa veure nom\u00e9s un moment per prendre, r\u00e0pidament, una direcci\u00f3 diferent de la nostra. Les vies, ara, tomben a l\u2019esquerra i, en un moviment teatral, el paisatge baixa el tel\u00f3 \u2013es travessa una trinxera- i quan el torna a pujar, les vies, giren un altre cop, troben l\u2019escenari rural i unes andanes que anuncien la proximitat de l\u2019estaci\u00f3 de Fornells de la Selva.<\/p>\n Ahir, el tren tamb\u00e9 va sortir de Girona a les 15,37. Va accelerar durant tot el llarg i suau pendent. Va gronxar-se en la primera corba, va mantenir el tipus durant la travessia de la trinxera i es va tornar a gronxar, quan va fer el segon revolt. Li devia haver pres la mida al vent, devia haver trobat plaer en l\u2019agombolament fins al punt de creure\u2019s l\u2019amo de la via, perqu\u00e8 quan les andanes van anunciar la proximitat de la parada, el tren, no es va aturar.<\/p>\n Dins del vag\u00f3, els viatgers que s\u2019havien disposat per baixar van tornar a seure, sense que cap vell fos a temps d’ocupar-los el seient. I el viatge va continuar com sempre, com si res.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El regional que arriba a l\u2019estaci\u00f3 de Girona a les 15,35 t\u00e9 un minut de parada. Es pren un altre minut, com tots els trens que fan el mateix viatge, perqu\u00e8 no t\u00e9 prou temps per renovar la humanitat que transporta. Tinc la sensaci\u00f3 que al tren regional hi viatgem els que quedem al marge […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-1952","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1952","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1952"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1952\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1973,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1952\/revisions\/1973"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1952"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1952"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1952"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}