{"id":2005,"date":"2014-03-25T13:15:15","date_gmt":"2014-03-25T11:15:15","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=2005"},"modified":"2014-03-26T16:10:48","modified_gmt":"2014-03-26T14:10:48","slug":"el-primer-tren","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2014\/03\/25\/el-primer-tren\/","title":{"rendered":"\u00abEl primer tren\u00bb, vodevil en tres actes"},"content":{"rendered":"<p>Una dotzena de dones xineses baixen del tren, a Blanes, a un quart de vuit del mat\u00ed. Caminen amb presses, suposo, perqu\u00e8 fa un fred de mil dimonis. Ja se sap: mar\u00e7, mar\u00e7ot, mata la vella i la jove, si pot. Tamb\u00e9 podria ser que fos la manera en qu\u00e8 caminen les xineses, per travessar unes vies i desapar\u00e8ixer darrera un tal\u00fas que sost\u00e9 un pont de carretera. Diuen que ho fan aix\u00f2, les xineses: ara les veus, ara no les veus.<\/p>\n<p>La megafonia i els indicadors de l&#8217;estaci\u00f3 no funcionen.<br \/>\nHi una un parell d\u2019africans estacats, potser congelats, que esperen a l&#8217;andana de la via tres. Tamb\u00e9 hi ha estudiants: dos nois i una noia.<br \/>\nUna cinquantena de viatgers esperen a l\u2019andana de la via u que arribi el tren de Barcelona.<br \/>\nN\u2019hi ha que pensen que el tren de la via quatre va cap a Barcelona i hi pugen.<br \/>\nHi ha un tren a la via cinc que \u00e9s a punt de sortir cap a Barcelona, per\u00f2 gaireb\u00e9 ning\u00fa no ho sap fins que el xiulet anuncia que se&#8217;n va.<br \/>\nCinquanta viatgers que volen anar a Barcelona corren cap a la via cinc.<br \/>\nArriba un tren per la via u en direcci\u00f3 Ma\u00e7anet.<br \/>\nEls tres estudiants de l&#8217;andana de la via tres corren a cor-que-vols cap a la de la via u per agafar el tren que arriba i que, amb transbordament a Ma\u00e7anet, els ha de dur a Girona. Als africans, quan s&#8217;hauran desancorat, tamb\u00e9.<br \/>\nEls trens marxen en direccions oposades per\u00f2 per la mateixa via.<br \/>\nEls que havien pujat al tren de la via quatre baixen cagant-se en tot perqu\u00e8 -criden- &#8220;el tren de les set i trenta-cinc sempre surt de la via quatre i ning\u00fa no ens ha avisat que avui sortia de la via cinc&#8221;.<br \/>\nA l\u2019estaci\u00f3, ara, nom\u00e9s hi quedem els que han perdut el tren i un servidor.<br \/>\nFi del primer acte.<\/p>\n<p>Passen cinc minuts i arriben passatgers per al proper torn de trens, el de les set i quaranta-sis.<br \/>\nUn senyor sense identificar, com un soldat rus que fes la guerra a Crimea, es presenta a l&#8217;andana per dictar ordres: &#8220;Girona i Figueres via cinc, Barcelona via u!&#8221;<br \/>\nCap de nosaltres no sembla gaire conven\u00e7ut.<br \/>\nVaig a l\u2019andana de la via cinc.<br \/>\nUn equip de Tevetr\u00e9s arriba a l&#8217;estaci\u00f3 i travessa el vest\u00edbul. El c\u00e0mera vol filmar el tren que entrar\u00e0 per la via cinc, el nou Directe. Un company li diu que filmi qualsevol tren, que tots s\u00f3n el mateix.<br \/>\nUn agent de seguretat, que en tot moment havia fet d&#8217;estaquirot, ressuscita per recomanar als periodistes que es posin al sol, &#8220;porque al sol hay quatro grados m\u00e1s&#8221;.<br \/>\nLa reportera ensenya la guia de ferrocarrils de la RG1, al soldat sense identificaci\u00f3 que dictava les ordres, i li explica que venen de la televisi\u00f3. L\u2019home posa les mans sobre la guia que sost\u00e9 la reportera, li pren delicadament, i li fa la volta. Ara tots dos ho veuen m\u00e9s clar: les dones no entendran mai els mapes ni els homes trobaran la mantega a la nevera. A l&#8217;estaci\u00f3 de Blanes els mapes i la mantega s\u00f3n com les dones xineses: ara les veus, ara no les veus.<br \/>\nArriba el primer Directe amb deu minuts de retard.<br \/>\nEl col\u00b7lega del c\u00e0mera de la unitat m\u00f2bil s\u2019equivocava, el Directe no \u00e9s com els altres trens de l\u2019estaci\u00f3, \u00e9s un CIVIA, per\u00f2 es pot suposar que als espectadors dels Matins de Tevetr\u00e9s tan els far\u00e0.<br \/>\nPugem al tren que, immediatament, es posa en moviment.<br \/>\nFi del segon acte.<\/p>\n<p>Som pocs viatgers, al tren: un senyor que proclama que vivim un moment hist\u00f2ric (potser parla de la mort de Su\u00e0rez); una treballadora de la Generalitat, que explica que ella, a Girona, sempre troba aparcament; una treballadora que protesta perqu\u00e8 anem amb deu minuts de retard. Els altres passatgers fan el viatge amb la mateixa cara de sempre, de pal.<br \/>\nQuan deixem enrere Ma\u00e7anet descobreixo que sense transbordament el viatge resulta molt confortable.<br \/>\nEl tren arriba a Girona, obre les portes, i l\u2019estrep \u00e9s a m\u00e9s de cinquanta cent\u00edmetres de l\u2019andana. Ah! era un CIVIA.<br \/>\nEls joves salten com si res. La gent que no \u00e9s jove fa el que pot i renega.<br \/>\nPotser som trenta viatgers.<br \/>\nEn l\u2019altra andana hi ha Carles Puigdemont, alcalde de Girona.<br \/>\nEl tren inicia la marxa i el pas dels vagons produeix un efecte ben curi\u00f3s: ara veig en Puigdemont, ara no el veig.<br \/>\nFi de la com\u00e8dia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Una dotzena de dones xineses baixen del tren, a Blanes, a un quart de vuit del mat\u00ed. Caminen amb presses, suposo, perqu\u00e8 fa un fred de mil dimonis. Ja se sap: mar\u00e7, mar\u00e7ot, mata la vella i la jove, si pot. Tamb\u00e9 podria ser que fos la manera en qu\u00e8 caminen les xineses, per travessar [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-2005","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2005","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2005"}],"version-history":[{"count":53,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2005\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2058,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2005\/revisions\/2058"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2005"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2005"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2005"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}