{"id":206,"date":"2009-07-03T18:15:24","date_gmt":"2009-07-03T16:15:24","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=206"},"modified":"2009-07-05T00:31:27","modified_gmt":"2009-07-04T22:31:27","slug":"un-tren-com-el-d%e2%80%99olot-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/07\/03\/un-tren-com-el-d%e2%80%99olot-2\/","title":{"rendered":"Un tren com el d\u2019Olot (2)"},"content":{"rendered":"

El tren va prendre aviat una velocitat respectable. Sorprenia la f\u00faria amb qu\u00e8 la locomotora tirava de la mitja dotzena de vagons que formaven el comboi. Ara la xemeneia vomitava tant de vapor com podia i els mecanismes havien pres una fesomia diferent, desesperada. Sense veure\u2019ls, intu\u00efes els de la m\u00e0quina treballant a un ritme fren\u00e8tic, abocant carb\u00f3 al fogar, vigilant el nivell de l\u2019aigua o comprovant els senyals que indicaven que la via era lliure. Dins el vag\u00f3 la sensaci\u00f3 de velocitat es veia augmentada pel soroll eixordador de la carrosseria de fusta, pels xerrics dels bogis i els retrucs dels marcs de les finestres que picaven contra els seus bastidors. Uns seients m\u00e9s enll\u00e0 dels nostres, dos homes de mitjana edat es van posar uns passamuntanyes, unes ulleres velles de motorista, van baixar el vidre de la finestra i es van abocar a l\u2019exterior amb ganes de fer fotografies.<\/span><\/span><\/p>\n

Si alg\u00fa havia pujat al tren sense buscar sensacions ferrovi\u00e0ries l\u2019aventura li devia comen\u00e7ar a semblar un turment. El fred no afluixava, ans al contrari, s\u2019anava fent m\u00e9s viu i, barrejat amb l\u2019agror del fum, te\u2019l notaves fins ben endins dels pulmons. Si aquelles eren les condicions que qualsevol dia d\u2019hivern havien hagut de suportar els viatgers del tren d\u2019Olot, ja calia pl\u00e0nyer-los. Per fer-ho m\u00e9s semblant el paisatge tamb\u00e9 resultava familiar. En pocs minuts el tren havia abandonat una vall ampla per endinsar-se en una altra m\u00e9s aviat estreta i boscosa. Com si digu\u00e9ssim, hav\u00edem passat Angl\u00e8s i ens enfil\u00e0vem cap a Amer i les Planes d\u2019Hostoles. Aqu\u00ed el Ter i el Brugent eren el Roina i el Doux. Potser les mides i els cabals eren diferents per\u00f2, al cap i a la fi, no deix\u00e0vem de viatjar en companyia dels rius.<\/span><\/span><\/p>\n

La finestra oberta dels fot\u00f2grafs es va acabar d\u2019endur la m\u00ednima escalfor que ens quedava i, sense ella, el baf que ens envoltava va desapar\u00e8ixer. Mentrestant, la l\u00ednia anava prenent al\u00e7ada sense que pels vidres, ara nets, es pogu\u00e9s veure m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019uns boscos i uns turons que s\u2019esva\u00efen entre el vapor i la boira. Avan\u00e7\u00e0vem i els ponts i els t\u00fanels se succe\u00efen per\u00f2 en cap moment va semblar que hi hagu\u00e9s una sola recta. La velocitat es mantenia alegre i la locomotora no mostrava cap s\u00edmptoma de desmai. A la fi, vam arribar a una clariana al mig del bosc en qu\u00e8 hi havia un edifici que no havia volgut deixar de ser una estaci\u00f3. El tren va frenar fins aturar-se. La locomotora havia de carregar aigua i els viatgers vam aprofitar per baixar.<\/span><\/span><\/p>\n

(continuar\u00e0)<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El tren va prendre aviat una velocitat respectable. Sorprenia la f\u00faria amb qu\u00e8 la locomotora tirava de la mitja dotzena de vagons que formaven el comboi. Ara la xemeneia vomitava tant de vapor com podia i els mecanismes havien pres una fesomia diferent, desesperada. Sense veure\u2019ls, intu\u00efes els de la m\u00e0quina treballant a un ritme […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-206","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/206","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=206"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/206\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":223,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/206\/revisions\/223"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=206"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=206"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=206"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}