El revisor, al tren, no s\u00e9 si l’he de mirar com fa Wes Anderson amb l\u2019ascensorista del Grand Hotel Budapest<\/i>, amb la melancolia amb la qual es fa l’ullet a un m\u00f3n que no existeix. Els trens i els ascensors no s\u00f3n tan diferents.<\/p>\n
La indulg\u00e8ncia que provoca la melancolia em fa present un revisor complaent, com un record entre molts altres que vaig endre\u00e7ar, amb una instrucci\u00f3 sumarial, per tenir-los ben a m\u00e0 en el dia del judici final. Em demano a mi mateix si no s\u00f3c massa condescendent, si mai em va picar el bitllet cap revisor ideal, el Tom Hanks<\/em> de Polar Express<\/i>. O si devia considerar-los a tots, en el seu moment, com ho va fer el Dest\u00ed, que va condemnar Ernest Borgnine, Shack,<\/em> en L’Emperador del Nord<\/em>.<\/p>\n Avui \u00e9s divendres. Des de dilluns viatjo entre Blanes i Girona sense transbordament. \u00c9s una del\u00edcia.<\/p>\n Tot i que \u00e9s un tren de rodalia du revisor. Imagineu-vos-ho: \u00e9s el cinqu\u00e8 dia que viatgeu en el primer tren del mat\u00ed i, aquest revisor, que fa el trajecte amb vosaltres, perqu\u00e8 sou prou poca gent, us t\u00e9 clissats a tots. \u201cVost\u00e8 t\u00e9 l\u2019abonament mensual, no cal que me l\u2019ensenyi, que ja l\u2019he conegut\u201d, m\u2019ha dit, avui, precisament.<\/p>\n M\u2019havia assegut en el darrer vag\u00f3. Despr\u00e9s de mi no hi havia cap altre viatger i, la complicitat en l’escena del bitllet, m’ha fet pensar que podia fer-la petar amb ell. “Una mica de conversa no fa mal a ning\u00fa”, he decidit.<\/p>\n Per comen\u00e7ar, li he deixat anar que cada dia anem amb deu minuts de retard, tot i saber que una cr\u00edtica no \u00e9s la millor manera de consolidar una amistat, per\u00f2 qualsevol altra cosa, i encara m\u00e9s una lloan\u00e7a, ning\u00fa no l\u2019hauria trobat cre\u00efble perqu\u00e8, caram, an\u00e0vem en un tren de la Renfe!<\/p>\n \u2013 T\u00e9 ra\u00f3 \u2013ha dit sense dubtar-ho\u2013\u00a0Arribem cada dia amb vuit o deu minuts de retard, perqu\u00e8 a Calella, Pineda o Sant Pol, puja i baixa molta gent i nom\u00e9s tenim un minut de parada, per\u00f2 en realitat, la culpa, la t\u00e9 la via \u00fanica \u2013i, quan he vist que encara volia afegir ferro, he pensat que l’havia encertada.<\/p>\n \u2013 \u00c9s que ells<\/i> es pensen que posant-hi trens n\u2019hi ha prou, per\u00f2 si no posen m\u00e9s vies!<\/p>\n “Ells<\/i>” devia voler dir els que manen<\/i> i, el revisor, era del parer que en el tren, en aquest tren, els que manen<\/i> no se’ls gasten.<\/p>\n \u2013 Les vies per les quals anem les va renovar el meu sogre fa quaranta anys i mai m\u00e9s no les han tornades a tocar! \u2013ha insistit.<\/p>\n L’home parlava amb mi sense embuts i sense asseure’s, dempeus al passad\u00eds que recorre el vag\u00f3. Es notava que hi estava acostumat i li ho he preguntat.<\/p>\n \u2013 Fa trenta-cinc anys que pico bitllets \u2013m\u2019ha respost amb to una mica burleta.<\/p>\n La facilitat de la conversa em convencia que el revisor complaent, com a categoria, no tenia un lloc en la meva mem\u00f2ria per un exc\u00e9s de condescend\u00e8ncia, no el recordava amb melancolia com Anderson el seu ascensorista. Ens hi hav\u00edem posat nom\u00e9s sortir de Tordera i, com m\u00e9s parl\u00e0vem, m\u00e9s n’estava segur que aquell home era un Tom Hanks<\/em> i que el nostre tren podia esdevenir, en qualsevol moment, el\u00a0Polar Express<\/i>.<\/p>\n Per\u00f2, quan ens hem aturat a Ma\u00e7anet m’ha fet una aclucada d’ull, com si volgu\u00e9s que mir\u00e9s fora. Li he fet cas. Per la finestra es veia l’andana i un home jove, una mica tronat, amb una bossa a l’esquena lligada amb una corda de c\u00e0nem. El revisor ha fet un bot i s’ha palplantat davant la porta que, com si digu\u00e9ssim, semblava que s\u2019encongia de por.<\/p>\n Quan les fulles finalment s’han obert la seva inhumanitat no deixava que res ni ning\u00fa no traspass\u00e9s aquella porta. El meu record del revisor complaent s\u2019esfumava i el substitu\u00efa la pres\u00e8ncia d\u2019un Emperador del Nord<\/i> que, amb l’\u00e0nima endurida per trenta-cinc anys de rodolar pels carrils, vomitava a la cara del jove tronat mitja dotzena de paraules acerades: “Sin billete no subir\u00e1s al tren”.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El revisor, al tren, no s\u00e9 si l’he de mirar com fa Wes Anderson amb l\u2019ascensorista del Grand Hotel Budapest, amb la melancolia amb la qual es fa l’ullet a un m\u00f3n que no existeix. Els trens i els ascensors no s\u00f3n tan diferents. La indulg\u00e8ncia que provoca la melancolia em fa present un revisor […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-2060","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2060","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2060"}],"version-history":[{"count":26,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2060\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2086,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2060\/revisions\/2086"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2060"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2060"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2060"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}