Va ser Louis-Ferdinand Destouches, Celine<\/i>, a Viatge al fons de la Nit<\/i>, que va escriure: \u00abel dolor s\u2019exhibeix, mentre que el plaer i la necessitat fan vergonya\u00bb. De vegades, per\u00f2, les fronteres del plaer i del dolor no s\u00f3n clares, com tampoc no ho s\u00f3n les de la necessitat i l\u2019opul\u00e8ncia. Les unes i les altres es poden fer visibles i invisibles a discreci\u00f3, sense cap ra\u00f3 evident. Si m\u00e9s no, \u00e9s el que va semblar-me l\u2019altre dia, al tren, quan vaig ser testimoni d\u2019una escena que va retornar-me la sent\u00e8ncia de l\u2019escriptor franc\u00e8s.<\/p>\n
Havia travessat el Garraf, a peu, en la bona companyia d\u2019un amic que em va descobrir un paisatge senzill, que em va captivar pels matisos. Per la curiositat d\u2019un bosc de pins blancs esquitxat de margallons, pel conreu preci\u00f3s de la vinya i per les min\u00fascules escletxes de la pedra calc\u00e0ria, omnipresent. Vam arribar a Vilanova i la Geltr\u00fa i vam agafar un tren, perqu\u00e8 ens torn\u00e9s als Monjos, inici de la nostra excursi\u00f3 i el punt en qu\u00e8 hav\u00edem deixat el cotxe a primera hora del mat\u00ed.<\/p>\n
Quan els fets van oc\u00f3rrer era ben entrada la tarda, prou, com perqu\u00e8 al tren hi anessin una bona colla de joves que havien sortit de casa per no tornar-hi fins l\u2019endem\u00e0. Per a ells, la festa comen\u00e7ava al tren. Inquiets i excitats, deambulaven pels vagons. Tamb\u00e9, s\u2019escapolien del revisor, perqu\u00e8 no duien bitllet. Mirar-me\u2019ls i no comprendre\u2019ls era una mateixa cosa, perqu\u00e8 el seu temps m\u2019ha fugit tan lluny que ja no s\u00e9 ni on l\u2019hauria d\u2019anar a trobar. Tanmateix, vaig suposar que hi havia d\u2019haver alguna norma comuna per a tots nosaltres, encara que fos la que ens imposava la consigna de l\u2019escriptor, la de l\u2019exhibici\u00f3 del dolor i la de la vergonya del plaer i la necessitat.<\/p>\n
Va ser llavors, mentre els auriculars d\u2019un petit exercit d\u2019adolescents brunzia com els abellots de primavera, que dues noies van entrar al vag\u00f3 per un extrem i el van travessar per sortir-ne per la porta oposada. Semblaven una locomotora i el seu t\u00e8nder. Una era alta i grassa. L\u2019altra, petita i esprimatxada. Feien una parella rid\u00edcula, com les grans locomotores de vapor que va construir el Franquisme, tra\u00efdes per uns t\u00e8nders min\u00fasculs, orfes de tota proporci\u00f3.<\/p>\n
Van passar uns instants i les dues noies van tornar a entrar per on havien sortit, amb la mateixa marxa accelerada, de tal manera que semblava que no havien de fer res m\u00e9s que repetir l\u2019esperp\u00e8ntica escena anterior. Per\u00f2 no va anar aix\u00ed. A mig recorregut la locomotora<\/i> es va aturar en sec i va recular, amb el seu t\u00e8nder <\/i>acoblat. La composici\u00f3, formada d’aquesta manera, es va adre\u00e7ar a un home marroqu\u00ed d\u2019ulls murris, aclotats en una pell plena d\u2019escletxes com les que havia descobert unes hores abans en la pedra del Garraf. La grassa es va decidir a parlar:<\/p>\n
\u2013 Oye, moro. Nos vas a ayudar a pillar?<\/p>\n
L\u2019home les va respondre amb una ganyota i elles van interpretar que els deia un s\u00ed<\/em>, i van afegir:<\/p>\n \u2013 Pero tu sabes a quien pillar bien, verdad? No timos, vale?<\/p>\n La ganyota continuava en la cara de l\u2019home i la noia grassa va ordenar-li a la menuda: \u201cNos sentamos!\u201d. Aleshores va comen\u00e7ar un petit interrogatori en qu\u00e8, sobretot, volien esbrinar si podien fiar-se del moro<\/i>. Els interessava molt aclarir si anava a Vilafranca del Pened\u00e8s o a el Vendrell. Quan els va respondre que a Vilafranca es van alegrar molt. La locomotora<\/i> insistia en qu\u00e8 no les enganyessin ni les deixessin tirades. Mentrestant, el t\u00e8nder<\/i>, amb l\u2019ungla del dit petit, es concentrava en arrencar les lletres adhesives en qu\u00e8 al vidre hi ha escrit \u00abVentana de Emergencia\u00bb<\/i>. Les lletres que arrencava les reservava amb la intenci\u00f3 clara de transformar el missatge. Les arrencava, reservava i les mirava, pensativa.<\/p>\n Assistia a l\u2019escena des del seient del costat. Sense pensar-m\u2019ho gens vaig posar-me a prendre notes en l\u2019agenda del tel\u00e8fon: els detalls de la conversa que mantenien els tres personatges, un parell d\u2019apunts de la seva fesomia i la sent\u00e8ncia de Celine<\/i>, que recordava, i a trav\u00e9s de la qual, intentava perseguir els tres personatges per les fronteres poc clares del dolor, la necessitat i el plaer.<\/p>\n El magreb\u00ed, que es va adonar de la meva actitud, es va preocupar. Potser va pensar que jo era de la policia i que enviava un missatge al quarter. Vaig notar que les escletxes de la cara se li posaven en moviment amb una indiscreci\u00f3 evident i, com si fossin les agulles del ferrocarril, mostraven que el tren del seu pensament havia canviat de direcci\u00f3. \u201cNo, a Vendrell!\u201d, va exclamar. Immediatament, la noia grassa li va llen\u00e7ar dues frases com xiulets:<\/p>\n \u2013 Nos has dicho que ibas a Vilafranca! No te quedes con nosotras, tio! \u2013Perqu\u00e8 sabia que la companya es trobava a cent quilometres, va repetir-li tota la conversa, ho va fer a crits i va acabar \u2013Que dice ahora que va al Vendrell! Que se vaya a la mierda!<\/p>\n La baixeta i esprimatxada, que havia tingut en la feina de les lletres de la finestra l\u2019\u00fanica distracci\u00f3 possible, sense dir res, va deixar caure el cap del costat dret, com si necessit\u00e9s afirmar: \u201cAix\u00ed m\u2019agrada m\u00e9s\u201d. Tot seguit, el t\u00e8nder<\/i> va iniciar la franca reculada que li ordenava la locomotora<\/i> i va deixar un espai buit que em va permetre veure el que havia escrit en la superf\u00edcie transparent, potser, la seva \u00fanica frontera: \u201cAinoha RM\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Va ser Louis-Ferdinand Destouches, Celine, a Viatge al fons de la Nit, que va escriure: \u00abel dolor s\u2019exhibeix, mentre que el plaer i la necessitat fan vergonya\u00bb. De vegades, per\u00f2, les fronteres del plaer i del dolor no s\u00f3n clares, com tampoc no ho s\u00f3n les de la necessitat i l\u2019opul\u00e8ncia. Les unes i les […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-2121","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2121","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2121"}],"version-history":[{"count":27,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2121\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2149,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2121\/revisions\/2149"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2121"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2121"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2121"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}