A tu per al meu recitatiu,
\nA tu en aquesta tempesta impetuosa, en aquesta neu, en aquest dia d\u2019hivern que declina,
\nA tu en la teva armadura, la teva doble pulsaci\u00f3 mesurada i el teu batec convulsiu,
\nEl teu cos negre cil\u00edndric, llaut\u00f3 d\u2019or i acer de plata,
\nLes teves ponderoses barres laterals, les teves bieles paral\u00b7leles i connectadores, girat\u00f2ries que es mouen als costats,
\nEls teus panteixos i els teus rugits r\u00edtmics que ara desapareixen en la dist\u00e0ncia,
\nEl teu immens llum capdavanter ficat al front,
\nEls teus llargs, p\u00e0l\u00b7lids, onejants gallardets de vapor, matisats delicadament de porpra,
\nEls densos i obscurs n\u00favols que vomita la teva xemeneia,
\nEl teu esquelet ben travat, els teus ressorts i les teves v\u00e0lvules, el centelleig tremol\u00f3s de les teves rodes,
\nEl teu seguici de cotxes al darrere, obedient, seguint-te fidelment,
\nA trav\u00e9s dels vents i de la calma, ara velo\u00e7, ara lent, per\u00f2 sempre endavant;
\nSigne de la modernitat \u2013emblema del moviment i el poder\u2013 batec del continent,
\nPer una vegada vine a servir la Musa i fusiona\u2019t amb el vers, aix\u00ed, tal com jo et veig,
\nAmb la tempesta i r\u00e0fegues violentes i la neu que cau,
\nDe dia, la teva campana vibrant toca les seves notes,
\nDe nit, el teu silenci\u00f3s senyal oscil\u00b7la entre les l\u00e0mpades.<\/p>\n
Bellesa de ferotge gargamella!
\nRoda a trav\u00e9s del meu cant amb tota la teva m\u00fasica desaforada, les teves l\u00e0mpades nocturnes oscil\u00b7len en silenci,
\nLa teva riallada xiula bojament, segueixes fermament la teva via (No \u00e9s teva la dol\u00e7or amable de l\u2019arpa ploranera o del piano voluble),
\nEls teus xerrics de bels s\u00f3n retornats des de les roques i els turons,
\nLlan\u00e7ats sobre les praderies amples, al llarg dels llacs,
\nAls cels lliures i alegres i forts.<\/p>\n
Walt Whitman<\/strong> (1819-1892), Fulles d\u2019herba. <\/i>Traducci\u00f3 de Jaume C. Pons Alorda. 1984 Poesia, Barcelona 2014, p\u00e0g. 475<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A tu per al meu recitatiu, A tu en aquesta tempesta impetuosa, en aquesta neu, en aquest dia d\u2019hivern que declina, A tu en la teva armadura, la teva doble pulsaci\u00f3 mesurada i el teu batec convulsiu, El teu cos negre cil\u00edndric, llaut\u00f3 d\u2019or i acer de plata, Les teves ponderoses barres laterals, les teves […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-2155","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2155","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2155"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2155\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2158,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2155\/revisions\/2158"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2155"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2155"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2155"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}