{"id":216,"date":"2009-07-05T00:20:21","date_gmt":"2009-07-04T22:20:21","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=216"},"modified":"2009-07-05T11:21:49","modified_gmt":"2009-07-05T09:21:49","slug":"un-tren-com-el-d%e2%80%99olot-3","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/07\/05\/un-tren-com-el-d%e2%80%99olot-3\/","title":{"rendered":"Un tren com el d\u2019Olot (3)"},"content":{"rendered":"

A l\u2019esplanada en qu\u00e8 ens hav\u00edem aturat nom\u00e9s hi havia la via que ocupava el tren. Els viatgers es van repartir entre els que preferien prendre alguna cosa calenta en una cantina improvisada i els que es van acostar a la locomotora per fotografiar la maniobra amb l\u2019hidrant. El lloc tenia una mida que parlava d\u2019un passat una mica m\u00e9s gras, amb m\u00e9s vies i m\u00e9s trens, potser tamb\u00e9 amb fileres de vagons que transportaven les riqueses locals. Seguramentt, parlava d\u2019un temps que ja havia passat. A l\u2019ambient es notava una sensaci\u00f3 semblant a la que encara es pot percebre a l\u2019antiga estaci\u00f3 d\u2019Amer, on hi havia hagut els tallers del tren d\u2019Olot i un dels punts en qu\u00e8 les locomotores es prove\u00efen d\u2019aigua. Es diria que alg\u00fa els havia pres aquell tros de la hist\u00f2ria i l\u2019havia llen\u00e7ada a la brossa, sense adonar-se de la multitud de petites hist\u00f2ries que arrossegava cap a l\u2019oblit. Per\u00f2 tot aix\u00f2 nom\u00e9s s\u00f3n suposicions que f\u00e8iem perqu\u00e8\u00a0ni a\u00a0l\u2019esplanada ni a Amer, d\u2019aquell possible esplendor, no n\u2019havia quedat res.<\/span><\/span><\/p>\n

En quatre o cinc minuts la m\u00e0quina havia omplert els dip\u00f2sits. El maquinista i el fogoner van ocupar el seu lloc a la marquesina i van fer anar el xiulet amb insist\u00e8ncia, per avisar tothom que el tren marxaria de seguida. Vam retornar a la fredor del vag\u00f3 i el viatge va prosseguir de la mateixa manera que abans. Els del passamuntanyes seguien fent fotografies a tort i a dret. Els xerrics i els retrucs, continuaven. Sense que hagu\u00e9s passat gaire estona, per sorpresa, es va obrir una porta i va entrar el revisor. Mentre ens mirava els bitllets li vam preguntar pel temps i pel tren. Va explicar que aquella fresca no era normal i que amb el bon temps al tren hi pujava for\u00e7a gent. A la vegada, va\u00a0admetre que el dia que hi hagu\u00e9s alguna avaria grossa a la via no sabia si podrien continuar circulant. Aquell tren no donava diners com per assumir reparacions costoses. Sense res m\u00e9s a dir l\u2019home va marxar fent sonar la maquineta de picar els bitllets. A partir d\u2019aquell moment les novetats les proporcionava el paisatge que, mica en mica, es tornava a eixamplar fins que ens vam trobar circulant per una vall molt ampla, envoltada de muntanyes. Aviat va apar\u00e8ixer Lamastre, el punt final del nostre viatge. Les vies havien prosseguit m\u00e9s amunt, per\u00f2 des d\u2019aquell 1968 estaven tallades a la sortida del poble i no es podia continuar. <\/span><\/span><\/p>\n

Nom\u00e9s entrar a l\u2019estaci\u00f3 ens vam adonar que Lamastre no era Olot. \u00c9s un poble de dos mil cinc-cents habitants que, com tants altres pobles de Fran\u00e7a, semblava que necessit\u00e9s que li traguessin la pols. Senzillament, aquell rac\u00f3 de l\u2019Ardescha mai havia tingut les pretensions de la Su\u00efssa catalana. Amb poca estona en vam tenir prou i vam decidir tornar amb un automotor de via Billard del 1937 que, ens van assegurar, tenia calefacci\u00f3. En tot cas, pel trajecte de baixada vam acceptar fer parada i fonda. Aquest cop no ens va faltar pas la calor.<\/span><\/span><\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A l\u2019esplanada en qu\u00e8 ens hav\u00edem aturat nom\u00e9s hi havia la via que ocupava el tren. Els viatgers es van repartir entre els que preferien prendre alguna cosa calenta en una cantina improvisada i els que es van acostar a la locomotora per fotografiar la maniobra amb l\u2019hidrant. El lloc tenia una mida que parlava […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-216","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/216","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=216"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/216\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":224,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/216\/revisions\/224"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=216"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=216"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=216"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}