Ha arribat la tempesta d\u2019estiu, que em sorpr\u00e8n pel Carrer Nou, cam\u00ed de l\u2019estaci\u00f3 de Girona. Rebo el missatge d\u2019una amiga que es rifa de mi: \u201cSegur que, com feu tots els homes, no deus dur cap paraigua\u201d. Li responc conven\u00e7ut que no s\u00f3c com els altres homes i li envio la foto que faig del paraigua que duc.<\/p>\n
Quan pujo al tren m\u2019adono que el x\u00e0fec ha remogut el llot hum\u00e0, s\u2019ha endut els estudiants i ha dipositat els turistes. Mentrestant, la tempesta bat el vag\u00f3. L\u2019aiguat que pica contra la caixa met\u00e0l\u00b7lica provoca un brunzit com el d\u2019un rentaplats. Al meu davant seu una parella i, ell, t\u00e9 la vista clavada en la finestra sense mirar res de concret. \u201cQu\u00e8 penses?\u201d li pregunta la noia que l\u2019acompanya. \u201cPenso en el que parl\u00e0vem abans, que si la ci\u00e8ncia ha pogut emprendre diferents camins possibles, en funci\u00f3 de la conting\u00e8ncia, com pot vantar-se de produir coneixements objectius sobre la realitat?\u201d. La noia se l\u2019escolta sense sorpresa. Deu estar acostumada a sentir-li dir paraules semblants. \u201c\u00c9s una tonteria \u2013afegeix pensar\u00f3s\u2013 per\u00f2 no m\u2019ho trec del cap\u201d. Ella fa que s\u00ed amb un gest emmurriat i li pren la m\u00e0, perqu\u00e8 les dones saben que en els dies de pluja \u00e9s molt f\u00e0cil que els homes perdem el fil de la troca.<\/p>\n
Les paraules del jove em capfiquen. Per distreure\u2019m em fixo en unes dones que s\u2019estan dempeus al mig del vag\u00f3. Una, \u00e9s una senyora vestida de ratlles i amb un barret blanc, tocat amb un llacet blau de mar. Les ratlles del vestit, del color del llacet, li creuen la brusa, horitzontals, i fan un gir de noranta graus per resseguir, verticals, els plecs de la faldilla. Segur que ve de R\u00fassia. \u00c9s alta, deu fer un metre vuitanta; l\u2019esquena la t\u00e9 plana del clatell als talons, com sempre he imaginat les estepes de l\u2019\u00c0sia Central; pel davant se li despleguen les muntanyes del Cauc\u00e0s, amb la seves corbes naturals, culminades en la forma que li fa la panxa, la invitaci\u00f3 a un esbombament inevitable, amb pru\u00efja o sense, determinat pels pas dels anys \u2013una cinquantena\u2013 que han donat a llum una elevaci\u00f3 monumental, com un nou Ararat. La dona du una noia jove del bracet, rossa p\u00e0l\u00b7lida, tibada de forma i textura, com la superf\u00edcie de l\u2019oce\u00e0 glacial en qu\u00e8 desemboquen els rius siberians.<\/p>\n
Ben a prop hi seu un adolescent, que s\u00e9 que fa de pintor per com va vestit, de blanc, ple de taques resseques de pintura de colors. Du posats uns auriculars de grans dimensions, els ulls esbatanats i el nas esmolat. Sembla un grill. Escup sense parar, com si volgu\u00e9s arrencar-se ves a saber quin mal vici de dins. Olora fort a marihuana. Ho noto des del meu seient, des de l\u2019altre costat del passad\u00eds. Ha tornat a escopir. Al terra s\u2019hi va fent un bassal past\u00f3s i repugnant que la suau marxa del tren no \u00e9s capa\u00e7 de remoure.<\/p>\n
\u201cPer\u00f2 nom\u00e9s tenim una realitat per explorar i, per tant, nom\u00e9s una manera de revelar els secrets\u201d. Mentre jo m’he distret amb el paisatge mudat per la pluja, la noia del meu davant no ha deixat de resseguir la troca del seu company sense perdre-hi el fil. Ell, despr\u00e9s d’escoltar-la, ha alliberat la m\u00e0 que tenia presa per agafar-li la barbeta amb l\u2019\u00edndex i el polze, per fer-li un pet\u00f3 tendre i commovedor.<\/p>\n
Escric a la meva amiga: \u201cA Sils plovia a mars. Una parella baixava del tren i no duia paraigua. Els he regalat el meu. Els he dit que no es preocupessin perqu\u00e8 en tenia un altre (tu ja saps que era mentida). He pensat que a Blanes podia ploure, per\u00f2 tamb\u00e9 podia ser que\u00a0 no\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Ha arribat la tempesta d\u2019estiu, que em sorpr\u00e8n pel Carrer Nou, cam\u00ed de l\u2019estaci\u00f3 de Girona. Rebo el missatge d\u2019una amiga que es rifa de mi: \u201cSegur que, com feu tots els homes, no deus dur cap paraigua\u201d. Li responc conven\u00e7ut que no s\u00f3c com els altres homes i li envio la foto que faig […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-2178","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2178","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2178"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2178\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2182,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2178\/revisions\/2182"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2178"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2178"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2178"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}