Hi ha dies en qu\u00e8 l\u2019ensopiment del viatge comen\u00e7a a l\u2019andana de l’estaci\u00f3, que est\u00e0 gaireb\u00e9 deserta, perqu\u00e8 \u00e9s un dia d\u2019estiu i la gent fa vacances i no puja al tren. M\u2019hi passejo com en un carrer sense sortida. Hi faig voltes, amunt i avall. M\u2019acosto a les vies i noto com el balast irradia una escalfor seca, escampada per un ventet persistent, que deu ser cosa natural en una estaci\u00f3 elevada, i en aquesta hora, la tercera despr\u00e9s del migdia. Sento la coberta de la marquesina que cruix estremida pel sol. Al seu dessota, al meu costat, hi ha un banc, buit, i una dona del servei de neteja que el rega. Ho fa de la manera m\u00e9s senzilla possible, en un meravell\u00f3s exemple d’economia dom\u00e8stica. En una m\u00e0 sost\u00e9 una galleda que poua amb l\u2019altra m\u00e0, i escampa l\u2019aigua sobre la malla met\u00e0l\u00b7lica del seient, que escap\u00e7a les glopades d\u2019aigua, que fan un xipolleig. El vol eixugar amb un drap, per\u00f2 s’adona que l’oratjol bullent ha evaporat la humitat, que li ha fet la feina. I la dona de la neteja se\u2019n va a un altre banc per prosseguir el treball, i arrossega la galleda com S\u00edsif penava amb la pedra.<\/p>\n
Sec en el banc acabat de netejar i em guanya el pensament una escena de fa uns mesos, quan esperava el tren despr\u00e9s d\u2019una pluja de fang. Hi feia aire, com avui, per\u00f2 era humit i fred. Per damunt de la marquesina, que invariablement s\u2019estremeix sota el cel de Girona, el cel, amena\u00e7ava tempesta, potser, amb una nova pluja de fang. M’havia assegut al banc i un home em va preguntar si el podia ajudar. Sempre s\u00f3c esquerp a les sol\u00b7licituds dels estranys. Ahir, aqu\u00ed on sec ara, una dona va demanar-me quatre euros per a l\u2019autob\u00fas. \u201cL\u2019estaci\u00f3 d\u2019autobusos \u00e9s all\u00e0 baix, a l\u2019altra banda de la pla\u00e7a. Demani\u2019ls all\u00e0\u201d, li vaig dir per treure-me-la de sobre. I se\u2019n va anar. Per\u00f2 l\u2019home del dia de la pluja de fang no em va demanar diners. Em demanava si podia donar-li la m\u00e0. Llavors, me\u2019l vaig mirar, vaig veure la seva m\u00e0 franca, estesa a tocar meu, i la hi vaig agafar.<\/p>\n
Em penso que deu ser l\u2019escalfor que irradia el balast, la que m\u2019hi fa pensar. Em fa present la sensaci\u00f3 que vaig tenir en agafar-li la m\u00e0. Cec, l\u2019home necessitava ajuda per acostar-se al caire de l\u2019andana, encarar-se a una porta i pujar al tren. \u201cAvui ha plogut fang\u201d, vaig deixar anar, per dir alguna cosa. Ja li ho havien explicat. Vaig creure que li podia descriure la imatge d’una ciutat empastifada d’ocre en el tacte llefisc\u00f3s que et deixa en les mans una baieta greixosa, quan l\u2019esprems. Despr\u00e9s d’escoltar-me va riure. Va explicar-me que feia vuit anys que venia, tots els dijous, des de Barcelona. \u201cFestegeu?\u201d, vaig preguntar. Va tornar a riure. \u201cNo, hi vinc per feina, i tampoc \u00e9s mala cosa, venir per feina, no?… perqu\u00e8 hi ha tanta gent sense treball…\u201d. I dit aix\u00f2, va arribar un tren. Vam caminar amb passes segures fins a la porta del vag\u00f3. Quan va agafar-se al passam\u00e0 em va donar les gr\u00e0cies. Les hi vaig tornar amb un \u201ca reveure!\u201d, i em vaig sentir certament ximple. Per qu\u00e8 li vaig dir, \u201ca reveure?\u201d, si no ens podr\u00edem veure mai?<\/p>\n
L\u2019aire calent, que s\u2019ha accelerat amb brusquedat, em fa retornar la consci\u00e8ncia del present. Arriba el meu tren. Veig que S\u00edsif arrossega la galleda quatre bancs enll\u00e0. Caic en el fet que avui \u00e9s dijous, i que el cec no hi \u00e9s. El comboi s’atura, m’acosto a una porta i premo el bot\u00f3. Quan s’obre la porta no baixa ning\u00fa. M\u2019agafo al passam\u00e0 per pujar al vag\u00f3 i crido amb decisi\u00f3: \u201cA reveure, Girona!\u201d. I \u00e9s un comiat.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Hi ha dies en qu\u00e8 l\u2019ensopiment del viatge comen\u00e7a a l\u2019andana de l’estaci\u00f3, que est\u00e0 gaireb\u00e9 deserta, perqu\u00e8 \u00e9s un dia d\u2019estiu i la gent fa vacances i no puja al tren. M\u2019hi passejo com en un carrer sense sortida. Hi faig voltes, amunt i avall. M\u2019acosto a les vies i noto com el balast […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-2190","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2190","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2190"}],"version-history":[{"count":23,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2190\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2211,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2190\/revisions\/2211"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2190"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2190"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2190"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}