M\u2019enfilo per un plec de Castella. La carretera i la via del tren hi anguilegen com les cues d\u2019un estel. Juguen per les valls i pels turons. Les segueixo embadalit. Vaig amb moto. En una de les giragonses la carretera passa per sobre de les vies i gira a m\u00e0 dreta per seguir parelles i perdre\u2019s, totes dues, en un bedollar. Les abandono per un cam\u00ed que corre pel caire d\u2019un coster. M\u2019aturo quan veig el poblet que corona un tur\u00f3 ve\u00ed. \u00c9s al bell cim, perqu\u00e8 el sol el pugui llepar els dies freds d\u2019hivern. \u00c9s al bell cim per posar l\u2019altra galta quan bufa el vent del nord. Per la fenedura que ens separa hi passen la carretera i el ferrocarril. \u00c9s un m\u00f3n entapissat de gira-sols, que fa olor de roman\u00ed i d’esp\u00edgol.<\/p>\n
El poble \u00e9s tan petit que no t\u00e9 estaci\u00f3. A la carretera hi havia un senyal que proclamava el seu nom, per\u00f2 no hi he parat atenci\u00f3. T\u00e9 per edifici principal una esgl\u00e9sia, presidida per un roure esponer\u00f3s que gaireb\u00e9 s\u2019empassa el rigor elegant de l\u2019espadanya barroca. Al seu voltant pasturen una dotzena de cases, manses, com un ramat de bens. Hi veig gent que feineja: una dona amb un cab\u00e0s que est\u00e9n la roba blanca; un home amb una canya de pescar i un cistell que pren el viarany del bedollar; dos gossos que fan festes a l\u2019amo perqu\u00e8 els ha deslligat. L\u2019aire em du una conversa. \u201cHizo fr\u00edo esta noche!\u201d, sento que diu la dona que, ara, penja uns llen\u00e7ols. \u201cOcho grados\u201d, li respon l\u2019home mentre es deixa estimar pels animals.<\/p>\n
Prenc la moto per un norai i m\u2019hi assec al damunt, disposat a passar-hi l\u2019estona. Penjo el casc en el retrovisor i, els guants, els entaforo en la tija del manillar. Sempre faig el mateix. \u00c9s un costum. Esperar\u00e9 fins que passi un tren. Far\u00e9 com el pescador, que llen\u00e7ar\u00e0 l\u2019ham al riu sense saber quant de temps haur\u00e0 d\u2019esperar perqu\u00e8 el peix s\u2019empassi l\u2019esquer.\u00a0Regiro la bossa i trec el llibre que m\u2019han regalat els amics. Llegeixo el que va escriure Verdaguer: \u201cA voltes un es fa la il\u00b7lusi\u00f3 que el tren \u00e9s un vaporet que navega a tota m\u00e0quina per un riu avall o per un mar endins, o un montgolfier que, travessant els n\u00favols, se\u2019ns end\u00fa a volar, per sobre terres i mars, a regions desconegudes. M\u00e9s tot seguit, caient dels m\u00f3ns de la fantasia, un es torna a veure arrossegat per la gegant locomotora a trav\u00e9s d\u2019albaredes i fresques pinedes que no s\u2019acaben mai.\u201d<\/p>\n
El vent ha deixat de portar-me paraules del poble. El ramat de cases sembla adormit. Nom\u00e9s sento el brunzit de les mosques i les abelles. I el perfum de les plantes. Per damunt meu vola una \u00e0liga. Els gira-sols, que creixen ufanosos, tenen el cap cot com si els fes vergonya mirar-me. Una formiga que transporta una llavor ha trobat en la meva bota un escull insalvable. Ha provat de pujar-la i ha caigut, ven\u00e7uda pel pes de la c\u00e0rrega. Ho ha tornat a provar i ha fracassat de nou. S\u2019ha fet enrere, per\u00f2 no ha abandonat la llavor. Els minuts s\u2019han succe\u00eft. Mentre llegia, la solitud del lloc se m\u2019empassava. Encara no ha passat cap tren.<\/p>\n
T\u00e9 ra\u00f3 Verdaguer: despr\u00e9s de caure del m\u00f3n de la fantasia la realitat apareix com una locomotora que tira de nosaltres. Per\u00f2 en aquest plec de Castella nom\u00e9s vull fer passar el temps, deixar que passi aquest dia i esperar que arribi la nit, i despr\u00e9s de dormir, viure l\u2019endem\u00e0 de la mateixa manera. No hi ha res m\u00e9s enll\u00e0 del fet d\u2019estendre la roba, de notar el fred que fa de bon mat\u00ed o d’anar a pescar al riuet que alimenta els bedolls. O d’esperar que passi un tren, assegut a cavall de la moto.<\/p>\n
Deu haver pescat res l\u2019home de la canya? Segur que tamb\u00e9 seu, pacient, mentre espera el bot\u00ed. Semblant a mi, deu tenir una formiga prop del peu i deu sentir l\u2019olor de la terra que ens aguanta. Com fan avui, dem\u00e0, l\u2019esgl\u00e9sia defensar\u00e0 l’espadanya i, el roure, mirar\u00e0 d’empassar-se-la. El ramat de cases que hi ha al bell cim del tur\u00f3 continuar\u00e0 posant una galta al sol i, l’altra, al vent del nord. Dem\u00e0, un peix haur\u00e0 mort en l\u2019ham del pescador. Dem\u00e0, un tren haur\u00e0 passat per davant meu, indiferent a la meva expectaci\u00f3, acomplint el seu horari, com ho fa un dia rere l\u2019altre, per satisfer la realitat.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
M\u2019enfilo per un plec de Castella. La carretera i la via del tren hi anguilegen com les cues d\u2019un estel. Juguen per les valls i pels turons. Les segueixo embadalit. Vaig amb moto. En una de les giragonses la carretera passa per sobre de les vies i gira a m\u00e0 dreta per seguir parelles i […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-2215","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2215","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2215"}],"version-history":[{"count":31,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2215\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2245,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2215\/revisions\/2245"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2215"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2215"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2215"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}