{"id":2251,"date":"2014-09-14T10:16:28","date_gmt":"2014-09-14T08:16:28","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=2251"},"modified":"2014-09-16T15:18:56","modified_gmt":"2014-09-16T13:18:56","slug":"els-nens-davui","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2014\/09\/14\/els-nens-davui\/","title":{"rendered":"Els nens d&#8217;avui"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: right\"><em>A la Bea<\/em><\/p>\n<p>Un gos que corria al costat del nostre tren semblava que havia de perdre la cua entre les potes. La persecuci\u00f3 desigual atorgava a l\u2019animal un aspecte estrafolari, i em distreia del pensament que tenia al cap, la visita que havia de fer a casa d\u2019uns amics, que m\u2019havien convidat a berenar. \u00a0Les mans se\u2019m passejaven per la capsa que duia, un regal per als seus dos fills: els portava uns vagons de tren en miniatura.<\/p>\n<p>Quan gaireb\u00e9 havia perdut de vista el gos que ens perseguia, del fons del vag\u00f3, va apar\u00e8ixer un home que, despr\u00e9s de posar la m\u00e0 al sarr\u00f3, va treure uns paquets de mocadors de paper, que va repartir entre els viatgers. Al damunt hi va afegir una nota. Immediatament que li va deixar el paquet, una nena va preguntar a la seva mare qu\u00e8 feia l\u2019home i, impacient, va prendre el paperet i el va comen\u00e7ar a llegir en veu alta com si fos a l\u2019escola i respongu\u00e9s una ordre de la mestra: \u201cEs triste pedir, pero m\u00e1s triste es robar&#8230;\u201d. Va semblar-me que sabia llegir m\u00e9s que no pas comprendre, perqu\u00e8 va haver de preguntar pel significat del missatge. La mare li ho va explicar vagament i la va voler dissuadir de l\u2019almoina amb excuses, per\u00f2 la nena no va afluixar fins que va aconseguir que li deix\u00e9s el moneder. \u201cDonar-li la voluntat \u00e9s donar-li el que jo vulgui?\u201d, va preguntar. Nerviosa, la mare li va respondre que la voluntat volia dir donar \u201c<i>nom\u00e9s<\/i> uns c\u00e8ntims\u201d. La nena va prendre un parell de monedes, de les m\u00e9s petites, i les va donar al captaire que se la va mirar at\u00f2nit, i va marxar. Llavors, la nena va exclamar: \u201cpobre home, dos fills i sense feina!\u201d<\/p>\n<p>Com s\u00f3n els nens! La infantesa va tenir per a mi, en aquells moments, el color de les notes musicals. Em posava en la pell del nen obsequiat amb un vag\u00f3 de joguina, i hi sumava la nena del tren, i em revenien els primers arpegis de la <i>Ronde\u00f1a<\/i> d\u2019Alb\u00e9niz com un rierol de notes juganeres, transparents i pures, m\u00f2bils i permanents. Sinceres, com els nens.<\/p>\n<p>Enterbolit per la m\u00fasica imaginada, recordava que no era la primera vegada que regalava vagonets de tren als fills dels amics i sempre, sempre, havia reconegut en els infants el gest del desconcert. En rebre el regal, les criatures, no sabien qu\u00e8 fer-ne, del vagonet, perqu\u00e8 no tenien vies, ni locomotores, ni estacions. Els pares, quan veien els delicats detalls de l\u2019objecte que els havia dut, corrien a treure\u2019ls-hi de les mans, per preservar-lo de qualsevol sacsejada intempestiva, davant meu. Semblava que, com a m\u00ednim, la joguina havia d\u2019arribar sencera fins al moment en qu\u00e8 jo sort\u00eds per la porta, acabada la visita.<\/p>\n<p>Durant la tarda tot va anar com sabia que aniria: les cares de sorpresa, els vagonets separats ben aviat dels seus leg\u00edtims possessors i desats, dissimulats en l\u2019ampit d\u2019una finestra, fora del seu abast&#8230; Les galetes i el caf\u00e8, per cert, bon\u00edssims. La conversa, sempre profitosa.<\/p>\n<p>El tren de tornada anava gaireb\u00e9 buit. Vaig trobar a faltar tot el que m\u2019havia entretingut a l\u2019anada. Vaig buscar en els detalls, vaig fixar-me en les cares de la gent i no hi vaig veure cap nen, que m\u2019anim\u00e9s amb la seva deliciosa espontane\u00eftat. Tamb\u00e9 vaig mirar per la finestra, per si cap gos volia perseguir-nos, per\u00f2 fora era fosc i ens ignoraven. Va passar una bona estona en qu\u00e8 ni tan sols vaig saber entretenir-me amb cap nota musical.<\/p>\n<p>Com podia haver pensat que els nens d&#8217;avui es divertirien, amb els vagonets?<\/p>\n<p>El tren, de vegades, pot ser tan ensopit!<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>A la Bea Un gos que corria al costat del nostre tren semblava que havia de perdre la cua entre les potes. La persecuci\u00f3 desigual atorgava a l\u2019animal un aspecte estrafolari, i em distreia del pensament que tenia al cap, la visita que havia de fer a casa d\u2019uns amics, que m\u2019havien convidat a berenar. [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-2251","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2251","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2251"}],"version-history":[{"count":22,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2251\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2267,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2251\/revisions\/2267"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2251"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2251"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2251"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}