{"id":227,"date":"2009-07-07T23:07:10","date_gmt":"2009-07-07T21:07:10","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=227"},"modified":"2014-01-10T12:13:37","modified_gmt":"2014-01-10T10:13:37","slug":"de-la-fotografia-i-el-ferrocarril","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/07\/07\/de-la-fotografia-i-el-ferrocarril\/","title":{"rendered":"De la fotografia i el ferrocarril"},"content":{"rendered":"

La fotografia i el ferrocarril van n\u00e9ixer al mateix temps. Tot i que, en un principi, els trens corrien poc encara eren massa r\u00e0pids per a les c\u00e0meres, que no els podien fotografiar. Els primers fot\u00f2grafs que van interessar-se pel ferrocarril van saber captar-ne l\u2019ess\u00e8ncia sense necessitat de fotografiar-lo en moviment. Avui, les coses s\u00f3n diferents i amb una bona c\u00e0mera \u00e9s dif\u00edcil que se\u2019ns escapi el tren. La prova la tenim en els francesos que han atrapat en milers d’imatges un TGV que corria a cinc-cents setanta-quatre quil\u00f2metres per hora.
\n<\/span><\/span><\/p>\n

A mitjans del segle XIX, els que van prendre les primeres imatges del ferrocarril tenien molt clar que vivien uns moments transcendents, que intu\u00efen que representaven el naixement d\u2019una nova era. Charles Clifford, fot\u00f2graf gal\u00b7l\u00e8s establert a Madrid, considerava que el ferrocarril seria l\u2019anivellador de les distincions entre els pa\u00efsos i l\u2019element que havia de fer desapar\u00e8ixer qualsevol tret distintiu de les nacions. Si m\u00e9s no, la mirada de Clifford sobre el ferrocarril traspuava el seu pensament i \u00e9s per aix\u00f2 que les fotografies del gal\u00b7l\u00e8s estan revestides d\u2019una solemnitat aclaparadora. No era a Espanya, la de Clifford, l\u2019\u00fanica mirada possible. Tamb\u00e9 hi havia la de Jos\u00e9 Spreafico, que va fotografiar la construcci\u00f3 del ferrocarril de C\u00f2rdova a M\u00e0laga, una l\u00ednia de molt dif\u00edcil execuci\u00f3. Spreafico es va situar a una gran dist\u00e0ncia conceptual del gal\u00b7l\u00e8s. En les imatges de Spreafico la solemnitat no ve de la m\u00e0 de banderes que onegen al vent, ni de destacaments d\u2019infanteria que formen arrenglerats al costat de la via del tren. En ell hi ha la descoberta d\u2019una relaci\u00f3 entre el ferrocarril i el paisatge, i la seguretat de que la imatge podia mostrar la possibilitat que l\u2019home venc\u00e9s a la natura. \u00c9s per aquest motiu que a les fotografies de Spreafico l\u2019home<\/em> \u00e9s la mesura de tots els objectes que hi apareixen. Quan el 1867 va fotografiar\u00a0una locomotora de vapor estacionada, la va titular \u201cPersonal ferroviario en la estaci\u00f3n de C\u00f2rdova\u201d, sense nomenar la m\u00e0quina.
\n<\/span><\/span><\/p>\n

Contr\u00e0riament, quan la fotografia va adquirir velocitat la mirada del fot\u00f2graf va canviar. Va deixar d’enlluernar-lo la lluita de la maquina per superar els obstacles que se li presentaven: els rius i les muntanyes. Tampoc no el seduien la pompa ni l\u2019ostentaci\u00f3. A partir del moment en qu\u00e8 la t\u00e8cnica ho va permetre, el fot\u00f2graf, es va obsessionar -precisament- per la m\u00e0quina del tren. Aleshores va ser quan la locomotora es va convertir en la protagonista i, gaireb\u00e9, va expulsar la figura humana de la imatge del ferrocarril. Un dels principals constructors d\u2019aquesta nova tend\u00e8ncia va ser Carl Bellingrodt, nascut a Alemanya a les acaballes del segle XIX. Les m\u00e9s de trenta mil fotografies que va fer al llarg de la seva vida van farcir l\u2019imaginari de generacions successives d\u2019aficionats a la fotografia de ferrocarrils. S\u00f3n unes fotografies que n’estetitzen la imatge, a partir de la identificaci\u00f3 dels trens amb uns paisatges id\u00edl\u00b7lics que se solquen fuga\u00e7ment i que formen un tot que s\u2019allunya de la realitat, de l\u2019experi\u00e8ncia viscuda que representa un viatge amb tren. Les escenes de Bellingrodt s\u00f3n un exemple dels m\u00f3ns habitables per\u00f2 no visitables que va descriure Roland Barthes.<\/span><\/span><\/p>\n

El que tant va atreure a Bellingrodt i els que el van seguir potser va desapar\u00e8ixer quan es va morir el vapor. L\u2019abs\u00e8ncia del fum i l\u2019ocultaci\u00f3 dels mecanismes en moviment va privar la locomotora de la capacitat de posar. La velocitat dels trens moderns tampoc no cridava l\u2019atenci\u00f3. Podria ser hagu\u00e9ssim arribat al present sense cap mirada definida vers el ferrocarril, tot just quan se\u2019l fotografia m\u00e9s que mai. \u00c9s possible que els canvis que se succeeixen en la fotografia i en el ferrocarril estiguin afectant la manera de representar-lo . Amb tot, sempre podrem mirar enrere i prendre (i aprendre), d\u2019uns i altres, all\u00f2 que m\u00e9s ens interessi.<\/span><\/span><\/p>\n

\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La fotografia i el ferrocarril van n\u00e9ixer al mateix temps. Tot i que, en un principi, els trens corrien poc encara eren massa r\u00e0pids per a les c\u00e0meres, que no els podien fotografiar. Els primers fot\u00f2grafs que van interessar-se pel ferrocarril van saber captar-ne l\u2019ess\u00e8ncia sense necessitat de fotografiar-lo en moviment. Avui, les coses s\u00f3n […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-227","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/227","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=227"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/227\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1914,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/227\/revisions\/1914"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=227"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=227"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=227"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}