\u201cEst\u00e1 usted de paso?\u201d, va preguntar-me la cambrera, mentre li abonava els set euros del dinar. Com que m\u2019ho preguntava, li vaig dir que passava pel seu poble perqu\u00e8 m\u2019interessava la l\u00ednia del ferrocarril. S\u00ed, estava de pas com els trens, que entre Calatayud i Ricla fan la goma al riu Jal\u00f3n.<\/p>\n
De fet, va semblar-me que no hi havia res que no estigu\u00e9s de pas en aquell paratge. L\u2019aigua del riu era la primera que en fugia, per\u00f2 tamb\u00e9 les muntanyes, que rodolaven a la desbandada des de la Meseta a la vall de l\u2019Ebre, desitjoses de perseguir els trens que les traspassaven, semblantment com traspassaria la pell l\u2019agulla d\u2019un cirurgi\u00e0 que, maldestre, hagu\u00e9s errat els punts de la sutura fins a fer brollar la sang.<\/p>\n
El bar en qu\u00e8 havia dinat com si fos un m\u00e9s (havia demanat lo que coman esos de ah\u00ed<\/i>, que eren els del poble de tota la vida) semblava tan provisional com el grup d\u2019ancians que l\u2019ocupaven per jugar a cartes, tossudament concentrats en els triunfos de la baralla per no perdre l\u2019oportunitat de guanyar la partida que els donaria dret a acompanyar l\u2019aigua del riu, les muntanyes i els trens, ben lluny.<\/p>\n
Des de la finestra de casa tamb\u00e9 veig passar els trens. Entre ells i jo hi ha un riu i, m\u00e9s enll\u00e0, uns turons. El meu \u00e9s un paisatge desbastat per l\u2019\u00fas que n\u2019han fet els homes, estassat per una ingent aportaci\u00f3 de sediments de tota mena que, quan els miro, em mostren la seva cara m\u00e9s balba. \u00a0Els trens el travessen amunt i avall, per\u00f2 ignoren la pres\u00e8ncia del riu i dels turons, que s\u00f3n m\u00e9s enll\u00e0 del canyer que creix a la vora de la via i els empresona la mirada.<\/p>\n
Per\u00f2 a tocar del Jal\u00f3n, enmig del paratge aspre, de terra en carn viva i pedres amb els cantells aguts de voler-se fer un lloc, les unes a frec de les altres, perqu\u00e8 creuen que els ha arribat el moment d\u2019anar passant avall, em va semblar que les coses anaven d\u2019una altra manera. Aqu\u00ed, per evitar el vertigen la vista del viatger s\u2019ha d\u2019enfilar per for\u00e7a al cel, que \u00e9s l\u2019\u00fanic element provist de conting\u00e8ncia. Sin\u00f3 \u00e9s que l\u2019ha perduda abans en la negra nit dels t\u00fanels, que el tren travessa una vegada i una altra.<\/p>\n
Vaig pensar aix\u00f2 des d\u2019un estavellador estant. Quan el vaig veure no vaig poder evitar d\u2019enfilar-m\u2019hi i avan\u00e7ar pel cam\u00ed que havia estat constru\u00eft per arribar a l\u2019abisme. Tenia el seu extrem tallat pel riu i enfrontat a la gran massa de roques de color de cendra. Prenia, per la seva situaci\u00f3 enmig d\u2019aquell congost de natura esvalotada, dimensions de met\u00e0fora b\u00edblica, com si fos un advertiment dels homes que el van construir perqu\u00e8 entengu\u00e9s que, en la vida, tot \u00e9s en va i afany in\u00fatil i que no hi ha cap altra opci\u00f3 que jugar-se-la, com se la jugaven els vells en una partida de cartes al bar provisional, per guanyar-se el torn de marxar riu avall i donar la ra\u00f3 a les muntanyes, que s\u2019obstinen a rodolar com l\u2019aigua pel pendent. Malgrat que ferrocarril fos all\u00e0 per suturar-les.<\/p>\n
I vaig agrair la franquesa de la cambrera que m\u2019havia recordat, despr\u00e9s de cobrar-me el dinar, que sempre, sempre, estar\u00e9 de pas.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u201cEst\u00e1 usted de paso?\u201d, va preguntar-me la cambrera, mentre li abonava els set euros del dinar. Com que m\u2019ho preguntava, li vaig dir que passava pel seu poble perqu\u00e8 m\u2019interessava la l\u00ednia del ferrocarril. S\u00ed, estava de pas com els trens, que entre Calatayud i Ricla fan la goma al riu Jal\u00f3n. De fet, va […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-2275","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2275","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2275"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2275\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2279,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2275\/revisions\/2279"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2275"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2275"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2275"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}