{"id":2280,"date":"2014-10-02T14:29:38","date_gmt":"2014-10-02T12:29:38","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=2280"},"modified":"2014-10-02T14:29:38","modified_gmt":"2014-10-02T12:29:38","slug":"el-ferrocarril-bah-no-ens-fa-cap-mica-de-por","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2014\/10\/02\/el-ferrocarril-bah-no-ens-fa-cap-mica-de-por\/","title":{"rendered":"El ferrocarril&#8230; Bah! No ens fa cap mica de por"},"content":{"rendered":"<p>En lluita amb les locomotores dels primers camins de ferro, aquells carros exageraven llurs proporcions i feien gala de llur poder m\u00e0xim. Tot en ells havia crescut: les rodes, els botons, les escales, els bra\u00e7os, les baranes, el tendatge&#8230; Amb les estores que cobrien llur baranam i llurs bosses, s\u2019hi hauria pogut vestir el pis d\u2019una casa. Amb la roba de la vela gaireb\u00e9 s\u2019haguera pogut cobricelar un envelat de festa major. La ferralla sola pesava alguns quintars. Tot en ells era exagerat ultra mesura. I llurs b\u00e8sties tamb\u00e9 havien crescut sobre la talla ordin\u00e0ria, aproximant-se a la dels grans paquiderms. Eren cavalls francesos, enormes, ventruts, camagrossos, pesants com les mateixes locomotores de vapor, amb les quals havien de contendre, o b\u00e9 muls d\u2019ossada gegantina i tendons de ferro, de color grisa o burella, peluts i de flancs tan amples que els esquiladors no sabien tondre\u2019ls sense donar-se manyes d\u2019arquitecte, i, a bec de tisora, els ornaven amb gregues i relleus dignes d\u2019un edifici. Ara poseu, l\u2019una darrera l\u2019altra, set o vuit d\u2019aquelles m\u00e0quines de sang, i mireu si no en resulta un tren tant o m\u00e9s formidable que els que circulen per la via ferrissa.<\/p>\n<p>Els carreters se\u2019n sentien orgullosos, i gallejaven:<\/p>\n<p>&#8211; El ferrocarril&#8230; Bah! No ens fa cap mica de por. Si porteu pressa no us dir\u00e9 que no us pugui convenir, per\u00f2 si no us ve d\u2019una setmana o dues, no hi ha res com un carro. Un carro porta una catedral, i, si no en teniu prou d\u2019un, podeu posar-n\u2019hi dos o tres&#8230; o cinquanta. Feu-me una carretera d\u2019aqu\u00ed a la lluna, doneu-me temps i paci\u00e8ncia, i amb les meves b\u00e8sties us portar\u00e9 la lluna a la Pla\u00e7a del Vi. El carril \u00e9s un presoner de naixen\u00e7a. Poden allargar-li tant com vulguin la cadena, mes ella ha d\u2019anar sempre lligat de potes. El carro, en canvi, \u00e9s lliure com el vent de D\u00e9u, va per onsevulla, es fica pels carrers de la ciutat, s\u2019atura davant de casa vostra, entra al vostre pati, va a cercar el patifell al magatzem i els fustatges a la ribera mateixa o al peu del bosc. No haveu de carregar-lo m\u00e9s que una sola vegada. A on voleu traginar-ho? A la Ceca, a la Meca o a la Vall d\u2019Andorra? Est\u00e0 b\u00e9; doncs fins que arribeu a la Ceca, a la Meca o a la Vall d\u2019Andorra no haureu de tocar res; i all\u00ed ho deixareu on convingui, a mans del qui ho hagi de rebre, a casa seva, a la f\u00e0brica, a peu d\u2019obra. No \u00e9s bonic aix\u00f2?<\/p>\n<p>I ara mireu amb el tren de foc&#8230; a veure si us surten tan nets els comptes. Ell no vindr\u00e0 pas a casa vostra. Ja teniu que, de carro, no us en podeu passar. Apa, doncs, vinguin homes a carregar-lo. Llestos? Tira cap a l\u2019estaci\u00f3 i&#8230; la feina d\u2019en Jaf\u00e0&#8230; homes al\u00e0 i c\u00e0rrega en terra altra vegada. I un cop en terra, ella, la c\u00e0rrega, no es mou pas, \u00e9s prec\u00eds que els macips del carril l\u2019agafin i la pugin al vag\u00f3. I ve que despr\u00e9s de totes aquestes endergues la m\u00e0quina de foc se us l\u2019emporta&#8230; per\u00f2 de quina manera, sants de la Gl\u00f2ria! A l\u2019esbojarrada, corrent com trenta dimonis, sense que ning\u00fa pari ment en si les vostres coses penen o no penen, en si es romp aix\u00f2 o s\u2019esclafa all\u00f2. Feu-vos compte que el tren \u00e9s un animal que marxa sempre esquivat. I ara vull que o enfonsi cap pont, ni descarrili, ni topi amb cap altre de tan esbojarrat com ell mateix, i que la vostra c\u00e0rrega, m\u00e9s o menys sencera, arribi a l\u2019estaci\u00f3 que hav\u00edeu triada com a m\u00e9s avinent. Avinent, oi? Per m\u00e9s que ho sigui, certament no hi viur\u00e0 pas el qui us ha de rebre la mercaderia. Ja tornem, doncs, a \u00e9sser-hi: vinga un altre carro, vinguin homes, vinga descarregar i recarregar i tornar a descarregar. No n\u2019hi ha poc, de tripijoc&#8230; ui, ui, ui! I tot es masega, i tot s\u2019embruta, i tot es malmet. I ara, \u00bfque som ximples? Desenganyeu-vos, no hi ha res com un carro ben menat i amb b\u00e8sties fidels. Ell va a poc a poc, per\u00f2 al\u00b7leluia!&#8230; all\u00f2 \u00e9s seny, all\u00f2 \u00e9s mirament. Podeu viure descansats; hi teniu les coses tan segures i ben endre\u00e7ades com a la vostra calaixera. No en val pocs, de diners, aix\u00f2. I ca!&#8230; mentre el comer\u00e7 s\u00e0piga treure comptes, el tren no ens far\u00e0 cap mal. Ja pot xiular tant com vulgui, me\u2019n ric pla jo. Que tal volta matar\u00e0 dilig\u00e8ncies&#8230; pse!&#8230; no dir\u00e9 que no; per\u00f2 els carros&#8230; mai!<\/p>\n<p><strong>Joaquim Ruyra<\/strong> (1858-1939), <i>La Parada<\/i> [1919]. Barcelona: La Selecta, 1947 <i>,<\/i> p. 128-130<i> (El primer llustre d\u2019amor)<\/i><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>En lluita amb les locomotores dels primers camins de ferro, aquells carros exageraven llurs proporcions i feien gala de llur poder m\u00e0xim. Tot en ells havia crescut: les rodes, els botons, les escales, els bra\u00e7os, les baranes, el tendatge&#8230; Amb les estores que cobrien llur baranam i llurs bosses, s\u2019hi hauria pogut vestir el pis [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-2280","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2280","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2280"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2280\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2281,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2280\/revisions\/2281"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2280"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2280"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2280"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}