Plou molt. Em guareixo de la pluja sota el paraigua; em recolzo en la balustrada que emmarca la boca d\u2019entrada a l\u2019estaci\u00f3 dels ferrocates<\/i>, al davant del Zuric. Mato el temps d\u2019espera amb la mirada. En aquest punt de Barcelona tot circula: els cotxes, la gent i l\u2019aigua. Nom\u00e9s baden els que seuen a les taules del bar, protegits pel tendal, que degota pel llavi inferior i fa un petit bassal.<\/p>\n
La Laura puja apressada les escales de l\u2019estaci\u00f3. \u201cQu\u00e8 fas aqu\u00ed badant?\u201d, m\u2019etziba mentre s\u2019afanya a fer-se un lloc sota el paraigua. Li responc el que \u00e9s obvi: que l\u2019esperava. \u201cSaps, Carles, que aix\u00ed que hem sortit de Terrassa m\u2019he ben adormit? Si no \u00e9s perqu\u00e8 la l\u00ednia s\u2019acabava aqu\u00ed encara hauries hagut de venir-me a buscar v\u00e9s a saber on. Quan plou, amb tren, em ve tant de gust dormir!\u201d.<\/p>\n
No s\u00e9 com la Laura pot adormir-se en un vag\u00f3 de tren. Encara menys en dies com avui, en qu\u00e8 la pluja resumeix el paisatge en taques fugisseres i els objectes en ratlles de colors esmorte\u00efts. A mi em sembla que amb la pluja el m\u00f3n guanya inter\u00e8s… \u201cS\u00ed, s\u00ed, ja s\u00e9 que tu no comprens com em puc haver dormit al tren\u201d, m\u2019ha dit llegint-me el pensament. I mofeta, quan hem iniciat el pas, ha afegit: \u201cPer aix\u00f2 no em far\u00e0s un pet\u00f3?\u201d.<\/p>\n
Caminem. El paviment mullat reflecteix difusament unes fa\u00e7anes, les ombres de la gent i els llums de color de les botigues, que s\u2019escampen llefiscosos. Els cops de colze dels vianants ens recorden que la sordidesa urbana resisteix tots els temporals que vulguin assetjar-la. Ben agafats del meu petit paraigua, escolto el que em diu, que ha hagut de canviar-se la gu\u00e0rdia amb la seva companya Merc\u00e8, per la qual cosa he d’oblidar-me del viatge a Montpeller per comprar llibres.\u00a0Travessem el pati de la Facultat d\u2019Hist\u00f2ria de la UB (\u201cT\u2019has fixat que malament que envelleix aquest edifici?… Recorda que pel setembre ella me la va canviar a mi quan vas voler anar a Londres a veure el Turner”). Entrem al CCCB, per veure l\u2019exposici\u00f3 del fot\u00f2graf Antoni Arissa, el nostre objectiu.<\/p>\n
Ens refem en l\u2019aire sec i c\u00e0lid de l\u2019edifici. El pictorialisme de les primeres fotografies d\u2019Arissa ens produeix un efecte enlluernador. A la Laura els paisatges li recorden Vayreda; uns retrats infantils, a Ramon Casas. Fins i tot, una imatge de mar, potser per la l\u00ednia de l\u2019horitz\u00f3 \u2014em diu\u2014 a Modest Urgell. \u201cSaps com li deien a Modest Urgell?: Lo de sempre<\/i>, perqu\u00e8 a la gent tots els seus quadres els semblaven el mateix\u201d. Li he preguntat si les escenes d\u2019aquest primer grup de fotografies no li semblaven, tamb\u00e9, totes iguals. \u201cPotser s\u00ed, una mica, per\u00f2 no en faria cap retret, d\u2019aix\u00f2, perqu\u00e8 em sembla que ha de voler dir alguna cosa. No s\u00e9… la placidesa que transmeten em parla m\u00e9s aviat d\u2019una abs\u00e8ncia, no trobes? Tota aquesta beatitud m\u2019ha fet pensar en la viol\u00e8ncia dels anys en qu\u00e8 es van fer les fotos, en qu\u00e8 als carrers de Barcelona els empresaris i els obrers es mataven a trets\u201d.<\/p>\n
He deixat enrere la meva companya, quan ja comparava unes altres imatges amb les d\u2019Aleksandr Rodxenko. Sempre que puc faig el mateix: faig veure que vaig m\u00e9s de pressa per allunyar-me d\u2019ella, per\u00f2 ho faig per admirar-la, perqu\u00e8 m\u2019agrada veure-la mirar. Per exemple, ara, qu\u00e8 fa? Ha tret el seu petit bloc de la bossa i pren unes notes. I amb el m\u00f2bil fa una foto. \u201cSi us plau, si us plau, no es poden fer fotografies!\u201d, se sent cridar una vigilant.<\/p>\n
Em fascinen la seva mirada viva i els seus ulls encesos, com els t\u00e9 ara, que els veig perqu\u00e8 em mira des de l\u2019altra banda de la sala, per fer-se perdonar de la murriada. Per\u00f2 deixo de prestar-los atenci\u00f3 perqu\u00e8 m\u2019he quedat atrapat al davant d\u2019una fotografia. S\u00f3n uns isoladors de porcellana, sense fils, quatre vies del ferrocarril, uns tinglados<\/i> i, sobretot, una Milsiscentes<\/i> de MZA. No he pogut evitar de caure en un parany que no m’esperava: una senzilla fotografia de trens.<\/p>\n
La Laura ha vingut cap a mi. \u201cQu\u00e8 hi veus?\u201d, m\u2019ha preguntat clavant-me els seus ulls encara encesos. Se m\u2019ha fet impossible donar-li una resposta. Tot el que hi havia en la imatge era banal: la locomotora, les vies, els isoladors, els tinglados<\/i>. Res no em parlava clarament… per\u00f2 no podia deslliurar-me de la composici\u00f3 de la imatge. No he volgut que s\u2019adon\u00e9s que rumiava sense sort i, per amagar el meu desconcert, li he demanat absurdament: \u201cNo, tu… digues, fixa-t\u2019hi: hi ha un tren, qu\u00e8 no et fa venir son?\u201d. \u201c\u00c9s clar que no, no siguis burro, \u2014ha respost m\u00e9s llesta que jo\u2014 que no veus que no hi plou?\u201d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Plou molt. Em guareixo de la pluja sota el paraigua; em recolzo en la balustrada que emmarca la boca d\u2019entrada a l\u2019estaci\u00f3 dels ferrocates, al davant del Zuric. Mato el temps d\u2019espera amb la mirada. En aquest punt de Barcelona tot circula: els cotxes, la gent i l\u2019aigua. Nom\u00e9s baden els que seuen a les […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-2283","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2283","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2283"}],"version-history":[{"count":24,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2283\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2298,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2283\/revisions\/2298"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2283"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2283"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2283"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}