El tren s\u2019ha aturat a Matar\u00f3 i hi ha pujat una dona molt blanca de pell, cabells rossos i ulls blaus. Du un abric de llana blau mar\u00ed llarg fins als peus, del qual nom\u00e9s sobresurten, pel coll, un mocador de flors, i, pel baix, unes manoletines<\/i> de color negre. \u00c9s alta i tibada com el marbre. Sembla estrangera. No es mou del costat de la porta mentre agafa el passam\u00e0, amb for\u00e7a i neguit. Potser ha pujat al tren sense saber on va.<\/p>\n
La veig i em fa pensar en la Laura, per\u00f2 encara no s\u00e9 per qu\u00e8. No \u00e9s per la manera com va vestida, ni pel seu posat inquiet. Tampoc \u00e9s el record d\u2019una pres\u00e8ncia f\u00edsica, tan oposades. Potser \u2014ara m\u2019ho sembla\u2014 perqu\u00e8 hi veig una dona sola en un pa\u00eds estrany, perqu\u00e8 \u00e9s Nadal i torno a casa mentre la Laura \u00e9s a Nova York. \u201cPensar\u00e9 en tu cada vegada que vegi un tren americ\u00e0\u201d, va dir-me en el comiat a l\u2019aeroport.<\/p>\n
El tren s\u2019ha aturat a Caldetes<\/em> i pressenteixo que la dona de la porta baixar\u00e0. D\u2019una revolada, agafo la bufanda, l\u2019abric i la cartera i m\u2019aixeco, disposat a seguir-la. Passo a frec dels seus ulls blaus que em fiten amb un cert esglai. He baixat del tren, per\u00f2 contr\u00e0riament a all\u00f2 que m\u2019esperava, la dona ha continuat el viatge, dempeus i agafada neguitosament al passam\u00e0. \u201cLaura, tu a Nova York; jo, a Caldes d\u2019Estrac\u201d, em dic mentre m\u2019empasso l\u2019evid\u00e8ncia que acabo de fer l\u2019idiota. Dec semblar un espantaocells urb\u00e0, amb la cartera en una m\u00e0 i la bufanda i l\u2019abric en l\u2019altra. El tren ha marxat, em quedo sol a l\u2019andana i m\u2019adono que aquest \u00e9s un lloc estrany, que discorre sota el viaducte d\u2019una carretera.<\/p>\n Avui \u00e9s divendres en una mitja tarda d\u2019hivern. \u00c9s l\u2019instant en qu\u00e8 la llum del sol que davalla penetra pel forat pel qu\u00e8 passen els trens, talla els objectes de l\u2019estaci\u00f3 com una fulla d\u2019afaitar, i en diposita una de les meitats en la m\u00e9s completa obscuritat. Aix\u00ed, fa que desaparegui una part de \u00a0l\u2019edifici, que els tubs que sostenen els fanals semblin filferros, que els r\u00e8tols esdevinguin inintel\u00b7ligibles… Fins i tot, fa que els gats que mandregen al voltant d\u2019una gran paperera, al darrere de la qual hi ha espectralment il\u00b7luminades unes restes de menjar, semblin de paper pintat.<\/p>\n Quan entro al vest\u00edbul pregunto a un empleat si el bitllet que duc per Malgrat em servir\u00e0 per a un altre tren, m\u00e9s endavant. Em respon com si la seva educaci\u00f3 tamb\u00e9 estigu\u00e9s sotmesa pel patr\u00f3 de la llum: \u201cSi sale de la estaci\u00f3n tendr\u00e1 que comprar otro billete\u201d. Dues dones que xafardegen en la conversa em xiuxiuegen que no me\u2019l cregui, que faci la meva i que despr\u00e9s torni i pugi al tren que vulgui. \u201cQue no ho veu que aqu\u00ed no hi ha barreres?\u201d, em diuen mentre m\u2019assenyalen la sala buida.<\/p>\n Surto al carrer i busco un lloc per dinar. Dino tard, perqu\u00e8 estic sol i no cal fer les coses amb el cap. Entro en un bar en qu\u00e8 hi ha una televisi\u00f3 que anuncia sense parar que un individu \u201camb problemes psiqui\u00e0trics\u201d ha entaforat el seu cotxe contra la seu del PP, a Madrid. \u201cEstar\u00eda desesperao<\/em>\u201d, asseguren els parroquians de la barra, justificant-ne l\u2019acci\u00f3. Engrapo calmosament un jarret de porc mentre amb un gest involuntari dono la ra\u00f3 als parroquians. El cambrer ens diu a tot \u201cAm\u00e9n\u201d.<\/p>\n En acabat, passejo. Caldetes<\/i>\u00a0se’m presenta com una petrificaci\u00f3, un jaciment antic que ha estat salvaguardat pel viaducte de la carretera, perqu\u00e8 li ha fet de monstru\u00f3s ta\u00fct. Camino per uns carrers que em retornen al Maresme de la meva infantesa, que va santificar Joan Santamaria amb la unci\u00f3 dels noucentistes. Recordo b\u00e9 el que va escriure: \u201cAquelles viles que tenen una cara tan blanca i un posat escotorit, i una perenne rialla, i una riera enmig com la ratlla d\u2019una clenxa, i un passeig de llarg a llarg amb unes motes de palmeres, i la silueta d\u2019un tren que tothora va i ve.\u201d Quan la Laura torni hem de venir fins aqu\u00ed.<\/p>\n Arribo a l\u2019estaci\u00f3 per un pendent que finalitza en uns deliciosos graons. Travesso de nou el vest\u00edbul per\u00f2 ignoro l\u2019empleat rabassut. Quan s\u00f3c a l\u2019andana deixo escapar un tren. En vindr\u00e0 un altre. S\u2019ha fet fosc. El llum el\u00e8ctric, que ha retornat la integritat a tots els objectes que tinc al voltant, em convida a l\u2019observaci\u00f3 dels detalls. Em fixo en la simetria de l\u2019edifici de l\u2019estaci\u00f3, que em resulta exquisida; en la reuni\u00f3 de gats, que encara mandregen; en els r\u00e8tols, en els fanals… Complets, per\u00f2 no m\u00e9s vius. I per damunt nostre, el taulell del viaducte es descobreix com un colomar gegant\u00ed en el qual nien centenars de coloms, les defecacions dels quals, dipositades sobre el fil de contacte, regularment (com fa el sol de les tardes d\u2019hivern amb tot el que cont\u00e9 aquesta estaci\u00f3) els pant\u00f2grafs arranen.<\/p>\n El m\u00f2bil vibra a la butxaca: \u00e9s la Laura! Des de Nova York m\u2019envia una fotografia i un missatge: \u201cHe agafat un tren per Oyster Bay, per anar a casa de la Rosa i en Jack. T\u2019hauria caigut la bava amb les voltes dels Guastavino a la Grand Central<\/i>. No em moc de la vora de la porta del vag\u00f3, perqu\u00e8 no s\u00e9 ben b\u00e9 on he de baixar. Semblo una babaua, tota tibada, agafada al passam\u00e0. Per\u00f2 t\u2019estimo igual!\u201d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El tren s\u2019ha aturat a Matar\u00f3 i hi ha pujat una dona molt blanca de pell, cabells rossos i ulls blaus. Du un abric de llana blau mar\u00ed llarg fins als peus, del qual nom\u00e9s sobresurten, pel coll, un mocador de flors, i, pel baix, unes manoletines de color negre. \u00c9s alta i tibada com […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-2309","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2309","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2309"}],"version-history":[{"count":31,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2309\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2340,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2309\/revisions\/2340"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2309"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2309"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2309"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}