{"id":2341,"date":"2014-12-25T21:31:06","date_gmt":"2014-12-25T19:31:06","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=2341"},"modified":"2015-08-18T10:03:54","modified_gmt":"2015-08-18T08:03:54","slug":"com-una-bestia-cega-i-sorda-deixada-anar-enmig-de-la-mort","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2014\/12\/25\/com-una-bestia-cega-i-sorda-deixada-anar-enmig-de-la-mort\/","title":{"rendered":"Com una b\u00e8stia cega i sorda, deixada anar enmig de la mort"},"content":{"rendered":"

A Jacques Lantier<\/em><\/p>\n

Som a Sant Pol i el tren no arrenca. Tots els viatgers sabem que la l\u00ednia de la costa discorre a tocar de mar. Les onades s\u2019acosten i s\u2019allunyen de la via amb un ritme desigual. Avui, el ritme el marca la rissaga, record del temporal d\u2019ahir.<\/p>\n

Fa ben b\u00e9 vint minuts que ens hi hem aturat, a l\u2019estaci\u00f3, i tot just ara brunzeix la megafonia del tren, com el senyal que anuncia una veu que ens ha de parlar: \u201cEl tren se halla detenido hasta nuevo aviso por causa de un arrollamiento en Pineda. Disculpen las molestias<\/i>\u201d. \u00c9s una manera com qualsevol altra de dir que alg\u00fa ha caigut a la via, per\u00f2 el vocabulari expeditiu de la RENFE em fa present l\u2019insomni de llunyanes nits castrenses.\u00a0A la via s\u2019hi pot caure de manera volunt\u00e0ria o involunt\u00e0ria. El que s\u00e9 \u00e9s que el tren no t\u00e9 per costum perdonar les vides dels que se li posen al davant.<\/p>\n

El nostre vag\u00f3 va mig buit i els viatgers que seien al costat de la muntanya es canvien de banda, per distreure\u2019s amb el mar mentre durin els protocols de la fatalitat, que acostumen a ser llargs.\u00a0Com fan els altres, la Laura i jo mirem per la finestra. No es divisa cap barca feinejant, no es veuen banyistes a la sorra. La meva amiga t\u00e9 un posat distret, com si no li haguessin fet cap efecte les paraules que ens han dit. Ha mantingut la mirada perduda en l\u2019horitz\u00f3, fins que s\u2019ha girat i m’ha dit:<\/p>\n

\u2014 Saps qu\u00e8 he pensat quan han dit que el tren ha matat alg\u00fa? Que no he vist matar… Cap ni una mort, ni molt menys una de violenta… Que al m\u00f3n deu haver dues menes de persones: les que han vist una mort violenta i les que no l’han vista… Les que tenen experi\u00e8ncia amb la maldat i les que no la tenen. Puc trobar-me la maldat escrita als llibres, per\u00f2 no estic gaire segura que s\u00e0piga recon\u00e8ixer-la en la realitat… Si et confesso que s\u00f3c absolutament incapa\u00e7 de recon\u00e8ixer-la, qu\u00e8 em diries? S\u00ed, em deixaria matar pel primer que estigu\u00e9s disposat a fer-ho, fins i tot per tu… Sense voler morir, \u00e9s clar… Per\u00f2 et veuria amb l’arma a la m\u00e0 i no pensaria que vols fer-me mal… La qual cosa, com endevines, constitueix un desavantatge terrible.<\/p>\n

Des de l\u2019anunci de l\u2019atropellament que imaginava el tren com un botx\u00ed, per\u00f2 la possibilitat que la Laura pugui creure que puc ser, jo mateix, un botx\u00ed, el seu, em desconsola. La miro i penso que pot tenir ra\u00f3, que seria ben f\u00e0cil matar-la, ara mateix, en aquest vag\u00f3 gaireb\u00e9 sense gent, o en qualsevol altre moment, mentre estem sols.<\/p>\n

\u2014 Matar mec\u00e0nicament, com mata el tren, deu ser una cosa f\u00e0cil\u2014 li torno despr\u00e9s del que m’ha fet saber, com si vol\u00e9s advertir-la que en la fi de la nostra relaci\u00f3 jugar\u00e9 amb avantatge.<\/p>\n

Potser, perqu\u00e8 vull aprofitar-lo, afegeixo que s\u00e9 una hist\u00f2ria antiga que vaig trobar en un arxiu, i li explico que Carlota Gorgollon va morir el 26 febrer del 1849, quan tenia sis anys, quan la locomotora de l\u2019\u00faltim tren de la tarda va esclafar-la. Li relato com se li va abraonar la m\u00e0quina del tren, li dibuixo una escena d\u2019ombres fant\u00e0stiques en qu\u00e8, jo mateix, descric el moment fat\u00eddic com el que va imaginar Zola quan va decidir la destrucci\u00f3 de La Lison<\/em>, quan avan\u00e7ava com una b\u00e8stia cega i sorda deixada anar enmig de la mort<\/em>.<\/p>\n

\u2014 La nena creuava les vies confiada, ho imagines? Devia haver vist cent vegades els trens, no els tenia cap por. M\u2019escoltes, Laura?\u2014 Li ho remarco perqu\u00e8 s\u2019adoni que no els tenia cap por com ella no me\u2019n t\u00e9 a mi.\u00a0I prossegueixo amb una excitaci\u00f3 creixent:<\/p>\n

\u2014 Per\u00f2 un vespre el tren la va matar. I el tren tamb\u00e9 havia passat cent vegades per davant de la nena sense saber que un dia la mataria. I quan ho va fer, quan el tren la va matar, la va abandonar al mig de la via sense cap remordiment, perqu\u00e8 la trob\u00e9s el fill del mestre d\u2019aixa Joan, que la va treure d\u2019entre els carrils sangonosos i la va ajaure a la sorra de la platja.<\/p>\n

I m\u2019adono amb vergonya que he aprofitat que, a tocar nostre, hi ha un tren botx\u00ed que exhibeix la seva ira amb una v\u00edctima cisellada a la via, per fer valer l’argument de Zola. I em puja pel pit una glopada de pena que crema. Per la nena del segle XIX, per la persona que jau morta a la via a Pineda i per la possibilitat de perdre la Laura. Perqu\u00e8 hagi pensat que podria morir a les meves mans mentre els seus ulls em preguntaven: \u201cPer qu\u00e8?\u201d. Com ho fan ara, que interroguen el mar entre l\u2019onada que es dilueix a la sorra i l\u2019horitz\u00f3 en el qual es perd tota esperan\u00e7a.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A Jacques Lantier Som a Sant Pol i el tren no arrenca. Tots els viatgers sabem que la l\u00ednia de la costa discorre a tocar de mar. Les onades s\u2019acosten i s\u2019allunyen de la via amb un ritme desigual. Avui, el ritme el marca la rissaga, record del temporal d\u2019ahir. Fa ben b\u00e9 vint minuts […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-2341","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2341","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2341"}],"version-history":[{"count":37,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2341\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2374,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2341\/revisions\/2374"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2341"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2341"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2341"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}