He de trobar un basar xin\u00e8s i comprar un paraig\u00fces, perqu\u00e8 plou a Barcelona…<\/p>\n
Sabia que el pron\u00f2stic meteorol\u00f2gic ho advertia, que plouria. Fins i tot, dues dones que havien pujat al tren a Santa Susanna ho havien anunciat a so de bombo i platerets: \u201cPues hace calor, no hace nada de fr\u00edo: va a llover”. Per com parlaven, el que havien notat era el presagi de l’oratge que s’acostava, amb pluja i despr\u00e9s neu, perqu\u00e8 la tele <\/i>els havia dit que el notarien. Aix\u00ed doncs, van iniciar el viatge mentre la seva conversa girava sobre l’eix meteorol\u00f2gic com ho faria una aut\u00e8ntica borrasca.<\/p>\n
Al tren, el que fins aquell moment havia cridat la meva atenci\u00f3 era un home que es ficava rob\u00f2ticament els dits \u00edndex i polze al nas i feia burilles, que extreia, amassava i projectava tot seguit per l\u2019aire. Les llen\u00e7ava, les burilles, sense preocupar-se del lloc on caurien. L\u2019observava treballar-les dins el nas, entre els dits, i trobava fenomenal la fatxenderia amb qu\u00e8 els espetegava per fer-les volar per aqu\u00ed i per all\u00e0. Unes anaven per terra, les altres \u2014suposo\u2014 al seient del davant. Puc explicar-ho tranquil\u00b7lament perqu\u00e8 estava conven\u00e7ut que la dist\u00e0ncia f\u00edsica que ens separava impediria que cap burilla vol\u00e9s prop del meu cap. Potser, si jo fos d\u2019una altra manera m\u2019hauria aixecat i li hauria dit que era un marr\u00e0 i que fes el favor d\u2019aturar aquella fabricaci\u00f3 tan porca, per\u00f2 eren quarts de set del mat\u00ed i em sentia molt m\u00e9s pusil\u00b7l\u00e0nime que de costum.<\/p>\n
Mentrestant, les dones no havien deixat de parlar i a les paraules se\u2019ls havien afegit uns sanglots que van tallar de soca-rel l\u2019atracci\u00f3 que exercia en mi el marr\u00e0. Vaig parar l\u2019orella i em vaig adonar que hi havia una dona que plorava.<\/p>\n
\u2014Las acompa\u00f1o en el sentimiento\u2014 les consolava una companya de viatge improvisada.<\/p>\n
\u2014Y los Mossos no nos lo dejaron ni ver, me dijeron que tenian \u00f3rdenes… la verdad es que no nos lo dejaron ni ver y yo tampoco habr\u00eda podido…\u2014 havia explicat la que plorava, amb la veu tallada pels sanglots.<\/p>\n
Com vaig poder, vaig refer la informaci\u00f3: una hist\u00f2ria sobre la desgr\u00e0cia del seu ve\u00ed, un home jove, separat, que vivia amb els tres fills, de disset, quinze i deu anys, que el van trobar mort al llit.<\/p>\n
\u2014Los ni\u00f1os se despertaron por la ma\u00f1ana y no vieron al padre despierto… entraron en la habitaci\u00f3n i le empezaron a saltar por encima, por la cama, porque pensaban que se hab\u00eda dormido. Se dieron cuenta que pasaba algo raro y empezaron a chillar\u2026 Pap\u00e1, pap\u00e1! Y los vecinos salimos, y vinieron los Mossos y no nos dejaron entrar. Imaginarse que no dejaron entrar ni a la madre, ni al hermano, ni cuando se lo llevaron\u2026 que tuvieron que ir al dep\u00f3sito a identificarlo.<\/p>\n
Les ve\u00efnes de seient, i mig vag\u00f3, escolt\u00e0vem amb gran atenci\u00f3. Potser perqu\u00e8 se sentia obligada a satisfer la curiositat de les altres, que es va mostrar generosa en els detalls: que si la mare anava amb cadira de rodes, que si bramava perqu\u00e8 no era just que ella segu\u00eds viva mentre el fill era mort, que si el germ\u00e0 tenia c\u00e0ncer als pulmons, que si l\u2019home havia comprat un cami\u00f3 de llenya per tenir foc a la llar tot l\u2019hivern…<\/p>\n
A mi em va semblar que el torrent d\u2019emocions amena\u00e7ava de sortir-se de llera i vaig veure consumada la tempesta quan, la que descrivia el succ\u00e9s, va al\u00e7ar la mirada com si vei\u00e9s alguna cosa a trav\u00e9s del sostre del vag\u00f3. Aleshores, va sentenciar:<\/p>\n
\u2014Yo estoy segura que hay alguien ah\u00ed arriba, pero que ahora est\u00e1 haciendo las cosas muy malamente<\/em>.<\/p>\n \u2014Ya le digo yo que s\u00ed, que el mundo va de mal en peor y Dios ya no cuida de nosotros. No me dir\u00e1n lo contrario con todo eso que ha pasado en Francia!\u2014 va afegir la que havia pujat al tren amb ella. “Arribades fins on s\u00f3n no \u00e9s cosa de mostrar-se estreta de mires!”, vaig pensar.<\/p>\n \u2014Pues al que mat\u00f3 al polic\u00eda, si us\u00f3 tres balas, las mismas balas le met\u00eda yo en la cabeza! Quien a hierro mata, a hierro muere!\u2014 va deixar anar la que abans les havia acompanyat en el sentiment, en una expressi\u00f3 autom\u00e0tica de la Llei del Tali\u00f3.<\/p>\n \u2014No digan ustedes eso! \u2014va interposar amb urg\u00e8ncia una noia jove amb accent llat\u00ed, que va semblar que tirava d\u2019algun evangeli ap\u00f2crif quan va afegir:<\/p>\n \u2014Hubo un disc\u00edpulo que pregunt\u00f3 a Jes\u00fas por qu\u00e9 en el templo hab\u00eda velitas, unas mas cortas y otras m\u00e1s largas, a lo que \u00e9ste contest\u00f3: son como las vidas de los Hombres<\/i>. Pero est\u00e1 escrito que todos somos como el humo de la vela, que se deja ver un momento para desvanecerse despu\u00e9s.\u201d<\/p>\n \u2014Pues ya me dir\u00e1 usted si est\u00e1 bi\u00e9n que Jes\u00fas se lleve a ese hombre joven, con los hijos peque\u00f1os, y deje a la madre de \u00e9l que est\u00e1 enferma en silla de ruedas\u2014 va respondre traient el pit la testimoni dels fets, com ho hauria fet un tro que no volgu\u00e9s quedar lluny del seu llamp.<\/p>\n Vaig creure que havia arribat el moment d\u2019examinar el resultat. Vaig mirar al meu voltant i encara vaig veure mitja dotzena de cares perplexes, per\u00f2 tamb\u00e9 hi havia el marr\u00e0, que semblava adormit, amb el bra\u00e7 ajagut sobre la cuixa i els dits \u00edndex i el polze fent la pin\u00e7a. La seva estupidesa em va tornar a hipnotitzar.<\/p>\n Quan vaig voler parar l\u2019orella de nou, la conversa no era on la imaginava. Els plors semblaven cosa del passat. Les dones devien haver fet baixar el mort en la darrera estaci\u00f3 en qu\u00e8 ens hav\u00edem aturat. La veu llatina havia pres un protagonisme inusitat. Els seus arguments havien donat a la conversa un caire diferent, potser encara m\u00e9s interessant:<\/p>\n \u2014Ustedes saben que el paintball<\/i> es el deporte m\u00e1s completo que existe? Corres, saltas, te arrastras por el suelo… A mi es lo \u00fanico que me mantiene los gl\u00fateos erguidos\u2014 va dir mentre acotava el maluc a les costelles i passava el palmell de la m\u00e0 entre la natja i el seient.<\/p>\n \u2014Hija de mi vida, como voy ha hacer yo eso… Los jovenes s\u00ed que sab\u00e9is vivir!\u2014 assegurava la que fins no fa gaire havia estat la relatora del difunt.<\/p>\n Per\u00f2 com passa sempre, al tren no tots els viatgers fan el mateix cam\u00ed. A mi em va tocar baixar el primer. Mentre enfilava les escales del Clot per sortir al carrer em vaig sentir entristit per l\u2019home que feia burilles, per la injust\u00edcia de morir abans que els pares, per uns orfes nascuts fora d’hora… i no em consolava gens haver apr\u00e8s que els problemes els podia resoldre un culet rampant guanyat amb el\u00a0paintball<\/i>…<\/p>\n Per tot plegat, no havia tornat a pensar en l’amena\u00e7a de la pluja gla\u00e7ada, que entra a raig pel forat de l\u2019escala i em retorna al m\u00f3n, perqu\u00e8 em regala pels temples, al bell mig de la Meridiana. \u201cOn collons hi deu haver el basar xin\u00e8s, que necessito urgentment el paraig\u00fces!\u201d<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" He de trobar un basar xin\u00e8s i comprar un paraig\u00fces, perqu\u00e8 plou a Barcelona… Sabia que el pron\u00f2stic meteorol\u00f2gic ho advertia, que plouria. Fins i tot, dues dones que havien pujat al tren a Santa Susanna ho havien anunciat a so de bombo i platerets: \u201cPues hace calor, no hace nada de fr\u00edo: va a […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795],"tags":[],"class_list":["post-2379","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2379","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2379"}],"version-history":[{"count":73,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2379\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2430,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2379\/revisions\/2430"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2379"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2379"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2379"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}