Carles Gorini<\/p>\n
Fa tres anys, Jaume Feliu, professor de geografia a la Universitat de Girona, va defensar la seva tesi doctoral, centrada en l\u2019impacte que el tren d\u2019alta velocitat havia provocat en el desenvolupament local de Lleida, Aviny\u00f3 i Novara. Aleshores, els efectes del TGV es comen\u00e7aven a notar a la capital del Segre. Era el moment en que el tren arribava a Tarragona, o m\u00e9s ben dit, a un lloc que no satisfeia ning\u00fa. Pel cam\u00ed havia ensopegat amb els esvorancs aragonesos, les caten\u00e0ries i els t\u00fanels de la Riba. A principi d\u2019aquest 2008, Barcelona ha quedat unida amb Madrid amb el tren velo\u00e7, no sense haver patit tamb\u00e9 alguns entrebancs que van provocar greus pertorbacions en el tr\u00e0nsit ferroviari i en la pol\u00edtica.<\/p>\n
El treball de Feliu representava un avantatge comparatiu respecte d\u2019altres ciutats que no n\u2019havien pogut disposar. Girona, en ser la darrera ciutat mitjana de rebre la l\u00ednia, que des de Madrid portava el tren a Fran\u00e7a, es podia aprofitar de les experi\u00e8ncies viscudes pels altres. En la tesi es plantejava l\u2019adequada recepci\u00f3 de la nova infraestructura, pensant-la de forma complement\u00e0ria al model de territori. La mirada cr\u00edtica i l\u2019enfocament prec\u00eds, acompanyat d\u2019una solida bibliografia de darrera fornada, proporcionava un instrument valu\u00f3s a partir del qual es podien projectar expectatives realistes davant el proc\u00e9s de canvi estrat\u00e8gic per la ciutat i, m\u00e9s enll\u00e0, per al conjunt de les comarques Gironines. \u201cL\u2019arribada del TGV actuar\u00e0 -afirma Feliu- com un element accelerador de processos que ja s\u2019estan produint, de din\u00e0miques existents, sense crear-ne de noves\u201d. El ge\u00f2graf de la UdG proposava una s\u00e8rie de recomanacions a la llum dels processos generats en les ciutats que ell havia analitzat. Es comptava aix\u00ed amb un instrument per posar-se a treballar.<\/p>\n
Per\u00f2 les dolines, els esvorancs i tot el reguitzell de problemes que s\u2019han anar acumulant aquests anys han tingut l\u2019efecte de fer bascular el debat cap a la cr\u00edtica de la solucions t\u00e8cniques adoptades, en especial quan es va saber que es perforarien dos t\u00fanels en el subs\u00f2l de la ciutat. Les repercussions sobre el territori, ja fossin oportunitats o amenaces, ha passat a un segon terme. De fet, l\u2019arribada del TGV es presenta sovint com un proc\u00e9s davant del qual cal posar-se a la defensiva perqu\u00e8 s\u2019interpreta com la irrupci\u00f3 d\u2019un nou actor indu\u00eft per un agent exterior -en aquest cas Madrid que projecta la infraestructura, i que pot no haver tingut en compte els interessos del territori, o b\u00e9 pot haver decidit sacrificar-los per l\u2019inter\u00e8s general. Con\u00e8ixer l\u2019actitud real dels agents locals en aquest proc\u00e9s \u00e9s important, perqu\u00e8 les conseq\u00fc\u00e8ncies posteriors a l\u2019arribada del TGV estan relacionades, segons Feliu, amb la implicaci\u00f3 que s\u2019hagi aconseguit en la definici\u00f3 del projecte.<\/p>\n
Sembla clar, per\u00f2, que la decisi\u00f3 de Foment est\u00e0 pesant com una llosa en el dia a dia de l\u2019agenda pol\u00edtica, com recullen a bastament els mitjans de comunicaci\u00f3. El repte del TGV es presenta com una mera q\u00fcesti\u00f3 t\u00e8cnica, consistent a saber si els successos d\u2019altres llocs es repetiran a Girona: si s\u2019esquerdaran les cases, si es negar\u00e0 el t\u00fanel o si els trens podran o no passar a una determinada velocitat. Cal entendre que \u00e9s molt l\u00edcit que aquelles persones a les quals els toca de prop la construcci\u00f3 d\u2019una infraestructura com aquesta estiguin preocupades, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que, en realitat, ning\u00fa no en quedar\u00e0 prou lluny per no sentir-ne, d\u2019una manera o altre, les conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n
Amb un panorama com aquest, es fa dif\u00edcil saber si les mesures que es proposaven a la tesi s\u2019estan tenint en compte. Per una banda, sembla que quan se\u2019n parla es t\u00e9 confian\u00e7a en la solidesa dels elements estrat\u00e8gics. Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha veus que descriuen un alentiment, que pensen que Girona viu com una mena de ressaca despr\u00e9s de les transformacions vertiginoses dels anys vuitanta, i que el moment \u00e9s delicat. \u00c9s molt dif\u00edcil con\u00e8ixer la situaci\u00f3 real en la qual es troben la ciutat i el territori de cara a rebre el TGV; si all\u00f2 que la gent percep com a qualitat de vida \u00e9s suficient i si no \u00e9s possible que es descobreixi que hi ha una altra vida, i de m\u00e9s qualitat, a trenta-cinc minuts de tren. Esbrinar-ho \u00e9s m\u00e9s complicat que fer els t\u00fanels. Segur. En tot cas, el TGV inclinar\u00e0 la balan\u00e7a. Si els que diuen que Girona s\u2019ha adormit estan equivocats, l\u2019arribada del tren els desmentir\u00e0, perqu\u00e8 seguint el ge\u00f2graf, si \u00e9s cert que el TGV \u00e9s un catalitzador de din\u00e0miques existents, el territori es reactivar\u00e0 i anir\u00e0 b\u00e9. Per\u00f2 si els optimistes s\u00f3n els que s\u2019equivoquen, les coses aniran de mal borr\u00e0s. Aleshores es podr\u00e0 aplicar a les nostres terres aquella frase dels francesos que esmenta Feliu, segons la qual, des que es va posar en servei el TGV, \u201cels lionesos van a Par\u00eds a rebre ordres i els parisencs van a Li\u00f3 a donar-les\u201d. Ens entenem?<\/p>\n