{"id":255,"date":"2009-07-12T22:48:32","date_gmt":"2009-07-12T20:48:32","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=255"},"modified":"2009-07-14T08:10:35","modified_gmt":"2009-07-14T06:10:35","slug":"un-mite-indissoluble-del-seu-tren","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/07\/12\/un-mite-indissoluble-del-seu-tren\/","title":{"rendered":"Un mite indissoluble del seu tren"},"content":{"rendered":"

Queden pocs paratges als quals nom\u00e9s es pugui accedir amb tren. N\u00faria \u00e9s un d\u2019ells. Deu ser perqu\u00e8 per alguna estranya ra\u00f3 hem acceptat que per arribar al Santuari, o b\u00e9 hi pugem amb tren o b\u00e9 ho fem a peu. Ens hi hem posat d\u2019acord i ning\u00fa no es queixa. B\u00e9. Per\u00f2 no sempre ha estat aix\u00ed, perqu\u00e8 als anys setanta s\u00ed que es projectava una carretera com alternativa al tren. La pista que arriba a Fontalba \u00e9s un record de les obres que es van comen\u00e7ar per\u00f2 no es van acabar. Es podria dir que la Verge va protegir el tren, tot i que, el 1976, a m\u00e9s d\u2019un li devia semblar que era a punt de perdre el seu favor. En un col\u00b7leccionable que duia per nom \u201cCarrilets de Catalunya,\u201d al cap\u00edtol dedicat al cremallera es podia llegir una defensa aferrissada del trenet. \u201cAumentando su parque m\u00f3vil no se justifica la carretera a construir,\u201d argumentava el redactor. Explicava, a m\u00e9s, que des del 1931, l\u2019any en qu\u00e8 es va inaugurar, fins el 1974, el tren havia transportat quatre milions de viatgers sense cap incident remarcable. I tot s\u2019havia aconseguit amb els mateixos trens del dia que el van inaugurar, tenint-ne cura d\u2019ells perqu\u00e8, en els anys del franquisme, aconseguir-ne de nous no hauria estat una gr\u00e0cia divina, sin\u00f3 un miracle.<\/span><\/span><\/p>\n

N\u00faria i el seu tren van ser la pe\u00e7a m\u00e9s important del proc\u00e9s pel qual s\u2019havia de transformar la muntanya catalana en una mena de petita Su\u00efssa. La idea la van tenir els noucentistes i l\u2019historiador Joaquim Maria Puigvert l\u2019ha descrita de manera excel\u00b7lent, quan ha rescatat de l\u2019oblit l\u2019obra d\u2019un dels activistes m\u00e9s destacats del moviment, Josep Dan\u00e9s, precisament, l\u2019arquitecte de N\u00faria. En un cert sentit, la continu\u00eftat de N\u00faria i del tren representa el fil que ens uneix amb un passat, el dels noucentistes, del qual hav\u00edem quedat desconnectats. Aquest extrem el va deixar clar Joaquim Nadal quan va presentar el llibre de Puigvert, la passada primavera, a l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans. En el proc\u00e9s d\u2019alpinitzaci\u00f3, en aquell somni que havia de fer de Catalunya un pa\u00eds diferent, el ferrocarril havia de jugar un paper transcendent que encara no ha estat prou estudiat. Possiblement, quan el 1925 es van iniciar les obres de construcci\u00f3 del cremallera de N\u00faria, la Sociedad Ferrocarriles de Monta\u00f1a a Grandes Pendientes, la mateixa que era propiet\u00e0ria del tren de Montserrat, devia creure que amb la seva empresa es disposava a materialitzar l\u2019esperan\u00e7a del mite alp\u00ed.<\/span><\/span><\/p>\n

Aquests darrers anys, la pol\u00edtica envers N\u00faria i el seu tren desplegada pel Departament \u00a0<\/span>del conseller Nadal, referma la sensaci\u00f3 que existeix una voluntat de reprendre aquest fil perdut de la hist\u00f2ria. Les inversions dutes a terme al Santuari i en el ferrocarril han estat de primer ordre. Les\u00a0\u00faltimes obres han estat inaugurades el nou de juliol. Divendres passat. A m\u00e9s, amb l\u2019edici\u00f3 de llibres com el de Puigvert, es posen les bases historiogr\u00e0fiques que justifiquen i sustenten un passat que comen\u00e7a a ser un mite. Un mite, N\u00faria, indissoluble del seu tren.<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Queden pocs paratges als quals nom\u00e9s es pugui accedir amb tren. N\u00faria \u00e9s un d\u2019ells. Deu ser perqu\u00e8 per alguna estranya ra\u00f3 hem acceptat que per arribar al Santuari, o b\u00e9 hi pugem amb tren o b\u00e9 ho fem a peu. Ens hi hem posat d\u2019acord i ning\u00fa no es queixa. B\u00e9. Per\u00f2 no sempre […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-255","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/255","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=255"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/255\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":268,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/255\/revisions\/268"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=255"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=255"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=255"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}