Carles Gorini<\/p>\n
En el discurs de l\u2019alta velocitat sovint s\u2019ha mantingut que les l\u00ednies del TGV havien de tenir poques estacions per enlla\u00e7ar amb rapidesa els dos extrems, dues ciutats. Situar b\u00e9 el lloc en el qual han de detenir-se els trens \u00e9s important, tant, que \u00e9s la decisi\u00f3 m\u00e9s transcendent en la construcci\u00f3 d\u2019una l\u00ednia de ferrocarril. Malgrat que els enginyers puguin dissenyar ponts espectaculars i perforar muntanyes que semblaven inexpugnables, si no hi ha una decisi\u00f3 pol\u00edtica ferma i enraonada de situar l\u2019estaci\u00f3 all\u00e0 on \u00e9s m\u00e9s necess\u00e0ria, la resta no t\u00e9 valor.<\/p>\n
En la construcci\u00f3 de la xarxa peninsular d\u2019Alta Velocitat es van acumulant decisions que, preses des d\u2019unes premisses caducades, hipotequen el seu desenvolupament futur. No \u00e9s que els ponts hagin de caure ni que els t\u00fanels s\u2019ensorrin. De fet, ni tan sols les dolines d\u2019Arag\u00f3 han mostrat cap m\u00e9s intenci\u00f3 de moure\u2019s. El que passa \u00e9s que l\u2019empla\u00e7ament d\u2019algunes estacions est\u00e0 resultant una aposta discutible, cosa que \u00e9s f\u00e0cil de comprovar, fent un petit viatge cap al sud, a Andalusia.
Antequera \u00e9s una ciutat de quaranta-quatre mil habitants situada a l\u2019interior de la prov\u00edncia de M\u00e0laga, de la qual la separa menys de mitja hora de viatge. Fa cent cinquanta anys que t\u00e9 estaci\u00f3 de ferrocarril i, des de l\u2019any 2007, s\u2019hi atura el TGV. Fent un resum sumari de la situaci\u00f3 es pot dir que, malgrat la centralitat de l\u2019estaci\u00f3 convencional, Foment va decidir situar la del tren d\u2019alta velocitat a sis quil\u00f2metres de la ciutat. Cal destacar que, a la mateixa dist\u00e0ncia per\u00f2 en una altra direcci\u00f3, hi ha l\u2019estaci\u00f3 de Bobadilla, la cru\u00eflla ferrovi\u00e0ria m\u00e9s important de la regi\u00f3. Amb la nova ja s\u00f3n tres les estacions de ferrocarril a la Vega antequerana. El nou empla\u00e7ament va ser defensat per l\u2019alcalde de la ciutat, Rafael Mill\u00e1n, i per la malaguenya ministra de Foment, Magdalena \u00c1lvarez, com una oportunitat pel desenvolupament, com la llavor d\u2019una nova zona de serveis que revolucionaria el territori. Amb l\u2019estaci\u00f3 havien d\u2019arribar, a m\u00e9s, un port sec i un aeroport, a la vegada que es proposava el trasllat del tren convencional fora del casc urb\u00e0.<\/p>\n
Costa d\u2019entendre que, havent-hi M\u00e0laga tan a prop, amb el pes del mili\u00f3 llarg d\u2019habitants que concentra i amb una oferta de serveis propis d\u2019una gran ciutat, alg\u00fa pogu\u00e9s creure que la construcci\u00f3 d\u2019una estaci\u00f3 en un lloc allunyat del centre podria protagonitzar les revolucions previstes. El fet \u00e9s, per\u00f2, que els TGV hi circulen tot i que la majoria passen de llarg, sense que ning\u00fa no hagi instaurat un servei de rodalies que uneixi Antequera amb la capital. Despr\u00e9s de gaireb\u00e9 un any d\u2019haver entrat en servei, encara no hi ha cap autob\u00fas que porti els viatgers vinguts amb l\u2019AVE fins al centre de la ciutat i, els voltants de la nova estaci\u00f3 de Santa Ana, com s\u2019anomena oficialment, continuen deserts. Despr\u00e9s de l\u2019experi\u00e8ncia, una part important de la poblaci\u00f3 reclama una estaci\u00f3 unificada i soterrada al centre urb\u00e0, al\u00b7legant que, si d\u2019altres en disposen, per quin motiu ells n\u2019han de prescindir. Les firmes de sis mil ve\u00efns demostren el grau de descontentament amb la soluci\u00f3 que se\u2019ls va donar.<\/p>\n
I aqu\u00ed, a casa nostra, mentre la tuneladora perfora Girona, a Figueres hi ha qui es pregunta per qu\u00e8 ells hauran d\u2019anar a buscar el tren a Vilafant, o per qu\u00e8 \u00e9s un problema aparcar al centre quan no ho \u00e9s a la ciutat del costat. A la fi, hom pot acabar pensant que la resoluci\u00f3 satisfact\u00f2ria dels problemes \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de pes i que la pol\u00edtica fa m\u00e9s for\u00e7a all\u00e0 on recull m\u00e9s vots i abandona, en mans dels t\u00e8cnics, el dest\u00ed dels llocs m\u00e9s febles. Ildefons Cerd\u00e0, en dissenyar l\u2019Eixample de Barcelona, va tenir molt en compte les estacions de ferrocarril. La necessitat d\u2019acceptar una xarxa de trens que ja existia va determinar les \u00faniques excepcions en la urbs quadriculada. Les diagonals que la retallen: la Meridiana, l\u2019avinguda de Roma\u2026 Les estacions, fins al moment exc\u00e8ntriques passen, per obra de Cerd\u00e0, a integrar-se en la ciutat. De manera contr\u00e0ria , els plantejaments urban\u00edstics dels darrers decennis no han sabut fer altra cosa amb el ferrocarril que fer-lo fora d\u2019all\u00e0 on era. Pobles i ciutats han crescut llen\u00e7ant-se, literalment, sobre les vies del tren, les quals van passar de ser considerades vehicle de progr\u00e9s a ser vistes com un fre pel creixement. Els moviments als quals assistim avui, especialment visibles a Figueres, s\u00f3n una mostra de la dificultat per reprendre d\u2019una manera satisfact\u00f2ria el di\u00e0leg entre la ciutat i el ferrocarril, a la incapacitat d\u2019interpretar d\u2019una manera correcte la vertadera dimensi\u00f3 de l\u2019estaci\u00f3.<\/p>\n