{"id":269,"date":"2009-07-15T20:39:30","date_gmt":"2009-07-15T18:39:30","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=269"},"modified":"2009-07-16T21:03:28","modified_gmt":"2009-07-16T19:03:28","slug":"una-autonomia-que-estem-esborrant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/07\/15\/una-autonomia-que-estem-esborrant\/","title":{"rendered":"Testimonis que estem esborrant"},"content":{"rendered":"

Molt sovint s\u2019escriuen articles sobre ferrocarrils que no van existir, que van c\u00f3rrer per una taula de dibuix per\u00f2 que no van arribar a fer-se realitat. Als arxius n\u2019hi ha un munt. Quan el tren feia furor redactar projectes es va convertir en una moda. Una moda que ni era nova aleshores ni ha desaparegut en els nostres dies\u00a0i que\u00a0consistia en especular, en projectar itineraris possibles i impossibles i esperar a rebre una concessi\u00f3 que, sumada a la preceptiva subvenci\u00f3, possibilit\u00e9s l\u2019operaci\u00f3 de venda del projecte amb uns bons beneficis. El negoci va punxar diverses vegades per\u00f2 els que hi volien fer l\u2019agost no es desanimaven i ho provaven una vegada i una altra. Sobre tot va passar en els primers anys de l\u2019invent, quan molts imaginaven el m\u00f3n entapissat de ferrocarrils. Ferrocarrils de tota mida i de tota mena per anar a qualsevol lloc. Entre tots els projectes fant\u00e0stics que es van somiar per aqu\u00ed em quedo amb el que volia anar de Barcelona a Fran\u00e7a travessant el que ara en diem Costa Brava, tirant pel dret de Blanes a Palam\u00f3s. <\/span><\/span><\/p>\n

Cap al tombant del segle, amb l\u2019aparici\u00f3 dels ferrocarrils econ\u00f2mics, el desig de tren es va reviscolar. Altre cop tothom volia construir un trenet o un tramvia. Fins i tot es va fundar una companyia que havia de construir un de via estreta entre Madrid i Saragossa, gaireb\u00e9 paral\u00b7lel al de via ampla. Uns visionaris, queda clar. El cant del cigne dels projectes no nascuts es va sentir en temps dels dictadors Primo de Rivera i Franco. De tant en tant, encara hi ha qui treu la pols dels projectes fara\u00f2nics que van donar a llum l\u2019un i l\u2019altre. Per exemple, els nou-cents quil\u00f2metres d\u2019un ferrocarril que havia d\u2019anar de Baeza a Saint Girons passant per Fuentealbilla. Si volen, agafin el mapa i tirin una l\u00ednia entre els dos extrems. Veuran per quantes capitals havia de passar aquest tren.<\/span><\/span><\/p>\n

No he trobat, en canvi, que les obres que fa un segle es van emprendre per modernitzar la xarxa catalana de ferrocarrils despertin cap inter\u00e8s. De testimonis encara n\u2019hi ha, tot i que cada cop s\u00f3n m\u00e9s dif\u00edcils de trobar perqu\u00e8 l\u2019oblit i la ignor\u00e0ncia els van destruint. La construcci\u00f3 de la Barcelona Ol\u00edmpica es va endur per endavant l\u2019estaci\u00f3 de mercaderies del Poble Nou i el Bogatell. Ara, la nova estaci\u00f3 de la Sagrera esborrar\u00e0 l\u2019antiga. Tamb\u00e9 el pla d\u2019estacions que ha previst la RENFE a les l\u00ednies de Rodalia ha de contribuir a liquidar una altra bona colla de rastres d\u2019aquell esfor\u00e7: les estacions. Queden a diverses l\u00ednies, i ja veurem qu\u00e8 duren, les obres de f\u00e0brica que es van fer per establir la doble via. S\u00ed, s\u00ed,\u00a0fa cent anys. Entre Arenys i Blanes s\u00f3n ben visibles. En aquest cas, una ampliaci\u00f3 que no es va arribar a materialitzar. El que aquest conjunt de restes semblen indicar \u00e9s que l\u2019autonomia del pa\u00eds, quant al ferrocarril, era molt m\u00e9s gran del que es podria pensar. Si m\u00e9s no, \u00e9rem m\u00e9s aut\u00f2noms que ara. I les estem esborrant. <\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/p>\n

<\/div>\n
<\/span><\/div>\n

<\/p>\n

Obres de f\u00e0brica, molt malmeses, que mostren com fa cent anys es van iniciar els treballs per duplicar la l\u00ednia de la costa del Maresme.<\/span><\/p>\n

<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Molt sovint s\u2019escriuen articles sobre ferrocarrils que no van existir, que van c\u00f3rrer per una taula de dibuix per\u00f2 que no van arribar a fer-se realitat. Als arxius n\u2019hi ha un munt. Quan el tren feia furor redactar projectes es va convertir en una moda. Una moda que ni era nova aleshores ni ha desaparegut […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-269","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/269","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=269"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/269\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":278,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/269\/revisions\/278"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=269"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=269"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=269"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}