{"id":28,"date":"2009-04-21T16:52:00","date_gmt":"2009-04-21T16:52:00","guid":{"rendered":"http:\/\/revistadeferrocarrils.wordpress.com\/2009\/04\/21\/veure-i-mirar-les-obres-del-tgv\/"},"modified":"2009-04-21T16:52:00","modified_gmt":"2009-04-21T16:52:00","slug":"veure-i-mirar-les-obres-del-tgv","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/04\/21\/veure-i-mirar-les-obres-del-tgv\/","title":{"rendered":"Veure i mirar les obres del TGV"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

\n
Il\u00b7lustraci\u00f3 de Marc Vicens per aquest article.<\/span><\/div>\n

<\/p>\n

Carles Gorini<\/p>\n

Les obres del tren d\u2019alta velocitat s\u00f3n visibles des de molts punts del territori. Es veuen des de la carretera en passar-hi pel costat, a cua d\u2019ull, amb un cotxe velo\u00e7. Es veuen des de lluny, des dels turons. Apareixen com un tall del color de la terra que trenquen, enmig d\u2019un territori que en la seva immensa majoria, \u00e9s d\u2019un verd ben viu. S\u00f3n una fita visual en el paisatge, un referent ineludible.<\/p>\n

Les obres del tren no nom\u00e9s es veuen, tamb\u00e9 es poden mirar. \u00c9s una difer\u00e8ncia subtil per\u00f2 important, perqu\u00e8 per mirar-les cal proximitat. Apropar-s\u2019hi representa un exercici f\u00edsic quan hi caminem pels voltants. Tamb\u00e9 \u00e9s un exercici mental quan, com a resultat de mirar-s\u2019ho amb detall, es pot comen\u00e7ar a entendre la dimensi\u00f3 del que tenim al davant. Encara hi ha temps per les sorpreses, i \u00e9s caminant per aquest espai en construcci\u00f3 que trobem en Joan i en Lu\u00eds, dues persones que en tot aquest moviment de terra, ciment i diners, han trobat i han perdut alguna cosa.<\/p>\n

En Joan vivia al mig del camp, en el que havia estat un mol\u00ed d\u2019en\u00e7\u00e0 el segle XII. La seva propietat va topar de ple amb la l\u00ednia que els enginyers havien dibuixat. La casa havia d\u2019anar a terra i el van expropiar. Ara hi viu en una de nova al poble ve\u00ed, amb calefacci\u00f3, m\u00e9s confortable. Ell no acaba d\u2019entendre del tot per qu\u00e8 el TGV se li va tirar al damunt. Recorda que fa vint anys ja es parlava del tren i que aleshores havia de passar per l\u2019altra banda de la vall, en terra ferma i no com ara, sobre els arenys d\u2019una riera. La casa-mol\u00ed, en el darrer moment, es va salvar per la intervenci\u00f3 de Patrimoni. En Joan ensenya orgull\u00f3s les voltes que li han dit que s\u00f3n tan antigues. El cup i el rec que l\u2019abastaven d\u2019aigua s\u00f3n, per\u00f2, un record sota centenars de metres c\u00fabics de terra. Avui, tot i que ja no \u00e9s formalment seu, continua tenint cura de l\u2019edifici sense saber molt b\u00e9 quina ser\u00e0 la soluci\u00f3 final d\u2019aquestes pedres: han quedat tan a prop de les futures vies que el seu antic propietari tem el pitjor, perqu\u00e8 li han dit que el tren generar\u00e0 intenses turbul\u00e8ncies i camps magn\u00e8tics.<\/p>\n

La hist\u00f2ria d\u2019en Lu\u00eds \u00e9s la d\u2019un home lligat, d\u2019alguna manera, al dest\u00ed dels trens. Com a soldador va treballar tota la vida a la Maquinista Terrestre y Mar\u00edtima, construint i reparant vagons i locomotores. Jubilat prematur, busca pedres per a col\u00b7leccionistes al bell mig d\u2019una trinxera per la qual passar\u00e0 un nou ferrocarril. \u00c9s all\u00e0 amb el martell, el pic i un sac, en el qual hi duu la collita del mat\u00ed. Mentre parlem amb ell, ens regala un tros de quars transparent com el cristall. Diu que les pedres les paguen poc per\u00f2 que s\u00f3n la seva gran passi\u00f3. Coneix b\u00e9 aquest territori, s\u2019hi passeja des de fa temps i reconeix que les rases que han obert pel TGV li han facilitat la feina.<\/p>\n

Malgrat tot, sempre hi ha inconvenients i, per demostrar-ho ens revela que tot just on ens trobem hi havia una font magn\u00edfica, on acudia molta gent a passar el dia sota l\u2019ombra dels plataners que l\u2019envoltaven. Explica que els de l\u2019ADIF hi van connectar un tub d\u2019acer inoxidable i la van fer rajar dos-cents metres m\u00e9s avall, per\u00f2 que ja no \u00e9s el mateix, que no t\u00e9 aquell no-s\u00e9-qu\u00e8 que posseeixen alguns indrets, i que ara la gent no hi va. A la fi, quan li diem ad\u00e9u, no pot m\u00e9s i es decideix a preguntar qu\u00e8 hi hem anat a fer all\u00e0, estranyat de veure\u2019ns en un indret que, ben b\u00e9, encara no \u00e9s res. \u201cNosaltres hem vingut a mirar,\u201d li diem. Despr\u00e9s de tot, quan mirem, veiem un paisatge que aviat ser\u00e0 dels trens i dels seus viatgers i que, des d\u2019all\u00e0 on som ara, no es podr\u00e0 trobar mai m\u00e9s.<\/p>\n

Publicat originalment a la Revista de Girona, n\u00fam. 251. Novembre-desembre 2008; 15 <\/p><\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Il\u00b7lustraci\u00f3 de Marc Vicens per aquest article. Carles Gorini Les obres del tren d\u2019alta velocitat s\u00f3n visibles des de molts punts del territori. Es veuen des de la carretera en passar-hi pel costat, a cua d\u2019ull, amb un cotxe velo\u00e7. Es veuen des de lluny, des dels turons. Apareixen com un tall del color de […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3667],"tags":[],"class_list":["post-28","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}