{"id":30,"date":"2009-04-21T17:54:00","date_gmt":"2009-04-21T17:54:00","guid":{"rendered":"http:\/\/revistadeferrocarrils.wordpress.com\/2009\/04\/21\/pis-amb-vistes\/"},"modified":"2009-04-21T17:54:00","modified_gmt":"2009-04-21T17:54:00","slug":"pis-amb-vistes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/04\/21\/pis-amb-vistes\/","title":{"rendered":"Pis amb vistes"},"content":{"rendered":"<p>Carles Gorini<\/p>\n<p>La M\u00f2nica i en Carles viuen amb les seves dues filles a la Pla\u00e7a Poeta Marquina. Els faig una visita. S\u00f3n en un pis alt. Des de la terrassa estant, es veuen molt b\u00e9 les obres que es fan al voltant de l\u2019estaci\u00f3 de ferrocarril. Els he anat a explicar que fa trenta-cinc anys, i amb l\u2019edifici en qu\u00e8 viuen encara en obres, un fot\u00f2graf es va enfilar entre bastides i forjats per fotografiar, m\u00e9s o menys des del que ara \u00e9s el menjador de casa seva, unes altres obres, les de la construcci\u00f3 del viaducte del ferrocarril.<\/p>\n<p>La M\u00f2nica i en Carles, com tants altres gironins, acusen els problemes de mobilitat que els est\u00e0 causant l\u2019arribada del TGV. Veient-ho des del pis en qu\u00e8 som, el que m\u00e9s sobta \u00e9s el paisatge dessolat que presenta el que fins fa poques setmanes era el Parc Central. Ells tenen clar que han perdut una qualitat visual que no saben del cert quan la podran retrobar. Amb tot, l\u2019escenari d\u2019avui est\u00e0 molt lluny d\u2019aquell que els vull mostrar amb la fotografia de l\u2019any 1973.<\/p>\n<p>Aquella fotografia \u00e9s com un quadre sense marc en el qual, la informaci\u00f3 que cont\u00e9, es desborda per impregnar tot el que, sense veure\u2019s, s\u2019intueix. Per la part de baix de la imatge, sorgeix un tros de l\u2019edifici i, a la dreta, un pilar sense encofrar mostra les barres d\u2019acer d\u2019una construcci\u00f3 a mig fer. \u00c9s la connexi\u00f3 amb el fons, amb un mar desordenat en el qual naufraguen vies de tren, l\u2019estructura de formig\u00f3 del viaducte i una colla d\u2019edificis envellits.<\/p>\n<p>El desori que s\u2019intueix a la fotografia \u00e9s tan gran que fa pensar si amb les obres presents i futures s\u2019arribar\u00e0 a tant. Segur que no. Ara tot \u00e9s d\u2019una altra manera. Per les del TGV, fins i tot, s\u2019ha instal\u00b7lat unes tanques met\u00e0l\u00b7liques opaques, que separen les obres de la resta del m\u00f3n i impedeixen aquell espectacle tant bonic de veure dels jubilats fitant els altres com treballen. Amb barreres d\u2019aquesta mena no tenen cap altre remei que enfilar-se en algun lloc alt si volen saber que s\u2019hi fa al seu darrere; ells, que fa trenta-cinc anys creuaven les obres de la fotografia, d\u2019aquest lloc entossudit a convertir-se en un cafarna\u00fcm, per all\u00e0 on fos i de qualsevol manera, per arribar al treball.<\/p>\n<p>Aprofito el moment per ensenyar la imatge antiga. La M\u00f2nica i en Carles se sorprenen d\u2019un passat que se\u2019ls fa present i estrany alhora; de veure l\u2019estaci\u00f3 vella mig enderrocada, als peus de l\u2019edifici en qu\u00e8 viuen; de les vies fent ziga zagues entre els pilars del viaducte en construcci\u00f3 i, all\u00e0 on ara hi ha el Parc, els barracots abandonats del tren d\u2019Olot. Amb la imatge al davant no poden evitar exclamar-se de com ha pogut canviar tant aquesta ciutat i dubtar si les obres del TGV la tornaran a transformar i, sobre tot, en qu\u00e8 la canviaran.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de dir ad\u00e9u i baixar, surto al carrer. Mentre camino m\u2019adono, perqu\u00e8 l\u2019envolta la tanca del TGV que li fa de marc, de l\u2019espai que va deixar l\u2019antiga estaci\u00f3 i els terrenys que ocupaven els trens, reconvertits els seus usos, guanyats dubtosament. Penso en el viaducte i l\u2019acuso d\u2019haver signat, fa trenta cinc anys, el certificat de defunci\u00f3 del ferrocarril a la ciutat. Duc la fotografia del 1973 a la butxaca, la trec i la torno a mirar.<\/p>\n<p>Publicat originalment a la Revista de Girona, n\u00fam. 252. Gener-Febrer 2009; 16<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Carles Gorini La M\u00f2nica i en Carles viuen amb les seves dues filles a la Pla\u00e7a Poeta Marquina. Els faig una visita. S\u00f3n en un pis alt. Des de la terrassa estant, es veuen molt b\u00e9 les obres que es fan al voltant de l\u2019estaci\u00f3 de ferrocarril. Els he anat a explicar que fa trenta-cinc [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[795,76,796],"tags":[],"class_list":["post-30","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-ferrocarril","category-girona","category-tgv"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=30"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/30\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=30"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=30"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=30"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}