{"id":306,"date":"2009-07-23T15:39:38","date_gmt":"2009-07-23T13:39:38","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=306"},"modified":"2009-07-25T17:41:54","modified_gmt":"2009-07-25T15:41:54","slug":"el-tunel-de-jerica","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/07\/23\/el-tunel-de-jerica\/","title":{"rendered":"El t\u00fanel de J\u00e9rica"},"content":{"rendered":"

Avui a Girona ha fet una calor insuportable. No ha estat possible mantenir cap conversa sense que la roentor estigu\u00e9s per all\u00e0 enmig en forma de gest cansat, de gota de suor, de diari convertit en ventall improvisat. A mi tanta calor m\u2019ha fet venir el record d\u2019un viatge amb tren, un estiu d\u2019ara fa deu anys, en qu\u00e8 vaig anar de Segorbe a Caudiel en una locomotora de vapor. He recordat, sobre tot, el moment en qu\u00e8 vaig travessar el t\u00fanel de J\u00e9rica…<\/span><\/span><\/p>\n

De\u00a0Segorbe i Caudiel fa pujada. La secci\u00f3 forma part de l\u2019antic Ferrocarril Central de Arag\u00f3n que unia Val\u00e8ncia i Calataiud. El paisatge \u00e9s d\u2019una austeritat deliciosa i sincera. Els boscos de pins cobreixen els turons que mica en mica van fent\u00a0que la l\u00ednia guanyi\u00a0al\u00e7ada fins fer-la superar els mil cent metres d\u2019altitud. El ferrocarril va enlla\u00e7ant les corbes, una darrera l\u2019altra, i no pot evitar semblar una mena de riu tranquil pel qual flueixen els trens. Amb tot, el recorregut mostra una tranquil\u00b7litat que \u00e9s aparent perqu\u00e8 el pendent \u00e9s constant i per aix\u00f2, dur. <\/span><\/span><\/p>\n

Mentre el tren va ascendint, la m\u00e0quina bufa r\u00edtmicament, esfor\u00e7adament i fins i tot, una mica asm\u00e0tica, perqu\u00e8 abans d\u2019iniciar el viatge ha patit una avaria. Un dels tubs reescalfadors de la caldera s\u2019ha perforat i la fuita de vapor provoca una sensible p\u00e8rdua de pot\u00e8ncia. Per mantenir-la circulant, el fogoner ha d\u2019injectar grans quantitats de fuel en el fogar, de tal manera que la xemeneia exhala una columna de fum negre del tot exagerada, que fa les del\u00edcies dels que han vingut a fotografiar aquest tren especial. Amb la pot\u00e8ncia delmada, la locomotora no pot assolir cap gran velocitat i en algun dels trams m\u00e9s complicats, no se sobrepassen els quinze quil\u00f2metres per hora.<\/span><\/span><\/p>\n

Acompanyo la parella de conducci\u00f3 a la cabina de la locomotora. El maquinista \u00e9s diu Robles i el fogoner, Cosme. Es coneixen de tota la vida. Quan m\u2019avisen que ens acostem al t\u00fanel de J\u00e9rica trec el cap per la finestra per mirar-me\u2019l b\u00e9. M\u2019han explicat que \u00e9s el tram m\u00e9s pelut de tot el viatge, per com anem d\u2019avariats, perqu\u00e8 fa molta pujada i, a m\u00e9s, perqu\u00e8 tot ell \u00e9s en corba la qual cosa accentua encara m\u00e9s el pendent. Ells ho anomenen \u201cpendent fictici.\u201d Avancem i cada cop som m\u00e9s a prop d\u2019entrar. Els maquinistes es preparen. Els seus moviments em sorprenen. Mullen uns draps amb aigua i s\u2019emboliquen el cap. Nom\u00e9s se\u2019ls veuen els ulls. Mullen m\u00e9s draps i me\u2019ls donen perqu\u00e8 faci el mateix. Ho faig. Penso que m\u2019espera alguna cosa terrible, que es confirma quan la gran locomotora entra en el t\u00fanel i les o\u00efdes em fan: Blob!<\/span><\/span><\/p>\n

Des de la cabina estant, hi ha un moment en qu\u00e8 sembla que el tren no hi entrar\u00e0, en el t\u00fanel, que el forat \u00e9s massa petit i que alguna pe\u00e7a quedar\u00e0 encastada en el marc de la portalada. Malgrat tot, hi entra. Ho fa molt a poc a poc, gaireb\u00e9 aturada. Blob! Ara l\u2019\u00fanica llum prov\u00e9 de la bombeta que penja del sostre. En voler respirar tinc la sensaci\u00f3 que les flames han sortit del fogar i corren cap als meus pulmons. Mai havia sentit una calor igual. M\u2019ofego. En Cosme em fa un gest i em demana que m\u2019estiri a terra. Entenc que all\u00e0 l\u2019aire \u00e9s m\u00e9s fresc. M\u2019ofego igual. Ells es mantenen asseguts en el seu lloc de comandament, imm\u00f2bils. En Robles t\u00e9 una m\u00e0 al regulador i l\u2019altra a la maneta del fre. En Cosme t\u00e9 les dues mans posades en la rodeta del fuel, penso, per si cal tallar l\u2019alimentaci\u00f3. <\/span><\/span><\/p>\n

Mica en mica el llum de la bombeta es va marcint. La densitat del fum em permet fixar els ulls en l\u2019espiral del filament. El maquinista i el fogoner nom\u00e9s s\u00f3n dues ombres que acaben per fondre\u2019s quan deixo de veure el filament. Ja no es veu res. Nom\u00e9s se sent la m\u00e0quina de vapor, les pistonades que se succeeixen a un ritme desesperadament lent. El soroll \u00e9s eixordador. Faig una prova i crido, crido molt fort per\u00f2 no aconsegueixo sentir la meva veu, perduda entre els xerrics del metall i les pulsacions del motor.<\/span><\/span><\/p>\n

Arribats aqu\u00ed, \u00e9s impossible saber si el tren avan\u00e7a, est\u00e0 aturat o retrocedeix. Em venen al cap les hist\u00f2ries que he llegit, els maquinistes que han mort asfixiats dins d\u2019un t\u00fanel quan el tren ha quedat atrapat, sense que s\u2019adonessin que les rodes patinaven. He recordat, tamb\u00e9, la gr\u00e0cia que em va fer saber que utilitzaven una escombra, fregant-la contra la paret de la volta, per saber si el tren es movia i cap a on ho feia. Tinc l\u2019esperan\u00e7a que els dos homes que no veig encara s\u00f3n aqu\u00ed. Que un d\u2019ells t\u00e9 l\u2019escombra ben agafada pel pal i sap que continuem endavant. <\/span><\/span><\/p>\n

El temps dins el t\u00fanel \u00e9s estrany, perqu\u00e8 a la urg\u00e8ncia de sortir s\u2019afegeix la incertesa de no tenir cap refer\u00e8ncia de qu\u00e8 passa m\u00e9s enll\u00e0 del n\u00favol de vapor en qu\u00e8 ens hem convertit. Malgrat tot hem avan\u00e7at i sortim arrossegats per la maquina. Encara passen uns segons abans que els gasos s\u2019esvaeixin i torni la llum. Veig en Robles i en Cosme bruts pel sutge. Semblem socarrimats. Es giren per veure com estic. Jo mateix dec estar igual, negre com ells. Em d\u00f3na per posar-me a riure. Vull fer una fotografia per recordar el moment. Intento engegar la c\u00e0mera per\u00f2 no funciona. Al visor hi apareix la paraula: \u201cHelp!\u201d <\/span><\/span><\/p>\n

Al t\u00fanel de J\u00e9rica es va quedar la primera bona c\u00e0mera que vaig tenir. La va espatllar un exc\u00e9s de calor. Me l\u2019havien regalada per anar a perseguir trens. <\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/p>\n

La darrera foto que va disparar la meva c\u00e0mera, abans d\u2019entrar al t\u00fanel de J\u00e9rica<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Avui a Girona ha fet una calor insuportable. No ha estat possible mantenir cap conversa sense que la roentor estigu\u00e9s per all\u00e0 enmig en forma de gest cansat, de gota de suor, de diari convertit en ventall improvisat. A mi tanta calor m\u2019ha fet venir el record d\u2019un viatge amb tren, un estiu d\u2019ara fa […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-306","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/306","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=306"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/306\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":317,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/306\/revisions\/317"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=306"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=306"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=306"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}