{"id":319,"date":"2009-07-27T22:29:58","date_gmt":"2009-07-27T20:29:58","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=319"},"modified":"2009-07-27T22:37:05","modified_gmt":"2009-07-27T20:37:05","slug":"adeu-al-talgo-iii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/07\/27\/adeu-al-talgo-iii\/","title":{"rendered":"Ad\u00e9u al Talgo III"},"content":{"rendered":"

Els Talgo III, els \u201cCocacolos,\u201d han estat retirats de la circulaci\u00f3 aquest cap de setmana. La not\u00edcia ha aparegut a diversos mitjans de comunicaci\u00f3, que han fet \u00e8mfasi que amb la desaparici\u00f3 dels trens plata i vermell es posava fi a \u201ctota una \u00e8poca.\u201d El que no comparteixo \u00e9s la mena d\u2019\u00e8poca que diuen que s\u2019acaba. N\u2019hi ha que han vist en aquest tren l\u2019entrada del ferrocarril espanyol en la modernitat, una mena d\u2019avan\u00e7ada del tren de gran velocitat, per\u00f2 jo no la s\u00e9 veure.<\/span><\/span><\/p>\n

M\u00e9s aviat, el que veig, \u00e9s el muntatge superlatiu que es va dur a terme per construir una nova empresa ferrovi\u00e0ria d\u2019esquenes a les que, tradicionalment, havien fabricat els trens en aquest pa\u00eds. Talgo, a trav\u00e9s de contractes espec\u00edfics i avantatjosos, va comen\u00e7ar a guanyar diners munyint una RENFE que els perdia a cabassos. De fet, el creixement de Talgo devia tenir alguna relaci\u00f3 amb el fet que, a partir del 1962, el Banc Mundial conced\u00eds un cr\u00e8dit milionari al ferrocarril espanyol per tal d\u2019assegurar la seva viabilitat. Nom\u00e9s dos anys despr\u00e9s que comencessin a arribar els diners, el 1964, el nou tren es posava en servei. Els vehicles d\u2019alumini de que es composava els produ\u00efen a la factoria aeron\u00e0utica CASA, a Madrid, que tamb\u00e9 mantenia els avions americans de les bases militars \u201cde utilizaci\u00f3n conjunta.\u201d. A la fi, el disseny tampoc era tan espanyol com s\u2019ha fet veure, perqu\u00e8 era fruit del desenvolupament que havia dut a terme ACF (American Car and Foundry). Si b\u00e9 aquest detall de l\u2019aventura americana de Talgo es va vendre com un inter\u00e8s per part dels americans per comprar el tren, b\u00e9 es podria haver degut a la pr\u00f2pia incapacitat espanyola per desenvolupar i posar a punt la tecnologia necess\u00e0ria.<\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2 en el fons si no m\u2019agrada el Talgo \u00e9s, segurament, perqu\u00e8 al tren li demano el confort que no pot oferir-me cap altre medi de locomoci\u00f3. I el Talgo no \u00e9s un tren confortable. \u00c9s un tren diferent. Diferent com el pa\u00eds que el va engendrar en els temps del Spain is diferent<\/em>. Per\u00f2 ser diferent no el converteix en un bon tren. I tampoc \u00e9s original perqu\u00e8 a Alemanya va c\u00f3rrer als anys cinquanta un de molt similar, el Senator, dissenyat per Franz Kruckemberg. El tren el van enviar a la ferralla ben aviat perqu\u00e8 no va haver-hi manera que els alemanys el trobessin c\u00f2mode.<\/span><\/span><\/p>\n

A la fi, la not\u00edcia que ja no circula el Talgo III tampoc no \u00e9s del tot certa. En queden uns quants: els Talgo III RD. S\u00f3n els que passen la frontera i van a Montpeller. No se sap quant duraran. Per si de cas, he anat a fotografiar-ne un i no per melancolia, sin\u00f3 per oferir-los a trav\u00e9s de la imatge la prova de la ronya en qu\u00e8 s\u2019ha convertit el tren amb qu\u00e8 el franquisme ens va voler equiparar a Europa.<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els Talgo III, els \u201cCocacolos,\u201d han estat retirats de la circulaci\u00f3 aquest cap de setmana. La not\u00edcia ha aparegut a diversos mitjans de comunicaci\u00f3, que han fet \u00e8mfasi que amb la desaparici\u00f3 dels trens plata i vermell es posava fi a \u201ctota una \u00e8poca.\u201d El que no comparteixo \u00e9s la mena d\u2019\u00e8poca que diuen que […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-319","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/319","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=319"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/319\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":323,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/319\/revisions\/323"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=319"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=319"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=319"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}