{"id":34,"date":"2009-05-21T16:52:00","date_gmt":"2009-05-21T16:52:00","guid":{"rendered":"http:\/\/revistadeferrocarrils.wordpress.com\/2009\/05\/21\/un-enginyer-infatigable-i-critic\/"},"modified":"2009-05-21T16:52:00","modified_gmt":"2009-05-21T16:52:00","slug":"un-enginyer-infatigable-i-critic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/05\/21\/un-enginyer-infatigable-i-critic\/","title":{"rendered":"Un enginyer infatigable i cr\u00edtic"},"content":{"rendered":"<div align=\"center\"><a href=\"http:\/\/3.bp.blogspot.com\/_Tb11URhbYrc\/ShpGZRf9k-I\/AAAAAAAAACY\/nAuRkZHNya4\/s1600-h\/245TRENS.jpg\"><img decoding=\"async\" style=\"width:320px;height:320px;text-align:center;margin:0 auto 10px\" alt=\"\" src=\"http:\/\/3.bp.blogspot.com\/_Tb11URhbYrc\/ShpGZRf9k-I\/AAAAAAAAACY\/nAuRkZHNya4\/s320\/245TRENS.jpg\" border=\"0\" \/><\/a><span style=\"font-size:85%\">Il\u00b7lustraci\u00f3 de Marc Vicens per aquest article.<\/span><\/p>\n<\/div>\n<p>Carles Gorini<\/p>\n<p>No fa pas gaire temps que Llu\u00eds Batlle i Gargallo s\u2019ha jubilat despr\u00e9s d\u2019haver treballat tota la vida com a enginyer a la RENFE. Aquest giron\u00ed, al qual la feina es va endur lluny de la seva ciutat, va anar ocupant diversos c\u00e0rrecs a la companyia, fent una traject\u00f2ria comuna a tots els enginyers de ferrocarrils. Ja l\u2019any 1965, quan comen\u00e7aven les declaracions triomfalistes respecte del futur del ferrocarril a Girona, les va matisar des de les p\u00e0gines de Los Sitios.<\/p>\n<p>Batlle ha publicat diversos estudis sobre la xarxa catalana de ferrocarrils. Per exemple, l\u2019Institut Catal\u00e0 de Desenvolupament del Transport li va encomanar, el 1986, una diagnosi de la situaci\u00f3 en qu\u00e8 es trobava el transport ferroviari a Catalunya. El llibre, volumin\u00f3s i ple de dades, \u00e9s un cl\u00e0ssic del g\u00e8nere que fa temps que dorm a les prestatgeries dels entesos. M\u00e9s endavant, en el marc del Pla territorial de l\u2019\u00e0mbit metropolit\u00e0 de Barcelona, va ser el responsable d\u2019estudiar la viabilitat de dur a terme el canvi d\u2019ampl\u00e0ria de via a Catalunya, un estudi que, despr\u00e9s, es va estendre a una tercera part del territori de l\u2019Estat Espanyol. Els seus c\u00e0lculs demostraven que, aprofitant els per\u00edodes de renovaci\u00f3 dels carrils, en uns vint anys es podia realitzar el canvi d\u2019ample a tota Espanya amb un cost que no superava el 0,025% del pressupost de l\u2019Estat. Si s\u2019hagu\u00e9s acceptat la proposta, avui, estar\u00edem connectats a Europa per no gaires diners. Infatigable, Batlle ha continuat publicant estudis i divulgant-los en els mitjans. La seva postura cr\u00edtica davant de projectes que, sovint, s\u2019han executat contra les recomanacions dels t\u00e8cnics i dels economistes ha fet que, en diverses ocasions, alguns pol\u00edtics es molestessin. Reconeix que ara, com abans, no hi ha persones independents en els llocs de decisi\u00f3 que puguin aportar una visi\u00f3 t\u00e8cnica al planejament del transport.<\/p>\n<p>Quan el TGV s\u2019acostava a Girona, Batlle va presentar al\u00b7legacions al Ministerio de Fomento en contra del tra\u00e7at que es proposava. No va obtenir cap resposta, segons diu, perqu\u00e8 els seus arguments eren irrebatibles. Afirma que desviar la l\u00ednia principal pel centre de la ciutat suposa un augment del cinquanta per cent sobre el cost de fer una variant en superf\u00edcie i un acc\u00e9s al centre de Girona i Figueres. A m\u00e9s, el tra\u00e7at escollit obligar\u00e0 els combois a aminorar la marxa, perqu\u00e8 al t\u00fanel hi haur\u00e0 diversos revolts poc oberts. Tots els trens, encara que siguin directes, hauran de reduir la velocitat a uns cent quaranta quil\u00f2metres per hora, \u201csuposant que aquesta velocitat la puguin suportar els viatgers que s\u00f3n a les andanes de l\u2019estaci\u00f3,\u201d puntualitza, mentre recorda a tots aquells que hagin notat la clatellada que venta el Talgo quan passa per l\u2019estaci\u00f3 de Passeig de Gr\u00e0cia que, all\u00e0, nom\u00e9s va a setanta. L\u2019error que Batlle veu un en tot aix\u00f2 \u00e9s que s\u2019ha estat volgut fer un t\u00fanel on no calia. Un t\u00fanel, explica, \u00e9s m\u00e9s perill\u00f3s que un tra\u00e7at de superf\u00edcie perqu\u00e8 les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019un accident s\u00f3n m\u00e9s greus. Per disminuir aquest perill \u00e9s necessari instal\u00b7lar i mantenir tot un seguit de mesures de seguretat que fan molt m\u00e9s cara l\u2019explotaci\u00f3 ferrovi\u00e0ria.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s de tants anys de professi\u00f3 contempla at\u00f2nit la gran sensibilitat que s\u2019ha desfermat en aquest pa\u00eds, qu\u00e8 obliga a soterrar totes les infraestructures. \u201cDe fer molts de t\u00fanels en fem una bandera, un \u00e8xit, la qual cosa no passa a la resta d\u2019Europa. Sospitem!\u201d adverteix.<\/p>\n<p>Publicat a la Revista de Girona, N\u00fam. 254. Maig \u2013 Juny 2009<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Il\u00b7lustraci\u00f3 de Marc Vicens per aquest article. Carles Gorini No fa pas gaire temps que Llu\u00eds Batlle i Gargallo s\u2019ha jubilat despr\u00e9s d\u2019haver treballat tota la vida com a enginyer a la RENFE. Aquest giron\u00ed, al qual la feina es va endur lluny de la seva ciutat, va anar ocupant diversos c\u00e0rrecs a la companyia, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3667],"tags":[],"class_list":["post-34","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=34"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/34\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=34"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=34"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=34"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}