{"id":340,"date":"2009-08-21T10:11:18","date_gmt":"2009-08-21T08:11:18","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=340"},"modified":"2009-08-24T15:49:24","modified_gmt":"2009-08-24T13:49:24","slug":"amb-la-catenaria-sense-compensar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/08\/21\/amb-la-catenaria-sense-compensar\/","title":{"rendered":"Amb la caten\u00e0ria sense compensar"},"content":{"rendered":"

Viatjar per Europa amb tren a dos-cents quil\u00f2metres per hora era un fet habitual des dels anys setanta, molt abans de l\u2019arribada dels trens d\u2019alta velocitat. A Alemanya, per exemple, existien els trens IC<\/em> que connectaven les ciutats m\u00e9s importants en uns temps molt ajustats i amb un confort molt destacat. Eren els anys en qu\u00e8 regnaven les locomotores de la S\u00e8rie 103, uns enginys electromec\u00e0nics gaireb\u00e9 tant potents com un TGV. <\/span><\/span><\/p>\n

El moment\u00a0de l\u2019arrencada d\u2019un tren IC<\/em> venia precedit\u00a0per la cerim\u00f2nia de salutaci\u00f3 del Lokf\u00fchrer,<\/em> que es dirigia als viatgers des de la seva cabina: \u201cBon dia, s\u00f3c G\u00fcnther Fritz, el seu maquinista i els desitjo un bon viatge…\u201d Tot seguit el tren es posava en marxa i anava agafant velocitat. Per poc que t\u2019hi fixessis, des de qualsevol rac\u00f3 del comboi era possible apreciar com el maquinista anava entrant els punts <\/em>a la locomotora. La sensaci\u00f3 d\u2019acceleraci\u00f3 era fenomenal, prou com perqu\u00e8 acabessis conven\u00e7ut que la\u00a0dist\u00e0ncia que separava els trens espanyols d\u2019aquelles b\u00e8sties mec\u00e0niques alemanyes no es podia mesurar nom\u00e9s per la difer\u00e8ncia de velocitat que es llegia en el taqu\u00edmetre.<\/span><\/span><\/p>\n

El territori densament poblat d\u2019aquell pa\u00eds feia que les estacions se succe\u00efssin una darrere l\u2019altre com si el viatge, m\u00e9s que en un tren regional, hagu\u00e9s de disc\u00f3rrer en un de metropolit\u00e0. Totes les estacions comptaven amb vies directes, \u00e9s a dir, sense andanes, per permetre que els trens m\u00e9s r\u00e0pids o els de mercaderies passessin sense destorbar els viatgers que esperaven altres trens i s’avancessin els uns als altres, si calia. La via, d\u2019una col\u00b7locaci\u00f3 impecable, passava del tot inadvertida. Res a dir de la caten\u00e0ria, que havia de suportar els hiverns glacials i els estius sufocants, a m\u00e9s del pas de tota mena de trens que circulaven entre els zero i els dos-cents quil\u00f2metres per hora. <\/span><\/span><\/p>\n

Per uns moments podr\u00edem pensar com ens hauria anat si entre les quatre capitals catalanes hagu\u00e9s existit un servei semblant. Podria fer trenta anys que la majoria de nosaltres viur\u00edem a trenta, seixanta o noranta minuts de viatge amb tren, la qual cosa hauria produ\u00eft, probablement, un pa\u00eds diferent. Per exemple, entre Barcelona i Girona el perfil de la l\u00ednia \u00e9s prou favorable per admetre velocitats comercials de 200 quil\u00f2metres per hora, per poc que s\u2019hagu\u00e9s invertit en la millora de les vies i de la caten\u00e0ria. La realitat, per\u00f2, \u00e9s tota una altra: la de les obsoletes travesses RS<\/em> a la llarga recta entre Caldes i Ma\u00e7anet o els trams amb caten\u00e0ria sense compensar<\/em>. <\/span><\/span><\/p>\n

\u00c9s per aix\u00f2 que no s\u2019ent\u00e9n que encara anem d\u2019aquesta manera, sin\u00f3 \u00e9s que s\u2019ha volgut enganyar la gent oferint-los un servei p\u00e8ssim per fer-los creure que l\u2019\u00fanica soluci\u00f3 per anar m\u00e9s r\u00e0pid era abocar milers de milions d\u2019euros en el TGV. <\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Viatjar per Europa amb tren a dos-cents quil\u00f2metres per hora era un fet habitual des dels anys setanta, molt abans de l\u2019arribada dels trens d\u2019alta velocitat. A Alemanya, per exemple, existien els trens IC que connectaven les ciutats m\u00e9s importants en uns temps molt ajustats i amb un confort molt destacat. Eren els anys en […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-340","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/340","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=340"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/340\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":348,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/340\/revisions\/348"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=340"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=340"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=340"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}