{"id":360,"date":"2009-08-29T12:39:11","date_gmt":"2009-08-29T10:39:11","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=360"},"modified":"2009-08-29T12:39:11","modified_gmt":"2009-08-29T10:39:11","slug":"presoners-dels-errors-del-passat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/08\/29\/presoners-dels-errors-del-passat\/","title":{"rendered":"Presoners dels errors del passat"},"content":{"rendered":"

A la volta dels t\u00fanels de Seguers encara es pot veure el sutge que hi van deixar les locomotores de vapor. No s\u00e9 si existeix una estaci\u00f3 m\u00e9s perduda que aquesta al nostre pa\u00eds, situada entre les boques de dos t\u00fanels. S\u2019hi arriba per una carretera estreta, d\u2019aquelles que duen al davant les lletres BV. La carretera no hi va expressament sin\u00f3 que passa pel costat i, si saps que hi ha l\u2019estaci\u00f3 t\u2019atures i, si no, passes de llarg. <\/span><\/span><\/p>\n

Aquest estiu a l\u2019estaci\u00f3 de Seguers no hi ha vies. Ni aqu\u00ed ni a cap lloc entre Manresa i Calaf. Fomento, a trav\u00e9s d\u2019Adif, ha decidit renovar la l\u00ednia. De moment s\u2019han endut els carrils vells, les travesses de fusta i el balast i ha quedat un cam\u00ed pel qual es pot passejar. \u00c9s l\u2019antiga l\u00ednia de Saragossa, la m\u00e9s ambiciosa de les que van iniciar els financers barcelonins de mitjans del segle XIX. Havia de ser una iniciativa p\u00fablica, de les Diputacions catalanes, inspirada en l\u2019exemple de la Junta de Carreteres, per\u00f2 va acabar com una societat an\u00f2nima comuna perqu\u00e8 tot va sortir malament. Madrid s\u2019hi va oposar, els aragonesos no hi van estar d\u2019acord. En fi, la mateixa can\u00e7\u00f3 de sempre. <\/span><\/span><\/p>\n

Els d\u2019aqu\u00ed tampoc van fer gaire b\u00e9 el seu paper, perqu\u00e8 van acceptar que el govern de torn els impos\u00e9s uns terminis d\u2019execuci\u00f3 massa breus que van desestabilitzar l\u2019economia de la companyia i del mercat catal\u00e0 sencer. Corria l\u2019any 1855. En les obres de construcci\u00f3 hi van arribar a treballar m\u00e9s de quinze mil homes i a la fi, quan la l\u00ednia va estar enllestida, els nombrosos revolts, els t\u00fanels i el pendent necessari per superar els cinc-cents metres de desnivell que hi ha entre Manresa i Calaf van provocar importants problemes a l\u2019explotaci\u00f3 ferrovi\u00e0ria.<\/span><\/span><\/p>\n

Quan es camina per l\u2019explanaci\u00f3 del ferrocarril es veu que la l\u00ednia t\u00e9 unes dimensions redu\u00efdes que no donen cap pista dels trastorns que va causar construir-la. Si capgirem l\u2019argument, aquesta obra tan senzilla d\u00f3na la mesura de les limitacions financeres d\u2019aquest pa\u00eds, fa cent cinquanta anys. Limitacions que es reviuen avui, perqu\u00e8 en comptes de tirar pel dret i fer una l\u00ednia nova, de posar-se de valent a treballar en una soluci\u00f3 definitiva, es gasten uns diners que no serviran per fer c\u00f3rrer m\u00e9s els trens. Com a m\u00ednim, per fer-los c\u00f3rrer m\u00e9s que els autobusos que circulen per l\u2019Eix Transversal. Vaja, que sembla que els diners se segueixen posant all\u00e0 on no han de fer gaire servei, nom\u00e9s per dir que s\u2019inverteix al pa\u00eds per\u00f2 sense que aquest en pugui treure profit.<\/span><\/span><\/p>\n

Mentrestant, el sutge que hi ha a les parets de la volta dels t\u00fanels de Seguers segueix ben adherit a la roca. Segons com es miri, mostra l\u2019esfor\u00e7 de les locomotores que van passar per aqu\u00ed. Per\u00f2 el seu gruix tamb\u00e9 explica que va ser un esfor\u00e7 massa gran i que, possiblement, els promotors de la l\u00ednia es van equivocar quan van decidir-ne el tra\u00e7at. Les obres que s\u2019hi fan aquest estiu demostren fins a quin punt podem arribar a esdevenir presoners dels errors del passat.<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A la volta dels t\u00fanels de Seguers encara es pot veure el sutge que hi van deixar les locomotores de vapor. No s\u00e9 si existeix una estaci\u00f3 m\u00e9s perduda que aquesta al nostre pa\u00eds, situada entre les boques de dos t\u00fanels. S\u2019hi arriba per una carretera estreta, d\u2019aquelles que duen al davant les lletres BV. […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-360","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/360","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=360"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/360\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":362,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/360\/revisions\/362"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=360"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=360"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=360"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}