{"id":369,"date":"2009-09-04T20:20:45","date_gmt":"2009-09-04T18:20:45","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=369"},"modified":"2009-09-04T20:38:03","modified_gmt":"2009-09-04T18:38:03","slug":"un-parell-de-fites-al-costat-de-la-via","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/09\/04\/un-parell-de-fites-al-costat-de-la-via\/","title":{"rendered":"Un parell de fites al costat de la via"},"content":{"rendered":"<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">Un parell de fites al costat de la via del tren per indicar a qui pertany. Devia passar que la titularitat de les terres\u00a0confrontants no quedava prou clara. La companyia propiet\u00e0ria del ferrocarril va decidir resoldre la q\u00fcesti\u00f3 i col\u00b7locar-les per advertir, per sempre, que fins all\u00e0 arribava la seva propietat. Ho va fer tan ben fet que avui, cent onze anys despr\u00e9s de la dissoluci\u00f3 d\u2019aquella empresa, el seu nom encara es pot llegir cisellat a la pedra. Hi diu T.B.F., no hi ha cap dubte. Les fites s\u2019aguanten dretes entre la bardissa, la pedra segueix blanca i neta. Gaireb\u00e9 semblen noves. Qu\u00e8 s\u00f3n cent i escaig anys per una pedra! Ning\u00fa no els ha anat a explicar que ja es poden embrutir, omplir de molsa o enfonsar sota terra, perqu\u00e8 els seus propietaris se\u2019n van anar al carall l\u2019any de la Guerra de Cuba. <\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">Aquestes fites no tenen cap mena d\u2019ornamentaci\u00f3 i parlen del pragmatisme fenomenal dels seus executors. El nom i prou. Suficient per resoldre l\u2019hipot\u00e8tic embolic. L\u2019\u00fanica virtut que poden demostrar les peces \u00e9s, sense ser poca, la d\u2019haver resistit el pas del temps. Podrien estar en un museu, s\u00ed. Tamb\u00e9 al jard\u00ed d\u2019algun col\u00b7leccionista furtiu, el seu probable dest\u00ed. Valen, nom\u00e9s, per recordar un passat molt lluny\u00e0 en qu\u00e8 el ferrocarril era un negoci privat. T.B.F.: Tarragona, Barcelona, Francia, l\u2019espina dorsal del ferrocarril catal\u00e0, el seu puntal, que a difer\u00e8ncia d\u2019aquestes fites s\u00f2lidament ancorades a terra, nedava en un mar de fang.<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\"><a href=\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/files\/2009\/09\/tbf-fita.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-370\" src=\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/files\/2009\/09\/tbf-fita.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"412\" \/><\/a><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un parell de fites al costat de la via del tren per indicar a qui pertany. Devia passar que la titularitat de les terres\u00a0confrontants no quedava prou clara. La companyia propiet\u00e0ria del ferrocarril va decidir resoldre la q\u00fcesti\u00f3 i col\u00b7locar-les per advertir, per sempre, que fins all\u00e0 arribava la seva propietat. Ho va fer tan [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-369","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/369","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=369"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/369\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":375,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/369\/revisions\/375"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=369"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=369"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=369"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}