{"id":377,"date":"2009-09-11T00:21:21","date_gmt":"2009-09-10T22:21:21","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=377"},"modified":"2009-09-13T18:46:44","modified_gmt":"2009-09-13T16:46:44","slug":"catalunya-expres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/09\/11\/catalunya-expres\/","title":{"rendered":"Catalunya Expr\u00e9s"},"content":{"rendered":"<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">Vaig a Barcelona amb el Catalunya expr\u00e9s que va ple com un ou. Al passad\u00eds hi ha gent i maletes i, els uns als altres, es fan nosa. Les plataformes tamb\u00e9 s\u00f3n plenes. All\u00f2 que deia, el tren va ple com un ou. Quan ens hem aturat a Caldes encara hi ha pujat algun altre viatger. El migrat espai que separa el\u00a0meu\u00a0seient del del davant\u00a0el comparteixo amb les cames d\u2019un senyor que deu tenir uns setanta anys. Al costat hi viatja la seva senyora. Tamb\u00e9 hi ha una noia que du posats uns auriculars. Com si no hi fos. El matrimoni va molt mudat. Des de que hem sortit de Girona no paren de repassar el que duen: les radiografies, les an\u00e0lisis. Deuen anar al metge. Papers i m\u00e9s papers. Els mouen amb dificultat perqu\u00e8, per exemple, les radiografies s\u00f3n molt grans i s\u2019enganxen amb una maleta -s\u00ed, una de les que hi ha al passad\u00eds- que jeu recolzada contra el bra\u00e7al del seient. L\u2019home fa un gest per desempallegar-se\u2019n i topa amb les meves cames. En aquell moment, tip, exclama: \u201c sort que ara posaran trens nous, perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s una vergonya!\u201d Li ho diu a la dona, per\u00f2 prou fort com perqu\u00e8 aparegui el propietari de la maleta per posar-la dreta i jo arronsi -una mica, m\u00e9s no puc &#8211; les cames.\u201cNo li dic pas a vost\u00e8 -dirigint-se cap a mi-\u00a0que ja ho veig que no hi cap, per\u00f2 \u00e9s que sembla mentida que sempre haguem d\u2019anar d\u2019aquesta manera.\u201d Li contesto que t\u00e9 ra\u00f3, que cada dia anem igual. El que no tinc tan clar \u00e9s si els nous trens solucionaran la situaci\u00f3. Li expresso la meva opini\u00f3. Li dic que he llegit al diari aix\u00f2 dels nous trens per\u00f2 que em penso que no serviran per a gaire. \u201cCom que no, si s\u00f3n nous seran millors!,\u201d em respon. Aquest optimisme que demostra \u00e9s un regal, perqu\u00e8 segur que per l\u2019edat que t\u00e9, deu haver passat mitja vida viatjant amb trens o autobusos mig fets malb\u00e9 i abarrotats de gent. \u201c\u00c9s veritat \u2013li dic- per\u00f2 no es pensi que anem aix\u00ed de plens perqu\u00e8 el tren sigui millor o pitjor, sin\u00f3 per altres motius, sobre tot perqu\u00e8 des de Sant Celoni en endavant hem d\u2019anar al darrere dels trens de rodalia i no se&#8217;n poden fer passar m\u00e9s, \u00e9s com si an\u00e9ssim fent cua.\u201d Arribem a Sant Celoni. La noia del quart seient torna a la vida i s\u2019aixeca per sortir. Arronsem les cames. Guanya, com pot, el passad\u00eds. Es recolza en la maleta que encara \u00e9s all\u00e0 i comen\u00e7a a esquivar persones i embalums. Li cauen els auriculars. Els recull. La dist\u00e0ncia que la separa de la porta deu ser d\u2019uns deu metres per\u00f2 amb tants impediments el trajecte es fa llarg. Sembla que el tren hagi de xiular en qualsevol moment i marxar. Assoleix la plataforma, es barreja amb els que pugen que miren de fer-se lloc entre els que ja hi eren. A la fi, baixa del tren. Un cop a l\u2019andana, la velocitat a la qual camina contrasta vivament amb la feixuga manera en qu\u00e8 fa uns instants es movia pel vag\u00f3. El tren arrenca. Continuem. El seu seient ara l\u2019ocupa el propietari d\u2019una de les maletes. Una de tantes. Potser hi haur\u00e0 nous trens, per\u00f2 tot seguir\u00e0 igual. El tren va lent. Fa cua.<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Vaig a Barcelona amb el Catalunya expr\u00e9s que va ple com un ou. Al passad\u00eds hi ha gent i maletes i, els uns als altres, es fan nosa. Les plataformes tamb\u00e9 s\u00f3n plenes. All\u00f2 que deia, el tren va ple com un ou. Quan ens hem aturat a Caldes encara hi ha pujat algun altre [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-377","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/377","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=377"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/377\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":388,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/377\/revisions\/388"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=377"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=377"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=377"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}