{"id":385,"date":"2009-09-13T18:45:54","date_gmt":"2009-09-13T16:45:54","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=385"},"modified":"2009-09-14T17:59:35","modified_gmt":"2009-09-14T15:59:35","slug":"una-confederacio-al-frankfurt","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/09\/13\/una-confederacio-al-frankfurt\/","title":{"rendered":"Una Confederaci\u00f3 al frankfurt"},"content":{"rendered":"

<\/a><\/a>Al meu poble tenim una pla\u00e7a immensa, gaireb\u00e9 sovi\u00e8tica, en un extrem de la qual hi ha uns locals comercials. En un d\u2019ells, a primers d\u2019estiu, hi van obrir un frankfurt<\/em>. El local estava decorat amb poc gust. Els colors de les parets d\u2019un to blauet de cel d\u2019hivern es tornaven m\u00e9s glacials de cara al vespre, quan encenien els llums fluorescents. Vaig pensar que no hi entraria mai en un lloc com aquell. Tanmateix, les vacances s\u00f3n mandroses i un vespre que passejava amb les meves filles, l\u2019olor de ceba fregida que en sortia ens va recordar que ten\u00edem gana. Com que no em venia gens de gust cuinar vaig decidir que hi pod\u00edem entrar. Les nenes van estar content\u00edssimes amb la possibilitat de menjar-se una hamburguesa amb quetxup, amb doble de quetxup, o encara m\u00e9s. <\/span><\/span><\/p>\n

Vist en detall, donava la sensaci\u00f3 que el propietari havia omplert el local amb qualsevol cosa que serv\u00eds per ocupar un espai. De les parets hi penjaven tota mena de p\u00f2sters amb imatges de ciutats llunyanes, del tot estereotipades. Mentre esper\u00e0vem el menjar les nenes es discutien i jo, per no escoltar-les, mirava, badoc, les imatges. En un rac\u00f3 a tocar de la cuina, un marc de dimensions considerables ocupava un bon tros del pany de la paret. En ell hi havia una l\u00e0mina. La vaig mirar i vaig pensar que no entenia el que estava veient. La vaig tornar a mirar i, amb un reflex autom\u00e0tic, em vaig posar de peu i m\u2019hi vaig acostar. <\/span><\/span><\/p>\n

– Coi! Si \u00e9s la Confederaci\u00f3! <\/span><\/span><\/p>\n

Ho vaig dir amb veu alta, dut per l\u2019excitaci\u00f3 que provoca la sorpresa, perqu\u00e8 all\u00f2 era un gravat aut\u00e8ntic de la darrera gran locomotora que va produir la Maquinista Terrestre i Mar\u00edtima. Com \u00e9s que era all\u00e0? Un segon impuls em va dur cap a la barra on hi havia el propietari;<\/span><\/span><\/p>\n

– Ep, com \u00e9s que tens un gravat d’aquesta mena? <\/span><\/span><\/p>\n

– Quan era petit me\u2019l va donar un ve\u00ed, que era dibuixant a la f\u00e0brica dels trens.<\/span><\/span><\/p>\n

– \u00c9s molt bonic. El deixar\u00e0s aqu\u00ed per sempre?<\/span><\/span><\/p>\n

– No, de seguida que trobi alguna altra cosa per penjar a la paret el dur\u00e9 cap a casa, perqu\u00e8 he vist que el paper s\u2019est\u00e0 arrugant. Aqu\u00ed s\u2019est\u00e0 fent malb\u00e9. Deu ser per culpa del fum i de l\u2019escalfor de la cuina.<\/span><\/span><\/p>\n

Per un aficionat als ferrocarrils aquesta imatge, original, t\u00e9 un cert valor. Circulen algunes l\u00e0mines d\u2019aquesta locomotora. Les havia vist a l\u2019Arxiu Nacional de Catalunya, juntament amb la resta de pl\u00e0nols de la locomotora. Tamb\u00e9 a casa d\u2019un col\u00b7leccionista i en una Associaci\u00f3 d\u2019Amics del Ferrocarril. Formaven part del cat\u00e0leg que el constructor\u00a0lliurava al client, en aquest cas la Renfe o els ministeris corresponents.<\/span><\/span><\/p>\n

Les Confederaci\u00f3 van ser l’\u00faltima gran s\u00e8rie de locomotores de vapor espanyoles, unes m\u00e0quines pensades per remolcar els expressos r\u00e0pids i pesants, com l\u2019Ib\u00e8ria Expr\u00e9s, que travessaven la meseta castellana. Nom\u00e9s se\u2019n van construir deu, la primera de les quals es va acabar de muntar als tallers de Sant Andreu, a Barcelona, l\u2019any 1955. Mesurava gaireb\u00e9 vint i set metres de llarg i quatre i mig d\u2019al\u00e7ada. El seu pes rondava les 220 tones, comptant el t\u00e8nder. El motor donava uns 2.700 C.V. <\/span><\/span><\/p>\n

En queda una de viva, la que du el n\u00famero 2009. \u00c9s a Madrid. Sentir-la funcionar, veure girar cada una de les seves grans rodes, no deixa indiferent. A m\u00e9s, si el maquinista fa anar el xiulet Nathan<\/em>, el conjunt acaba per proporcionar una sensaci\u00f3 de felicitat absoluta, semblant a la que als infants els pot produir una hamburguesa amb doble de quetxup. O encara m\u00e9s.<\/span><\/span><\/p>\n

<\/a>\"\"<\/a><\/span><\/span><\/span><\/p>\n

Una reproducci\u00f3 molt semblant a aquella que es descriu en el post, extreta de Renfe: 242f 2001-10<\/em>, d\u2019Antoni Moragas. Col\u00b7lecci\u00f3 Locomotoras, de MAF Ed., Barcelona 1989<\/span><\/span>\u00a0<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Al meu poble tenim una pla\u00e7a immensa, gaireb\u00e9 sovi\u00e8tica, en un extrem de la qual hi ha uns locals comercials. En un d\u2019ells, a primers d\u2019estiu, hi van obrir un frankfurt. El local estava decorat amb poc gust. Els colors de les parets d\u2019un to blauet de cel d\u2019hivern es tornaven m\u00e9s glacials de cara […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-385","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/385","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=385"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/385\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":404,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/385\/revisions\/404"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=385"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=385"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=385"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}