{"id":41,"date":"2009-05-26T14:46:00","date_gmt":"2009-05-26T14:46:00","guid":{"rendered":"http:\/\/revistadeferrocarrils.wordpress.com\/2009\/05\/26\/alfons-m-thio-de-pol-un-enginyer-sap-que-allo-que-fa-te-data-de-caducitat\/"},"modified":"2009-06-12T20:26:42","modified_gmt":"2009-06-12T18:26:42","slug":"alfons-m-thio-de-pol-un-enginyer-sap-que-allo-que-fa-te-data-de-caducitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/05\/26\/alfons-m-thio-de-pol-un-enginyer-sap-que-allo-que-fa-te-data-de-caducitat\/","title":{"rendered":"Alfons M. Thi\u00f3 de Pol: &quot;Un enginyer sap que all\u00f2 que fa t\u00e9 data de caducitat.&quot;"},"content":{"rendered":"<div><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter\" style=\"text-align: center;margin-top: 0px;width: 227px;margin-bottom: 10px;height: 151px\" src=\"http:\/\/1.bp.blogspot.com\/_Tb11URhbYrc\/ShwCCIvCfnI\/AAAAAAAAADA\/mMAZMrUiYGU\/s320\/IMG_0068+petita.jpg\" border=\"0\" alt=\"\" width=\"227\" height=\"151\" \/><\/div>\n<div style=\"text-align: center\"><span style=\"font-size:85%\">Alfons M. Thi\u00f3 de Pol en una imatge recent<\/span><span style=\"font-size:85%\"><em><\/em><\/span><\/div>\n<p align=\"left\"><span style=\"font-size:85%\"><em><\/em><\/span><\/p>\n<p align=\"left\"><span style=\"font-size:85%\"><em>Text i foto Carles Gorini<\/em><\/span><\/p>\n<p>Alfons M. Thi\u00f3 de Pol va ser enginyer municipal de Girona i Cap dels Serveis Municipals fins el 1985, moment en qu\u00e8 va comen\u00e7ar una altra etapa a la Generalitat de Catalunya, primer com a Cap de Serveis de la Junta de Residus i, m\u00e9s tard, com a Director General de Protecci\u00f3 Civil. \u00c9s, a m\u00e9s, el t\u00e8cnic que va proposar la soluci\u00f3 del viaducte, qu\u00e8 va resoldre el problema de Girona amb el ferrocarril. Recorda aquells anys amb il\u00b7lusi\u00f3.<\/p>\n<p align=\"left\"><strong><span style=\"font-size:85%\">Quin lloc ocupava el problema del ferrocarril a l\u2019agenda de l\u2019enginyer municipal de Girona?<br \/>\n<\/span><\/strong>Un lloc molt important. Vaig ser enginyer municipal des del 1956 i, tamb\u00e9, cap dels Serveis Municipals des del 1963. Aix\u00f2 va fer que tingu\u00e9s una visi\u00f3 panor\u00e0mica de la ciutat, molt plena de les seves necessitats. En aquells estius en qu\u00e8 comen\u00e7ava el turisme, travessar Girona era un problema gros per culpa dels passos a nivell. Algunes vegades les cues de vehicles provinents del sud havien arribat a la cru\u00eflla de Caldes de Malavella, que es diu aviat. Entre el pas a nivell de la carretera de Santa Coloma i el de Santa Eug\u00e8nia hi havia dos quil\u00f2metres d\u2019una barrera infranquejable, fins i tot, pels vianants.<\/p>\n<p align=\"left\"><strong>Amb quines solucions treball\u00e0veu?<\/strong><br \/>\nHi havia el Pla del 1955, que preveia fer passar el tren per un t\u00fanel a les Pedreres, amb l\u2019estaci\u00f3 de viatgers a sota del Seminari amb entrada pel carrer del Sac. Feia riure! Nosaltres vam comen\u00e7ar a treballar en una alternativa que consistia a fer passar el tren pel Pla de Salt, si fa o no fa, per all\u00e0 on m\u00e9s tard va passar l\u2019autopista. Per\u00f2 ens van dir que no, perqu\u00e8 all\u00f2 no era Girona i la ciutat no es podia quedar sense estaci\u00f3. Aleshores, un dia, en Mart\u00ed Piera Escofet que era el director dels trens d\u2019Olot i Sant Feliu i que rebia moltes revistes estrangeres, me\u2019n va ensenyar una en la qual es mostrava la construcci\u00f3 d\u2019un viaducte com a soluci\u00f3 per l\u2019acc\u00e9s ferroviari a un poble franc\u00e8s.<\/p>\n<p align=\"left\"><strong>I va venir la soluci\u00f3 del viaducte&#8230;<\/strong><br \/>\nVaig pensar que pod\u00edem provar de fer un perfil longitudinal de la l\u00ednia del ferrocarril al seu pas per Girona, comen\u00e7ant des del pas a nivell de la carretera de Santa Coloma fins el pont sobre l\u2019Onyar. La sorpresa va ser que la via s\u2019aixecava 5,5 metres, \u00e9s a dir, que la topografia del terreny ens demanava un pas elevat. Despr\u00e9s de parlar-ne amb el tinent d\u2019alcalde, Santiago Perez Rodeja, vam preparar un avantprojecte molt detallat entre l\u2019arquitecte Masgrau, l\u2019aparellador Llu\u00eds S\u00e0nchez i jo, que vam presentar al Director General de Transports, Santiago de Cruylles. Despr\u00e9s d\u2019una hora i mitja de reuni\u00f3, Cruylles es va aixecar i li va dir al seu secretari: \u201cal llegar a Madrid, encargue el anteproyecto.\u201d Des d\u2019aleshores tot va anar lliscant sobre rodes, tothom es prenia el projecte amb gran il\u00b7lusi\u00f3, potser perqu\u00e8 seria el viaducte m\u00e9s llarg d\u2019Espanya.<\/p>\n<p align=\"left\"><strong>Amb aquesta soluci\u00f3, quin futur els quedava als trens petits?<\/strong><br \/>\nPels trens petits hi havia un altre projecte: el de passar per sota de la carretera i les vies i unificar-los en un de sol. No he ent\u00e8s mai per qu\u00e8 no es va dur a terme.<\/p>\n<p align=\"left\"><strong>Heu parlat de Mart\u00ed Piera. Va mantenir sempre l\u2019esperan\u00e7a de salvar els trenets?<br \/>\n<\/strong>Penso que en aquells anys Mart\u00ed Piera no tenia grans esperances, perqu\u00e8 sabia que des de Madrid els ferrocarrils de via estreta es veien molt malament. Senzillament els deixaven caure. Jo veia en Piera desanimat, nom\u00e9s amb l\u2019\u00e0nim de fer-los sobreviure per\u00f2 sense possibilitats de modernitzar-los.<\/p>\n<p align=\"left\"><strong>Quan es va encarregar l\u2019informe dels trens de via estreta a SOFRERAIL, v\u00e0reu tenir cap contacte amb els t\u00e8cnics francesos?<\/strong><br \/>\nNo recordo haver fet cap reuni\u00f3 amb aquesta gent. En canvi, pel tren gros, s\u00ed que van haver moltes reunions. Des de l\u2019Ajuntament es volia posar l\u2019estaci\u00f3 de mercaderies a Fornells, perqu\u00e8 hi havia lloc. Hi va haver molts estira i arronsa i una sorpresa: l\u2019estaci\u00f3 de Girona, en realitat, era un baixador i la nominal, era la de mercaderies, per la qual cosa si tr\u00e8iem la de mercaderies de la ciutat deix\u00e0vem Girona sense estaci\u00f3, i no ens van deixar. De vegades la burocr\u00e0cia t\u00e9 unes coses&#8230;<\/p>\n<p align=\"left\"><strong>Tornant al viaducte, se\u2019l sent seu?<br \/>\n<\/strong>\u00c9s que no \u00e9s meu! Meva va ser la idea, per\u00f2 el projecte el va tirar endavant molta gent. Estic content que amb la meva proposta s\u2019aconsegu\u00eds una cosa que ha donat un bon servei.<\/p>\n<p align=\"left\"><strong>Ara l\u2019hem de tirar a terra?<\/strong><br \/>\nS\u00f3c fill de pag\u00e8s i al camp no es llen\u00e7a res que pugui fer servei. La pregunta \u00e9s si el viaducte pot servir per alguna cosa. Si la resposta \u00e9s s\u00ed, conservem-lo. Si \u00e9s que no, ad\u00e9u i Santes Pasq\u00fces&#8230; Un enginyer sap que all\u00f2 que fa t\u00e9 data de caducitat. En aix\u00f2 som molt pragm\u00e0tics, el primer que considerem \u00e9s la utilitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Alfons M. Thi\u00f3 de Pol en una imatge recent Text i foto Carles Gorini Alfons M. Thi\u00f3 de Pol va ser enginyer municipal de Girona i Cap dels Serveis Municipals fins el 1985, moment en qu\u00e8 va comen\u00e7ar una altra etapa a la Generalitat de Catalunya, primer com a Cap de Serveis de la Junta [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3667],"tags":[],"class_list":["post-41","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-uncategorized"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/41","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=41"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/41\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":110,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/41\/revisions\/110"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=41"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=41"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=41"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}