{"id":445,"date":"2009-09-24T20:07:33","date_gmt":"2009-09-24T18:07:33","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=445"},"modified":"2009-09-24T23:02:12","modified_gmt":"2009-09-24T21:02:12","slug":"l%e2%80%99ultim-xiscle","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/09\/24\/l%e2%80%99ultim-xiscle\/","title":{"rendered":"L\u2019\u00faltim xiscle"},"content":{"rendered":"

L\u2019altre vespre, devia esser per ll\u00e0 un quart de deu, que tot plegat varem dir: -Ay, ay, quin xiular m\u00e9s estrany que fa aquesta m\u00e0quina del carril! \u2013Era un xiular desesperat cap a Sarri\u00e0… El cor me va fer un salt. Era l\u2019\u00faltim dia. El tren de Sarri\u00e0 ja no correria m\u00e9s. L\u2019endem\u00e0 \u2013ja ho havia llegit en el diari- l\u2019endem\u00e0 comen\u00e7ava la tracci\u00f3 el\u00e8ctrica<\/em>. Ja no\u2019l sentiriem xiular mai m\u00e9s aquell tren de Sarri\u00e0: aquell xiscle era un ad\u00e9u; el tren se\u2019n anava no cap a Sarri\u00e0, sino cap a la eternitat: no\u2019l tornariem a sentir mai m\u00e9s.<\/span><\/span><\/p>\n

I tant que l\u2019haviem sentit! i tant que l\u2019haviem sentit el meu pare, i\u2019l meu avi, i tants pares i avis i tants nins que ja eren homes. Els nostres fills ja no la sabrien la alegria del carril de Sarri\u00e0; ne sabrien d\u2019altres… per\u00f2 aquella no. Aquell xiular prim del tren d\u2019anar a la torre…!<\/span><\/span><\/p>\n

Sembla un carril de fira \u2013deiem quan nins, veyent-lo passar tant xiquet, xiulant tant prim, corrent tant fr\u00e8vol, que semblava que\u2019s feya c\u00f3rrer amb una bufada.<\/span><\/span><\/p>\n

Era una joguina dels ciutadans de Barcelona, que\u2019l veien passar amb mitja rialla enternida, sabent que aquell carril no duia cap malicia. Ell prou xiulava, i de vegades esbufegava, i de vegades corria com un tren de deb\u00f3; tant se valia: els barcelonins ne mitj-reien enternits, com d\u2019una criatura que pren una gran embranzida, per\u00f2 que ja\u2019s sap que no passar\u00e0 de la porta del jard\u00ed. Aix\u00eds els barcelonins, vegent-lo c\u00f3rrer cap a la montanya que tanca Barcelona, restaven mitj-rient, tranquils, dient: -D\u2019all\u00ed no passar\u00e0s.-<\/span><\/span><\/p>\n

Fins tenia un t\u00fanel<\/em>. Jes\u00fas! Per\u00f2 aquell t\u00fanel<\/em> no travessava cap montanya; pera no destorbar la s\u00f2n d\u2019un bon carreret de Sant Gervasi, li passava humilment per sota, que no se\u2019n adon\u00e9s. Els barcelonins ho sabien tot aix\u00f2, i per aix\u00f2 mitj-reien enternits. Sabien hont donava aquell t\u00fanel<\/em>; sabient hont portava aquell tren; i per aix\u00f2\u2019l miraven tranquils.<\/span><\/span><\/p>\n

El tren de Sarri\u00e0 no duia sino a la torre. Els altres carrils poden dur a una torre; el de Sarri\u00e0 no m\u00e9s duia a la torre. En els altres van emportades juntes moltes menes de cares, moltes menes de cabories, cap al Clot o cap a Par\u00eds; per\u00f2\u2019l de Sarri\u00e0 no m\u00e9s podia dur \u2013en la seva edat d\u2019or- al pa\u00eds de les torres: a Gracia, a Sant Gervasi o Sarri\u00e0: al petit descans, a la petita alegria, a la petita poesia de la torre petita, amb el jardinet i la glorieta, i la galeria i les persianes verdes, i la figureta en el surtidor, i\u2019ls cohets per Sant Joan, i la xacolata amb melindros de les tardes, i\u2019l pom de flors que un se\u2019n porta, a entrada de fosc, cap al piset de Barcelona.<\/span><\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 donava una gran armonia a tot el passatge del tren de Sarri\u00e0: lo meteix al senyor de guants de seda de t\u00f2rtora que\u2019s ficava tot sol a primera<\/em>, com a les sis o set cusinetes que pujaven a segona partint-se de riure entre les mam\u00e0s catxassudes i\u2019l jove tot obsequi\u00f3s, com a les colles que s\u2019enfilaven a tercera… i\u2019l vespre, al tornar, portaven ginesta i cantaven a chor. Aquells dilluns de la segona Pascua!…<\/span><\/span><\/p>\n

Jo parlo de la edat d\u2019or, quan anar al Tibidabo a buscar bolets era anar a montanya, i calia llevar-se a les cinc del demat\u00ed de diumenge, i la dona\u2019ns<\/em> esperava amb els burrets en la estaci\u00f3 de Sarri\u00e0; quan Gracia era el primer poble<\/em> que\u2019s trobava, parlo dels aristocr\u00e0tics del Putxet!<\/span><\/span><\/p>\n

Aquestes torres del Putxet que un temps tingueren tota la majestat que calia en el petit esperit del barcelon\u00ed; que despr\u00e9s ja comen\u00e7aren a semblar esquifides, proporcionades sols an aquells senyors d\u2019en Pitarra que feia en Fontova; en una paraula, cursis<\/em>; i que are, al cap de cinquanta anys, ja comencen a semblar respectables. El temps hi ha posat no s\u00e9 quina melancolia, no s\u00e9 quina noblesa. Son tristes, oblidades en el seu raquitisme, tancades y barrades: la gent va m\u00e9s amunt. Per\u00f2\u2019ls arbres s\u2019hi han fet grans, l\u2019eura ha engarlandat les galeries, els quadros<\/em> dels jardins han deixat trencar llur simetria per mil plantes folles, i\u2019ls aucells nien en la petita soletat. H\u00e8u-se-les aqu\u00ed dignificades per l\u2019oblit.<\/span><\/span><\/p>\n

Perque vint anys en\u00e7\u00e0 tot havia anat canviant. Els tranvies, sabeu? Oh! Els tranvies!…<\/span><\/span><\/p>\n

Per\u00f2\u2019l carril de Sarri\u00e0 sempre servava quelcom del foc sagrat de l\u2019any 60. Are meteix no era pas igual ficar-se al tranvia que ficar-se al tren de Sarri\u00e0. Semblava que duien als meteixos llocs, per\u00f2 no hi duien. Quin altra cosa era pendre\u2019l bitllet encartronat a la finestra, i aquell home vell que\u2019l taladrava<\/em>, i travessar la sala d\u2019espera, i sortir al and\u00e9n<\/em>; i\u2019ls tocs de campana, i\u2019ls pitos<\/em>, i aquell arrencar<\/em> xiulant la m\u00e0quina. Semblava que un se\u2019n anava<\/em> qui sap ahont. Un se\u2019n anava<\/em> i un arribava. I are digu\u00e8u-me si amb el tranvia, un se\u2019n va, ni si un arriba. No, no; pens\u00e8u-ho be, amb el tranvia un no\u2019s mou<\/em>.<\/span><\/span><\/p>\n

Are, pera moure\u2019s, pera anar-se\u2019n, pera arribar, cal travessar montanyes, i altres t\u00fanels i altres ponts que\u2019ls del carril de Sarri\u00e0; i s\u2019ha d\u2019estar molt atent a baixar all\u00e0 hont convinga, perqu\u00e8 si un se descuida qui sab hont se l\u2019emporta\u2019l tren! Ja no hi es all\u00f2 de: d\u2019aqu\u00ed no passar\u00e0s; de branca un se\u2019n aniria a Russia. Alerta!<\/span><\/span><\/p>\n

Al endem\u00e0 vaig pujar amb la tracci\u00f3 el\u00e8ctrica. Vaig cercar amb els ulls al senyor de guants de seda de color de t\u00f2rtora, a les cosinetes, a les colles de Sant Mus… ja no hi eren. I\u2019l cam\u00ed a fer sembla\u2019l meteix; per\u00f2 tot lo m\u00f3n ha canviat. Amb m\u00ed anava no m\u00e9s un jove tot afeitat amb gorreta inglesa, guants de cuiro i polaines, que \u2013segons va dir me- havia vingut de Londres expressament pera pendre part en un match de foot-ball, i l\u2019endem\u00e0 se\u2019n tornava amb un auto de 433 caballs. Reina Sant\u00edssima!<\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019\u00e0nima barcelonina de tots els meus avis se\u2019m fic\u00e0, horroritzada, naturalesa endins amb un xiscle com el de l\u2019\u00faltim ten de Sarri\u00e0. I no l\u2019he sentida piular m\u00e9s.<\/span><\/span><\/p>\n

24-XII-1905<\/span><\/span><\/p>\n

Joan Maragall<\/span><\/strong>. Escrits en prosa<\/em>, Gustau Gili, Editor. Barcelona MCMXII<\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019altre vespre, devia esser per ll\u00e0 un quart de deu, que tot plegat varem dir: -Ay, ay, quin xiular m\u00e9s estrany que fa aquesta m\u00e0quina del carril! \u2013Era un xiular desesperat cap a Sarri\u00e0… El cor me va fer un salt. Era l\u2019\u00faltim dia. El tren de Sarri\u00e0 ja no correria m\u00e9s. L\u2019endem\u00e0 \u2013ja ho […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-445","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/445","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=445"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/445\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":447,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/445\/revisions\/447"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=445"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=445"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=445"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}