{"id":489,"date":"2009-10-06T22:56:24","date_gmt":"2009-10-06T20:56:24","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=489"},"modified":"2009-10-06T22:56:24","modified_gmt":"2009-10-06T20:56:24","slug":"ferrocarril-i-patrimoni","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/10\/06\/ferrocarril-i-patrimoni\/","title":{"rendered":"Ferrocarril i patrimoni"},"content":{"rendered":"

A finals d\u2019estiu de 1854 els trens van comen\u00e7ar a circular per la l\u00ednia del Semmering, a \u00c0ustria, que havia estat constru\u00efda contra l\u2019opini\u00f3 d\u2019una majoria que pensava que no era possible v\u00e8ncer les dificultats amb qu\u00e8 s\u2019enfrontava. El 1998, la UNESCO, va declarar Patrimoni de la Humanitat els quaranta-quatre quil\u00f2metres que separen les estacions de Gloggnitz i M\u00fcrzzuschlag. Se\u2019l considera el primer ferrocarril de muntanya del m\u00f3n.<\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019austr\u00edac no \u00e9s l\u2019\u00fanic ferrocarril que ha merescut el reconeixement de l\u2019organisme de les Nacions Unides. Tamb\u00e9 l\u2019han obtingut el de Darjeerling, a l\u2019\u00cdndia i els de l\u2019Albula i Bernina, al Pa\u00eds dels Grisons, a Su\u00efssa. Tots ells tenen com a denominador com\u00fa ser ferrocarrils de muntanya i disc\u00f3rrer envoltats de paisatges grandiosos. L\u2019argument que justifica els guardons defensa la simbiosi entre l\u2019obra de l\u2019home i la de la natura i el fet que ja no sigui possible destriar-les.<\/span><\/span><\/p>\n

Malgrat aquestes excepcions, el ferrocarril \u00e9s una empresa viva que s\u2019esmuny amb facilitat dels intents de patrimonialitzaci\u00f3. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les din\u00e0miques internes i els canvis estructurals que han caracteritzat el m\u00f3n ferroviari els darrers anys, les decisions que s\u2019han pres al voltant del patrimoni han estat poc respectuoses amb els elements que el relacionaven amb el seu passat. La prova s\u00f3n l\u2019aband\u00f3 del ric llegat arquitect\u00f2nic o l\u2019eliminaci\u00f3 de s\u00e8ries senceres de trens que desapareixen sense deixar cap rastre.<\/span><\/span><\/p>\n

Pel que fa al nostre pa\u00eds la gesti\u00f3 patrimonial del ferrocarril, entesa com una de les her\u00e8ncies tecnol\u00f2giques i socials dels nostres avantpassats, ha estat gaireb\u00e9 nul\u00b7la. Els intents d\u2019avan\u00e7ar en aquest camp no han passat mai de l\u2019an\u00e8cdota. Projectes com el de la restauraci\u00f3 de l\u2019estaci\u00f3 de Canfranc avancen contra l\u2019opini\u00f3 dels experts en patrimoni, per\u00f2 amb la conniv\u00e8ncia dels que han posat pel davant de la necessitat de preservar un monument hist\u00f2ric l\u2019inter\u00e8s per convertir-lo en un negoci. El reconeixement del paper que en la nostra hist\u00f2ria ha jugat el ferrocarril \u00e9s inexistent.<\/span><\/span><\/p>\n

Al Semmering i al Bernina el tren s\u2019ha consolidat con un fenomen cultural a partir d\u2019intervencions paisatg\u00edstiques i de publicacions, erudites o divulgatives, que permeten una aproximaci\u00f3 serena a l\u2019escenari natural i tecnol\u00f2gic. Probablement, el del Darjeerling sigui un cas diferent, per\u00f2 a la fi, els resultats s\u00f3n els mateixos. Tanmateix, no \u00e9s necessari iniciar una campanya per demanar que cap de les nostres l\u00ednies ferrovi\u00e0ries sigui declarada patrimoni de la humanitat, per\u00f2 s\u00ed que caldria fer un esfor\u00e7 per acostar-les a la gent com un primer pas per convertir, el que nom\u00e9s es percep com un artefacte tecnol\u00f2gic, en un patrimoni col\u00b7lectiu.<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

A finals d\u2019estiu de 1854 els trens van comen\u00e7ar a circular per la l\u00ednia del Semmering, a \u00c0ustria, que havia estat constru\u00efda contra l\u2019opini\u00f3 d\u2019una majoria que pensava que no era possible v\u00e8ncer les dificultats amb qu\u00e8 s\u2019enfrontava. El 1998, la UNESCO, va declarar Patrimoni de la Humanitat els quaranta-quatre quil\u00f2metres que separen les estacions […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-489","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/489","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=489"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/489\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":491,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/489\/revisions\/491"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=489"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=489"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=489"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}