{"id":499,"date":"2009-10-12T22:50:07","date_gmt":"2009-10-12T20:50:07","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=499"},"modified":"2009-10-12T22:54:59","modified_gmt":"2009-10-12T20:54:59","slug":"els-ferrocarrils-i-el-monopoly","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/10\/12\/els-ferrocarrils-i-el-monopoly\/","title":{"rendered":"Els ferrocarrils i el Monopoly"},"content":{"rendered":"

Quan era petit i jugava al Monopoly el primer que volia comprar eren les estacions. Tamb\u00e9 volia guanyar el joc, \u00e9s clar, per\u00f2 sobre tot, despr\u00e9s d\u2019haver adquirit aquelles quatre estacions que eren les de \u201cFrancia,\u201d del \u201cNorte,\u201d dels \u201cFerrocarriles Catalanes\u201d i el \u201cApeadero de Paseo de Gracia.\u201d Si he de dir la veritat, estava disposat a renunciar a aquesta darrera, perqu\u00e8 em semblava que un baixador era poca cosa encara que fos el del Passeig de Gr\u00e0cia. Van passar molts anys fins que no vaig saber que aquelles estacions nom\u00e9s les pod\u00edem comprar els catalans, encara que jugu\u00e9ssim en castell\u00e0, perqu\u00e8 els espanyols tenien una versi\u00f3 m\u00e9s seva, en qu\u00e8 les estacions (els carrers i tot, \u00e9s clar) eren uns altres. <\/span><\/span><\/p>\n

Quan el Monopoly es va posar a la venda als Estats Units, l\u2019any 1935, els ferrocarrils tenien prou import\u00e0ncia com per tenir un lloc en el joc.\u00a0A la capsa hi sortia un personatge somrient,\u00a0que exhibia\u00a0un feix de bitllets a la m\u00e0, muntat damunt el gran s\u00edmbol del d\u00f2lar. A banda i banda hi havia les siluetes d’unes locomotores. No est\u00e0 pas malament. Tanmateix, entre el Monopoly americ\u00e0 i el que va arribar a Europa a la postguerra hi havia una difer\u00e8ncia subtil, perqu\u00e8 mentre en el ianqui el que es\u00a0<\/span>comprava o es venia eren quatre companyies ferrovi\u00e0ries, les de Reading, Short Line, Pennsylvania i Baltimore & Ohio, a Europa,\u00a0a resultes\u00a0que el ferrocarril com a negoci privat s\u2019havia esfumat, els editors devien pensar que no quedaria b\u00e9 posar a la venda el que s\u2019havia convertit en un monopoli dels estats. \u00c9s per aix\u00f2 que, per exemple, en la versi\u00f3 anglesa, el que estava en joc eren les estacions de Liverpool, la de Marylebone, la de Frenchurch Street i la de King\u2019s Cross. A Par\u00eds van ser la de Montparnasse, la de Lyon…<\/span><\/span><\/p>\n

Aquesta tarda he descobert el Monopoly City Streets, la versi\u00f3 en l\u00ednia del joc que promociona Google. L\u2019homenet somrient que d\u00f3na la benvinguda als jugadors ja no du el feix de d\u00f2lars a la m\u00e0, sin\u00f3 una clau d\u2019or. Les locomotores tampoc s\u00f3n al seu costat. En el joc nom\u00e9s \u00e9s perm\u00e8s de comprar carrers. Ni ferrocarrils, ni estacions, ni la companyia de l\u2019aigua, ni l\u2019Incoming Tax<\/em>. Res m\u00e9s que carrers. El nou taulell de joc s\u2019ha simplificat d\u2019una manera definitiva,\u00a0encara que es presenti com un escenari mundial. La veritat, comprar carrers i carrers se\u2019m fa com posar tots els ous en el mateix cistell. Com envejo els que van poder jugar amb aquell Monopoly del 1935, que podien arribar a convertir-se en propietaris de carrers, de les companyies de subministrament i, fins i tot, dels ferrocarrils!<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/p>\n

Dedicat a la J\u00falia, que juga al Monopoly de sempre amb el seus avis.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Quan era petit i jugava al Monopoly el primer que volia comprar eren les estacions. Tamb\u00e9 volia guanyar el joc, \u00e9s clar, per\u00f2 sobre tot, despr\u00e9s d\u2019haver adquirit aquelles quatre estacions que eren les de \u201cFrancia,\u201d del \u201cNorte,\u201d dels \u201cFerrocarriles Catalanes\u201d i el \u201cApeadero de Paseo de Gracia.\u201d Si he de dir la veritat, estava […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-499","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/499","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=499"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/499\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":505,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/499\/revisions\/505"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=499"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=499"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=499"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}