{"id":506,"date":"2009-10-16T23:11:32","date_gmt":"2009-10-16T21:11:32","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=506"},"modified":"2009-10-17T09:23:12","modified_gmt":"2009-10-17T07:23:12","slug":"un-corredor-sense-interes-comu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/10\/16\/un-corredor-sense-interes-comu\/","title":{"rendered":"Un corredor sense inter\u00e8s com\u00fa"},"content":{"rendered":"

L\u2019escriptor i fot\u00f2graf Manolo Maristany va publicar, fa molts anys, un reportatge gr\u00e0fic que duia per t\u00edtol \u201cLa cabalgata de los naranjeros.\u201d Les fotografies mostraven els trens mercants carregats de taronges que, segons es llegia als peus de foto, tenien categoria d\u2019expr\u00e9s, \u00e9s a dir, prefer\u00e8ncia de pas a totes les estacions. Passava que els c\u00edtrics valencians eren una de les poques fonts de divises de qu\u00e8 disposava el govern franquista, abans que descobr\u00eds que li sortia m\u00e9s a compte fer emigrar la gent, en lloc d\u2019exportar la fruita. <\/span><\/span><\/p>\n

Les taronges valencianes no van necessitar mai el corredor mediterrani<\/em>. Sortien de Val\u00e8ncia i es desviaven a Sagunto per arribar a Irun i Fran\u00e7a, via Saragossa. Utilitzaven el que havia estat el Ferrocarril Central de Arag\u00f3n, <\/em>la via \u201cXurra\u201d. De fet, la hist\u00f2ria del ferrocarril demostra que la connexi\u00f3 ferrovi\u00e0ria entre Val\u00e8ncia i Barcelona no va ser mai priorit\u00e0ria per als capitalistes de cap de les dues ciutats, entossudits com estaven en connectar amb Madrid. Fins que no es va crear \u00a0<\/span>la RENFE la connexi\u00f3 es realitzava a trav\u00e9s d\u2019una via que tenia dos propietaris diferents. De Tarragona cap al nord, MZA. D\u2019all\u00e0 cap al sud, Norte. Alguna cosa devia voler dir.<\/span><\/span><\/p>\n

Amb tota probabilitat, la primera via terrestre de gran capacitat, constru\u00efda amb voluntat d\u2019articular el territori entre Barcelona i Val\u00e8ncia, va ser l\u2019autopista de peatge. Gr\u00e0cies a ella les taronges van comen\u00e7ar a passar per Catalunya. I no nom\u00e9s les taronges, perqu\u00e8 el desenvolupament econ\u00f2mic valenci\u00e0 dels darrers decennis ha estat intens i ha continuat mirant a Europa com la meta dels seus productes. En canvi, no ha estat fins que la via automobil\u00edstica ha presentat s\u00edmptomes de saturaci\u00f3 que no s\u2019ha comen\u00e7at a plantejar de manera seriosa una alternativa ferrovi\u00e0ria pel transport de viatgers i mercaderies. <\/span><\/span><\/p>\n

Tanmateix, diferents interessos pol\u00edtics han estat posant entrebancs a la construcci\u00f3 del corredor alternatiu. Per\u00f2 lluny de sorprendre\u2019ns pel caire dels esdeveniments, els haur\u00edem de considerar com un fet consubstancial a les relacions entre ambdues comunitats, perqu\u00e8 de la mateixa manera que aquella l\u00ednia primitiva que unia Barcelona i Val\u00e8ncia va estar dividida en dues seccions de propietaris diferents, els pol\u00edtics que avui han de decidir sobre la nova infraestructura de transport continuen sense tenir un inter\u00e8s com\u00fa.<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019escriptor i fot\u00f2graf Manolo Maristany va publicar, fa molts anys, un reportatge gr\u00e0fic que duia per t\u00edtol \u201cLa cabalgata de los naranjeros.\u201d Les fotografies mostraven els trens mercants carregats de taronges que, segons es llegia als peus de foto, tenien categoria d\u2019expr\u00e9s, \u00e9s a dir, prefer\u00e8ncia de pas a totes les estacions. Passava que els […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-506","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/506","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=506"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/506\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":511,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/506\/revisions\/511"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=506"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=506"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=506"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}