{"id":575,"date":"2009-11-08T20:30:38","date_gmt":"2009-11-08T18:30:38","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=575"},"modified":"2009-11-08T20:47:25","modified_gmt":"2009-11-08T18:47:25","slug":"un-tgv-ple-de-records-ii","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/11\/08\/un-tgv-ple-de-records-ii\/","title":{"rendered":"Un TGV ple de records (II)"},"content":{"rendered":"

El TGV remunta el Baix Llobregat a bona velocitat, passa Martorell i gira cap al sud. Correm paral\u00b7lels a l\u2019autopista, deixem enrere cotxes i camions que no tenen res a fer contra nosaltres. Al vag\u00f3, la facilitat amb qu\u00e8 avancem esperona uns quants passatgers que, si fos possible, baixarien la finestra per rifar-se dels automobilistes. Anem en una catifa voladora, som els reis. \u201cDos dias tardava el tren hace cuarenta a\u00f1os!\u201d em diu Modesto. Parla de quan el tren sortia de Barcelona a migdia i arribava a la tarda del dia seg\u00fcent a M\u00e0laga, sempre amb retard. Una, dues, cinc hores. Els retards amb qu\u00e8 arribaven els trens eren tan fabulosos com la capacitat dels viatgers per acceptar aquelles condicions. Tota una prova de qu\u00e8 el franquisme havia aconseguit fer dels espanyols un poble mesell.<\/span><\/span><\/p>\n

L\u2019itinerari del TGV no t\u00e9 res a veure amb el del Malague\u00f1o<\/em> que, com el Sevillano<\/em>, feien via per la costa fins Val\u00e8ncia. Ara, en canvi, es va per Saragossa i per Madrid. Fora del tren el paisatge \u00e9s com un acordi\u00f3 que s\u2019acosta i s\u2019allunya una vegada i una altra. La velocitat obre la gana dels meus companys de viatge que, ben aviat, demostren com en saben d\u2019anar pel m\u00f3n. De les bosses de m\u00e0 van sortint els entrepans, les carmanyoles i, fins i tot, uns quants termos. L\u2019atmosfera del vag\u00f3 va prenent una flaire suau de menjador que em fa pensar que, a la fi, som en un tren. \u201cLa primera vez que vine a Catalu\u00f1a los asientos del vag\u00f3n eran de madera,\u201d diu Carmen. \u201cY la carbonilla en los t\u00faneles- afegeix Modesto- que se met\u00eda en los ojos.\u201d El contrast entre el passat i el present \u00e9s tan violent que sembla que no pugui ser possible haver-lo viscut en una sola vida.<\/span><\/span><\/p>\n

\u201cLos lavabos, a mi me molestava la suciedad de los lavabos.\u201d Les paraules venen del seient que em queda a l\u2019altra banda del passad\u00eds. Les diu Jos\u00e9, que tamb\u00e9 va venir a principis dels seixanta per treballar a la construcci\u00f3. Va a Antequera a visitar una germana que es va quedar all\u00e0 per tenir cura dels pares. M\u2019explica que fa anys, quan el tren havia passat Tarragona, els lavabos ja vessaven de merda, tot i que encara quedava un dia i mig de viatge. \u201c<\/span>Si hab\u00eda necesidad, ten\u00edas que espabilarte en las estaciones<\/span>,\u201d assegura. Els esmorzars van fent efecte i la conversa es va animant. A la fi hi intervenen tots els que hi ha al meu voltant. \u201cYo me acuerdo de cuando en Alc\u00e1zar pasava un empleado con un martillo golpeando las ruedas,\u201d explica Maria, tamb\u00e9 de M\u00e0laga. Per\u00f2 sobre tot, parlen de les an\u00e8cdotes que se succe\u00efen quan vuit persones passaven dos dies sencers en un compartiment, sense gaire lloc per moure\u2019s. No \u00e9s un record agre, ans al contrari, perqu\u00e8 s\u2019explicaven vida i mis\u00e8ries i, si calia, es deixava una mica de lloc perqu\u00e8 l\u2019altre pogu\u00e9s estirar les cames. Jos\u00e9 m\u2019assegura que, fins i tot, cantaven, la qual cosa em fa venir a la mem\u00f2ria el que va escriure Espin\u00e0s quan va agafar el tren per anar a Santander, l\u2019any 1961, referint-se a un viatger que va decidir que, com que al tren no es podria dormir, m\u00e9s valia cantar. A Espin\u00e0s no li va fer cap gr\u00e0cia!<\/span><\/span><\/p>\n

Sis hores passen de pressa. Es comen\u00e7a a notar que el viatge s\u2019acaba. La cataracta de records de fa una estona va perdent cabal. Hem deixat Madrid de banda, travessat la Manxa i esquivat Despe\u00f1aperros. De totes les hist\u00f2ries que he escoltat n\u2019hi ha una que em colpeix especialment. La imagino. \u00c9s la de la nit, la del cel castell\u00e0 a les nits d\u2019estiu, quan se sortia del compartiment a buscar una mica d\u2019aire fresc en la finestra oberta del passad\u00eds. Imagino aquesta gent, qualsevol d\u2019ells, recolzats en el marc, escoltant els clacs mon\u00f2tons de les juntes dels rails i, de tant en tant, veient alguna llum perduda en la foscor d\u2019un paisatge que era buit, insondable. <\/span><\/span><\/p>\n

El retorn a la realitat es fa evident quan arribem a l\u2019estaci\u00f3 Mar\u00eda Zambrano, puntuals, i els dic ad\u00e9u. Modesto, Carmen, Jos\u00e9 o Maria. S\u00f3n persones que no veur\u00e9 mai m\u00e9s. Els agafo en pr\u00e9stec, per\u00f2, uns quants detalls de la seva hist\u00f2ria. No \u00e9s nom\u00e9s el tren el qu\u00e8 ha canviat. Ells tamb\u00e9 ho han fet. Quan eren joves no van tenir m\u00e9s remei que pujar als borregueros<\/em>. Avui, per\u00f2, semblen satisfets de fer de nou\u00a0aquest viatge\u00a0amb un TGV.<\/span><\/span><\/p>\n

\"\"<\/a><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El TGV remunta el Baix Llobregat a bona velocitat, passa Martorell i gira cap al sud. Correm paral\u00b7lels a l\u2019autopista, deixem enrere cotxes i camions que no tenen res a fer contra nosaltres. Al vag\u00f3, la facilitat amb qu\u00e8 avancem esperona uns quants passatgers que, si fos possible, baixarien la finestra per rifar-se dels automobilistes. […]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-575","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/575","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=575"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/575\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":583,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/575\/revisions\/583"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=575"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=575"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=575"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}