{"id":610,"date":"2009-11-22T19:21:01","date_gmt":"2009-11-22T17:21:01","guid":{"rendered":"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/?p=610"},"modified":"2009-11-24T23:44:48","modified_gmt":"2009-11-24T21:44:48","slug":"xiulets-insistents","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/2009\/11\/22\/xiulets-insistents\/","title":{"rendered":"Xiulets insistents"},"content":{"rendered":"<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">Entre Sitges i Vilanova hi ha un cam\u00ed. Voreja el mar i acompanya al ferrocarril. En alguns trams resulta ben aeri i s\u2019acosta a penya-segats pels quals seria f\u00e0cil rodolar fins l\u2019aigua, d\u2019una banda, o caure a les vies del tren, de l\u2019altre. La fesomia d\u2019aquest rac\u00f3 de la costa del Garraf \u00e9s fruit del contrast de la pedra viva, el mar i les vies. Nom\u00e9s posar-me a caminar he recordat Su\u00efssa i els camins que desfilen a la vora de moltes de les seves l\u00ednies de tren, com ara l\u2019Albula o el Lotchsberg. All\u00e0\u00a0es t\u00e9 la sensaci\u00f3 que el paisatge \u00e9s indestriable dels ferrocarrils que el travessen. Em sembla que aqu\u00ed passa el mateix. <\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">Els trens se succeeixen. Passen unitats de rodalies, un parell de Catalunya Expr\u00e9s. Passa r\u00e0pida una estranya composici\u00f3 formada per dues locomotores de la s\u00e8rie 252, ambdues amb el pant\u00f2graf aixecat, que sumen onze mil dos-cents kilowatts de pot\u00e8ncia. Hi duen enganxat un petit Talgo que no deu arribar a les vuitanta tones. Veig un trencant que duu a les vies. El segueixo i vaig a parar a una corba entre dos t\u00fanels. L\u2019escenari no pot tenir m\u00e9s bon gust ferroviari. Decideixo que m\u2019hi quedar\u00e9 una estona perqu\u00e8 aquest lloc \u00e9s una aut\u00e8ntica tribuna. <\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">De sobte, per\u00f2, del bosquet que hi ha a l\u2019altra banda de les vies apareix un home que, s\u2019atura, mira i travessa les vies. No passen ni dos minuts que en ve un altre. Aquest cop \u00e9s un adolescent xin\u00e9s. L\u2019un i l\u2019altre\u00a0han passat\u00a0r\u00e0pid pel meu costat. Cap d\u2019ells saluda. Desapareixen cam\u00ed enll\u00e0. No s\u00f3n, per\u00f2, els \u00fanics que vindran. Mentre s\u00f3c all\u00e0 plantat amb la intenci\u00f3 de ca\u00e7ar un bon tren el tr\u00e0nsit d\u2019homes que surten del bosquet \u00e9s constant. Els maquinistes, quan s&#8217;acosten, fan sonar el xiulet sense parar. Em fixo que els rails s\u00f3n plens de petjades. Tot plegat em crida l\u2019atenci\u00f3. Per un moment m\u2019oblido dels trens i\u00a0miro de\u00a0fotografiar els que creuen. Trec la petita c\u00e0mera de butxaca i intento imitar el fot\u00f2graf Joan Colom que, amb la m\u00e0quina dissimulada en un plec de l\u2019abric, va ensenyar una Barcelona que ning\u00fa no volia veure. Tanmateix, del grapat de fotos que faig no n\u2019encerto ni una.<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">Vull\u00a0canviar d\u2019aires. Abandono aquest lloc tan freq\u00fcentat i enfilo la pujada a un turonet. Al cim hi trobo dues noies. \u201cSom informadores del Consorci dels Colls i Miralpeix,\u201d m\u2019explica una d\u2019elles, mentre la seva companya m\u2019encoloma un tr\u00edptic. La trobada revela el misteri dels homes que m\u2019ha sorpr\u00e8s m\u00e9s avall, a ran de via. M\u2019expliquen que el bosc que tenim al davant s\u2019ha convertit en un refugi de la prostituci\u00f3 masculina homosexual. A elles les han contractades per informar, els que passen per aqu\u00ed, que el consorci format pels municipis de Vilanova i la Geltr\u00fa, Sitges, Sant Pere de Ribes i Cubelles, ha decidit dignificar l\u2019entorn i recuperar els espais naturals. Elles informen i, entre setmana, un brigada de treballadors neteja el bosc, sobre tot, de preservatius.<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\">\u201cSi el que vols es fotografiar trens ves fins la Punta Grossa, des d\u2019all\u00e0 tindr\u00e0s les millors vistes,\u201d em diuen. Accepto el suggeriment. Me n&#8217;hi vaig. El cam\u00ed segueix, com abans, encaixat entre el mar i el ferrocarril. M\u00e9s endavant trobo un parell de cales en qu\u00e8 a les roques hi ha dibuixats uns Arcs de Sant Mart\u00ed. El lloc, ara, s\u2019ha tornat solitari. El dia radiant fa que l\u2019aigua del mar tingui un color intens de maragda. Els trens van passant. El soroll que fan competeix amb el\u00a0murmuri d\u2019unes aig\u00fces tranquil\u00b7les que, avui, es deixen guanyar. Lluny, se senten xiulets insistents. Encara hi ha homes que travessen les vies.<\/span><\/span><\/p>\n<p class=\"MsoNormal\" style=\"margin: 0cm 0cm 10pt\"><span style=\"font-size: 12pt\"><span style=\"font-family: Calibri\"><a href=\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/files\/2009\/11\/petjada-via.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"aligncenter size-full wp-image-611\" src=\"http:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/files\/2009\/11\/petjada-via.jpg\" alt=\"\" width=\"298\" height=\"404\" \/><\/a><\/span><\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Entre Sitges i Vilanova hi ha un cam\u00ed. Voreja el mar i acompanya al ferrocarril. En alguns trams resulta ben aeri i s\u2019acosta a penya-segats pels quals seria f\u00e0cil rodolar fins l\u2019aigua, d\u2019una banda, o caure a les vies del tren, de l\u2019altre. La fesomia d\u2019aquest rac\u00f3 de la costa del Garraf \u00e9s fruit del [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":23,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-610","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general"],"jetpack_featured_media_url":"","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/610","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=610"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/610\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":625,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/610\/revisions\/625"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=610"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=610"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/blogs.elpunt.cat\/carlesgorini\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=610"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}